Més especials

Natalia Arroyo: «No faig la llista per compensar ningú, ni per política»

La seleccionadora catalana assumeix les crítiques per no incloure jugadores de Segona a la llista i reconeix que el partit «ha quedat més camuflat» aquest any

Pedro Salado (Futfem.cat)

Text: Edurne Concejo. Correcció: Helena Vílchez

Natalia Arroyo (Esplugues de Llobregat, 14.04.1986) tornarà a visitar Galícia aquest dijous, però en aquesta ocasió ho farà com a seleccionadora absoluta. L'any 2007, a Balaídos, Catalunya va disputar el seu últim partit fins a la refundació de la Selecció el 2014. Aquell 27 de desembre, Arroyo era una de les futbolistes que formava part de l'expedició. Han passat 9 anys i l'expedició catalana repetirà a terres gallegues, això sí, serà a Vilagarcía de Arousa (Pontevedra), no a Vigo.

Tornes al punt on tot va acabar.
Sí, i volarem via Vigo a més! Quan sigui allà suposo que en seré més conscient, però a la concentració tenim el cap d'expedició, el Félix Gimeno, que va ser seleccionador meu en aquella època esportiva i que entrenava aquell partit. Encara no hem pogut, però segur que tindrem algun moment de recordar tot allò, perquè va ser un inici molt xulo amb moltes de les coses que donen sentit a aquesta selecció, que es retrobin jugadores que en edats formatives han conviscut al mateix vestidor o lliga i ara són més clarament rivals, o que s'han perdut la pista. Aquell partit va significar una festa en una data bona, en un escenari diferent del de cada dia. Les jugadores ja tenen una altra realitat. No se'ls posarà la pell de gallina per jugar a Pontevedra perquè n'han viscut més, de partits importants. Per a mi va ser una de les millors experiències que vaig viure amb la selecció catalana i tot el que s'hi pugui assemblar, serà magnífic.

Quins són, precisament, els millors moments que has viscut amb Catalunya?
Continuo recordant Barakaldo com un dels grans dies de la meva realitat com a seleccionadora absoluta i Balaídos és sens dubte una de les meves millors experiències esportives. Quan arribi a terres gallegues i m'ho intenti imaginar o recordar parlant amb el Félix, segurament se'm tornarà a posar la pell de gallina.

Qui recordes d'aquell partit a Balaídos?
Alguna vegada n'he vist alguna fotografia. Recordo d'aquell partit Marina Torres, una de les grans veteranes d'aquella època, Torrejón, Sara Serna, Míriam Diéguez, Marta Cubí, Cristina Prieto, Gio, no sé si també hi era l'Olga, una lateral veterana... Aquest any, a la Míriam (Diéguez) l'haguésim pogut recuperar; la Sara, si no s'hagués lesionat, si haguéssim mirat a segona podríem haver recuperat Cubí...

El 2014 la recuperació de la Selecció era un experiment, ara és una realitat. Està consolidada ja?
Evidentment que és una realitat. Es nota quan truques a les jugadores perquè esperen la trucada, volen saber si són a la llista o no. Elles ja esperen aquest partit quan arriba la data nadalenca i això és un èxit. Tornem a tenir un pacte de doble partit. La idea és seguir treballant, però hem de ser tots conscients i no sé si s'ha de dir més o menys clar: no és tan fàcil trobar rivals. Sempre hi ha problemes amb la localització, les dates... Els calendaris estan atapeïts i, afortunadament, la selecció espanyola va bé i això vol dir que jugarà l'Algarve i altres competicions. Estan constantment treballant i no és tan fàcil trobar forats al calendari. Costa encaixar la disponibilitat de les jugadores i costa trobar un rival internacional. La Federació ho intenta. Evidentment que ens agradaria tenir de vegades partits que fossin més fàcilment etiquetables com a partits grans. De moment és el que hi ha.

«A efectes mediàtics ha quedat tot més camuflat. No ho hem fet bé com en anys anteriors»

Aquest any no hi ha hagut presentació oficial del partit, la llista es va presentar una setmana abans... Tens la sensació que l'absoluta femenina ha quedat oblidada?
Altres anys hem tingut la sensació que la prèvia la podíem gaudir una mica més. És cert que a efectes mediàtics ha quedat tot més camuflat. No ho hem fet bé com en anys anteriors. Jo no he percebut, i sempre intento que quedi clar que no ho dic per protegir ningú, oblit. Crec que la qüestió ha estat que nosaltres juguem fora i la masculina, a casa. No han anat en pack, com fins ara, i això no ens havia fet preguntar-nos si dividíem presentacions o quin tractament se'n feia. Es va fer junt perquè la festa era conjunta i en aquest cas no hem arribat a temps per valorar-ho prou bé i és cert que ha sigut una manera de presentar-la una mica més silenciosa i això no ens ajuda. És quelcom que haurem de valorar perquè sabent com sabem que el desig de la Federació no és amagar-nos, sinó donar-nos bola, doncs hem de trobar la millor manera. Si el desig fos amagar-nos ens estalviaríem el partit. És evident que la Federació vol fer-lo i fer-ho amb les millors. Agafarem un avió i això tindrà una despesa... Si no la volguessin fer, no la farien. Som ambiciosos i, ja que la fem, la volem fer bé. Nosaltres ja hem traslladat aquesta crítica perquè ens hauria agradat lluir millor a les jugadores, perquè tenim una convo força luxosa i volíem aprofitar-ho i lluir-ho. El que està clar és que la Federació segueix manifestant la voluntat que existeixi aquest partit. Potser seria més fàcil no fer-lo perquè ens estalviaríem les crítiques, el risc que es lesioni una jugadora, però volem fer-ho perquè creiem que és positiu, per posar un horitzó competitiu per les jugadores que estan competint a les sub-18, sub-16.

Com a seleccionadora també de la sub-16 has copsat aquest interès en el futur en les categories inferiors?
Són conscients que hi ha un més enllà i que això ja no és tan caduc com quan sabíem que ja no hi havia res més. És un punt de trobada, un extra dins el seu dia a dia i jo crec que sí que ho tenen present. Potser perquè els seleccionadors som nosaltres mateixos i tensem la corda recordant que l'absoluta també les pot trucar. Això ho facilita, però elles ja són conscients perquè tenim generacions molt ambicioses, que tenen objectius de club, de seleccions i no se n'obliden. Miren més enllà.

A la llista, de fet, trobem Aitana Bonmatí, a la sub-18 fins aquest estiu.
No ho hem fet per regalar res a ningú, però ens ha fet especial il·lusió que l'Aitana sigui una de les jugadores de la llista. És una jugadora a qui acomiadàvem a la sub-18 expectants sobre quan seria la pròxima vegada que ens la trobaríem. Està tenint participació amb el primer equip del Barça, veiem que està competint bé, al Mundial sub-20 va estar bé i ha de ser a la llista perquè creiem que futbolísticament ara val. En el moment que vam parlar amb ella sí que ens va dir que es pensava que no ens tornaria a veure tan aviat, perquè és evident que fer el salt de la sub-18 a l'absoluta és molt difícil.

«Crec que no haig de fer la llista per evitar crítiques sinó per premiar a les jugadores que estan al màxim nivell»

El fet que només hi hagi futbolistes de Primera Divisió ha aixecat crítiques en alguns sectors. Les entens?
Les entenc i cadascú té la seva visió. Tothom que segueixi el futbol femení de primer nivell tindrà la seva llista i les seves preferències. Nosaltres hem volgut prioritzar les jugadores que tenim disponibles a la màxima categoria. Si aquestes existeixen, jo no veig la necessitat de baixar, perquè al final estem parlant d'una selecció absoluta que nosaltres imaginem i projectem perquè pugui competir al més alt nivell. Jugarem contra Galícia, però com si vingués Alemanya, jo vull anar amb les millors. Evidentment que hi ha jugadores a Segona que han estat en converses perquè hi ha clubs que ho estan fent molt bé. Els últims anys hem vist que els equips catalans que juguen la promoció d'ascens sempre són dels favorits a pujar però la realitat, de moment, és que no salten a dalt. Si tenim jugadores que hi són i que tenen molt protagonisme en equips que són cinquens a la Lliga, quina necessitat tinc jo de baixar? Ho entenc perfectament perquè és cert que hi ha equips amb jugadores amb molta qualitat, des del filial del Barça, al Seagull o el Levante i podria haver-ho fet. Podria haver trobat dos noms que m'estalviessin les crítiques, però no seria just cap a les jugadores de Primera Divisió. Crec que no haig de fer la llista per evitar crítiques sinó per premiar a les jugadores que estan al màxim nivell. Mentre això sigui possible, ho entenc, però assumeixo aquestes crítiques perquè no faig la llista per compensar ningú, ni per política. La faig perquè crec que són les jugadores que ens poden ajudar a tenir el millor equip possible.

L'any passat sí que hi havia una representant de Segona, Sara Serna.
Estem super contents de l'aportació de la Sara Serna. Va respondre a una trucada d'última hora –per la baixa d'Olga García– i va demostrar que té nivell. En som conscients. La Sara està trencada i sí, hi havia altres opcions. Les hem valorat totes, però al final, mentre hi hagi una jugadora de Primera Divisió, crec que és prioritari.

Tens molt clara la teva idea del que ha de ser la selecció absoluta.
Hi ha dues opcions i nosaltres sempre hem intentat discutir-les, però de moment creiem que l'objectiu d'això és ser competitius, perquè és el què ens agradaria ser, que més enllà d'un partit nadalenc, poguéssim demostrar que som competitius en altres entorns. Hi ha altres accions de la Federació que intenten agafar més representació, que intenten cobrir i premiar altres estadis i processos d'això, però a la selecció absoluta catalana jo crec que podem permetre'ns el luxe de mirar només en la vessant competitiva. La vessant social ja la trobarem en una altra fórmula. No sé si s'hauria de fer una selecció amateur com passa amb els nois, no sé quina hauria de ser la solució, però aquí es tracta de competir i de moment si són dues cares de la moneda hem triat aquesta i almenys, mentre jo hi sigui, intentaré fer això.

«Creiem que és una selecció que torna a tenir qualitat competitiva»

Estàs satisfeta de la llista que ha quedat, tot i les baixes d'última hora?
Fa setmanes que estem treballant en aquesta llista. La competició va acabar fa res i això sempre pot condicionar algunes peces pels estats físics d'algunes jugadores, però al final, tot i els canvis d'última hora, la satisfacció continua sent la de comptar amb jugadores de Primera Divisió i que estaven en un primer llistat de 25 jugadores. Era qüestió d'acabar-la d'ajustar per posicions. Estic contenta perquè passen dues coses, creiem que és una selecció que torna a tenir qualitat competitiva perquè estan al màxim nivell i en equips que juguen a dalt, la majoria; i segon, perquè elles segueixen responent a la trucada amb la mateixa il·lusió. Una il·lusió que ens esperona a nosaltres, també. Són jugadores que cada cop tenen un camí més professional en això, que tenen un club que els hi paga i tenen unes responsabilitats i uns drets cap al club que no fa tan fàcil que puguem comptar amb elles. I elles posen tot el que està a les seves mans i això és el que més m'engresca i ha passat també amb les trucades d'última hora.

Quina és la valoració que fas d'aquests tres anys al capdavant de la Selecció?
Molt bona. Moltes repetiran per tercera vegada, però perquè han sigut tres anys molt bons per a elles. Els clubs han fet salts endavant, tenen millors estructures, millor logística, les anava trucant i la majoria entrenaven al matí. Tenen una estructura laboral molt sòlida. En línies generals, podem estar contents. No hem pogut arrodonir-ho amb bons resultats: el primer partit va ser com va ser, i es va haver de nedar, més que jugar; el segon, crec que va ser un partit difícil com sabíem que seria Euskadi, però tornem a estar engrescats. L'única llàstima és que ens veurem el dia abans pràcticament per col·locar-les al camp i ja està. Però és una selecció amb què es podrien fer moltes coses i veurem que som capaces de fer en un dia.

Al davant tindreu una Galícia descafeïnada amb les baixes de dues de les tres referents del conjunt gallec.
Al final ha pogut completar la llista amb Mari Paz, que era dubte, i per tant ella i Vero (Boquete) seran les líders d'una selecció gallega que sens dubte té dues de les jugadores més golejadores i que per tant serà perillosa en la seva versió més ofensiva. També comptaran amb Carol de l'Oiartzun. Per tant, l'artilleria que té Galícia, tot i la baixa d'Anair Lomba, que és una baixa important, la tindran sobretot a dalt i haurem d'estar molt atents en les seves transicions i la resta l'espero m'espero una selecció gallega com la que hem viscut a les seleccions inferiors, mantenint l'ordre defensiu, complicant-nos molt la possessió. Haurem d'estar concentrades, encertades i bé perquè els seus arguments defensius no ens inquietin i puguem portar el partit al nostre terreny. Crec que tenim equip per fer-ho i a veure si podem oferir la nostra millor versió.

Amb la promesa de la tornada contra Galícia a mitjans d'any, el 2017 podrem veure dos partits de la Selecció?
A priori sí. De moment, "partit a partit", que diuen. Sabem que tenim en l'horitzó un partit a final de temporada, que és també una bona iniciativa si poguéssim establir-la com a segona data. Hem d'aprendre a ser competitius, estar preparats, però si el partit té repercussió d'altres maneres –l'any passat vam ser durant mesos la millor entrada que va tenir el Miniestadi– doncs molt millor.

 

Notícies relacionades

Comenta