Més notícies de Seleccions

L'Anglaterra de Duggan i els Països Baixos de Martens, a un pas de trobar-se a la final

Les 'lleones' se les veuran amb els Estats Units, mentre que la selecció 'oranje' s'enfrontarà a la sorprenent Suècia

FIFA

Autoritat, favoritisme, primeres vegades i venjança. Tots aquests ingredients han donat sabor a uns quarts de final on, en clau blaugrana, han triomfat Anglaterra i Països Baixos. Toni Duggan, Lieke Martens i Stefanie Van der Gragt seran presents a les semifinals de la Copa del Món després de desfer-se dels seus respectius contrincants amb una sorprenent autoritat.

D'una banda, les angleses van aixecar el dit tot reclamant ser comptabilitzades com una de les candidates reals a aixecar la competició més important a nivell de seleccions. Amb la inconsciència pròpia del que desfila sobre el filferro, les 'lleones' es van cruspir a Noruega sense miraments. Amb Toni Duggan formant com a titular en la banda esquerra de l'atac, la primera queixalada no es va fer esperar gaire i en el minut 3 Jill Scott avançava a les seves gràcies a una deliciosa assistència de Lucia Bronze. El monòleg anglès es va allargar durant tota la primera meitat, on pocs minuts abans que aquesta acabés Ellen White etzibaria la segona estocada a les nòrdiques. En la represa, Toni Duggan seria substituïda en el 54' per Bethany Mead i només tres minuts després, en una jugada a pilota aturada, Lucia Bronze s'acabaria de confirmar com una de les futbolistes més destacades d'aquest Mundial amb una canonada inapel·lable des de fora de l'àrea. La destrossa hauria pogut ser encara major per la Noruega d'una discretíssima Caroline Hansen, però Ingrid Hjelmseth -la portera noruega de 39 anys- va impedir mitjançant una prodigiosa aturada que Nikita Parris anotés la quarta diana de l'encontre des dels onze metres.

De l'altra, tant Itàlia com Països Baixos van fer història a Valenciennes. Les transalpines, la gran revelació de la competició, perquè mai no havien assolit els quarts de final d'un Mundial. Les neerlandeses, perquè després de la victòria es plantaven per primera vegada en les semifinals. Amb les blaugrana Lieke Martens -que cada vegada se sent més còmode sobre el terreny de joc- i Stefanie Van der Gragt -que acabaria sent protagonista- de titulars, el conjunt dirigit per Sarina Wiegman va superar a les italianes en una segona part gairebé immaculada. Els primers 45 minuts, amb poques pulsacions i encara menys ocasions, es van erigir com la calma que precedeix la tempesta. I en la segona meitat, sota una onada de calor estimulada pel vergonyant horari del partit (15.00 hores), Itàlia i la seva rebel·lia es van acabar fonent. El guant de Sherida Spitse en la pilota aturada va permetre que Vivianne Miedema -qui amb tan sols 22 anys ja és una de les davanteres més destacades d'Europa-, primer, i Stefanie Van der Gragt, després, obrissin les portes de la història a la selecció 'oranje'. A banda de les dues futbolistes del Barça, la bètica Merel Van Dongen va acabar de completar la quota de representació de la Lliga espanyola sent titular en el lateral esquerre.

De forma paral·lela a la celebració d'una nova cimera del G-20 -que entre d'altres comptava amb la presència d'Emmanuel Macron i Donald Trump-, França i els Estats Units se citaven en el Parc dels Prínceps en una final anticipada. Encara que pugui semblar contradictori, el partit no devia deixar de gaire bon humor a cap dels dos mandataris. A Macron, perquè la 'grandeur' francesa es va dissoldre com un terròs de sucre i va sucumbir al favoritisme de les de Jill Ellis. A futbolistes com Eugénie Le Sommer li van tremolar les cames davant la importància de l'encontre, i tan sols l'enèsim gol de Wendie Renard a pilota aturada en els minuts finals va fer somiar a una França que no va saber fer valdre la seva condició d'amfitriona. Amb l'eliminació, la 'matalassera' Aissatou Tounkara s'acomiada del Mundial sense disputar ni un sol minut. Tampoc estarà de gaire bon humor Donald Trump, malgrat que els Estats Units hagin accedit a les semifinals. Megan Rapinoe -en el mes de l'Orgull LGTBI- va tornar a ser decisiva signant un nou doblet i la plantada que va anunciar la capitana nord-americana en la tradicional visita de la selecció a la Casa Blanca quan conquereix un nou títol és una passa més a prop.

Finalment, Suècia va ser la gran sorpresa dels quarts de final al remuntar contra Alemanya. 24 eren els anys que feina que les nòrdiques no derrotaven al combinat germànic, però segurament la desfeta que tenien en la retina les de Peter Gerhardsson era la de la final del Mundial de 2003, quan el gol d'or de Nia Kuzner va agreujar la maledicció. Els comptes pendents de Suècia es van saldar sense cap representant de la Lliga espanyola sobre el rectangle de joc. Des d'un inici, tot apuntava que el conte seguiria el mateix guió quan Lina Magull -després de rebre una escandalosa assistència de Sara Däbritz- va realitzar un petit salt que seria el preludi d'un dels millors gols d'aquesta Copa del Món. La volea aèria, a més, s'acabaria filtrant per sota les cames d'una Rut Lindahl que estaria molt desencertada durant tot el partit. No obstant això, les sueques es van refer a base de buscar l'esquena de la rereguarda alemanya i Eva Jakobsson empataria instants després a una selecció que fins aleshores no havia encaixat cap gol en aquesta competició. En la segona part, Stina Blackstenius va decidir anar per feina i en el minut 48 va arreplegar una esfèrica morta dins l'àrea per culminar una venjança contra la seva bèstia negra històrica.

Amb tot, en pocs dies es coneixeran els noms de les dues seleccions finalistes d'aquesta edició del Mundial. El pròxim 2 de juliol a les 21.00 hores es disputarà l'Anglaterra-Estats Units, mentre que l'endemà a la mateixa hora els Països Baixos i Suècia es jugaran l'altre bitllet per la gran final. L'anglesa Toni Duggan i les neerlandeses Lieke Martens i Stefanie Van der Gragt, a un pas de trobar-se a la final.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta