• La sub-17 també sap quin és el camí

    Portugal, Eslovènia i Turquia seran les seleccions que s'enfrontaran a Espanya per un lloc a la fase final de l'Europeu

    Paula Rius
  • El camí a Europa ja està dibuixat

    Suïssa, Sèrbia i Suècia són els rivals de la selecció espanyola sub-19 per la ronda elit

    Paula Rius
  • La falta de punteria torna a aparèixer en l'últim duel del 2019

    Espanya no troba porteria davant Polònia i empata a 0 en el tercer partit classificatori per l'Euro 2021

    Marc Andrés
  • Una petita espina clavada

    Espanya busca el ple de victòries en el tercer partit classificatori per l'Europeu 2021 contra una Polònia que va guanyar 3-0 el darrer duel directe

    Marc Andrés
  • Aturada de seleccions amb pocs partits

    Les internacionals de Barça i Espanyol jugaran menys duels que en anteriors concentracions

    Marc Andrés
  • Amb el Mundial a l'horitzó

    La selecció espanyola sub-20 es concentra dilluns per preparar la fase final del Mundial de Nigèria amb set futbolistes catalanes

    Paula Rius
  • La selecció absoluta promeses s'estrenarà el pròxim 5 de novembre

    La primera llista de Montse Tomé la formen un total de 18 futbolistes

    Gerard Faiges
  • Protagonisme català en la llista d'Espanya

    El Barça és l'equip que més jugadores aporta de cara al duel de la selecció contra Polònia

    Gerard Faiges
  • La selecció espanyola sub-17 es torna a posar en marxa

    La selecció espanyola sub-17 es torna a posar en marxa

    Toña Is ha convocat fins a cinc jugadores catalanes per una sessió d'entrenaments a Las Rozas

    Paula Rius
  • Per la porta gran

    La selecció espanyola sub-19 s'acomiada d'Islàndia amb una altra victòria contra l'amfitriona per 3 a 0

    Paula Rius
  • Ràpid i fàcil

    La selecció espanyola surt amb tot davant la República Txeca i guanya 1 a 5 el seu segon partit de classificació per l'Eurocopa

    Marc Andrés
  • Objectiu assolit

    La selecció espanyola sub-19 aconsegueix la classificació per la ronda elit després de golejar Grècia per 5 a 0

    Paula Rius
Més notícies de Seleccions

Martens i Van der Gragt també s'apunten a la final del Mundial

L'Anglaterra de Toni Duggan va caure contra els Estats Units, equip que arriba a la seva cinquena final d'una Copa del Món

FIFA

De Budapest a Lió només hi van 50 dies. Un espai temporal que a les blaugrana Lieke Martens i Stefanie Van der Gragt els ha servit per traslladar-se de l'encontre més important a nivell de clubs europeus -la final de la Champions, disputada el 18 de maig- al seu homòleg a nivell de seleccions -la final del Mundial, que es disputarà el 7 de juliol-. I si el rival que es van trobar al Ferencváros Stadium ja era temible -l'Olympique Lyonnais-, tant o més ho seran els Estats Units en la gran final del Mundial de França.

Abans d'arribar a aquest estadi, però, la selecció 'oranje' es va haver de desfer en la pròrroga d'una Suècia que arribava amb l'autoestima pels núvols després d'apartar del camí pel títol a Alemanya, la seva bèstia negra històrica. Amb les tres representants de la Lliga espanyola -Lieke Martens, Stefanie Van der Gragt i Merel Van Dongen- de titulars i un joc poc vistós, cada minúscula acció dels Països Baixos semblava obeir a una estratègia minuciosament dissenyada per Sarina Wiegmann. El pla era esperar al darrere, entregar el protagonisme al combinat nòrdic i esperar el moment oportú per etzibar-li una estocada de mort.

El primer temps, mitjançant el talent de futbolistes com Jakobsson i Hurtig, va ser cosa de Suècia. Les neerlandeses no semblaven gaire disposades a discutir-li la possessió de l'esfèrica, i el millor que van fer amb ella les de Peter Gerhardsson va ser un xut de Hurtig que miraculosament no va ser la primera diana de la nit. Van Veenedaal -la portera de Països Baixos-, mitjançant la depurada tècnica del porter d'handbol, va rebutjar amb el peu esquerre la millor ocasió rival. En la represa, el plantejament de la selecció 'oranje' no va variar gaire, però a mesura que avançaven els minuts es convertia en una arma de doble tall: seguiràs sent protagonista, Suècia, però farem jugar a favor nostre el desgast que es desprèn d'aquest rol. Així, va ser primer la sueca Fischer la que va gaudir d'una oportunitat per avançar-se en el marcador, però el pal va acabar repel·lint la pilota. La rèplica de Països Baixos arribaria a través d'un cop de cap de la poderosa Vivianne Miedema, però de nou el travesser va impedir que es desnivellés el lluminós. I tot això sense Lieke Martens sobre el terreny de joc, al ser substituïda en el minut 46 per Jill Roord.

Incapaces de resoldre les seves diferències en els 90 minuts reglamentaris, la pròrroga es va erigir com la confirmació de l'estratagema de Sarina Wiegmann. Poc atretes pels penals, les neerlandeses es van aprofitar del cansament de les seves contrincants per fer miques el cadenat de Rut Lindahl. I en el 99' de partit, Jackie Groenen va colpejar l'esfèrica des de la frontal de l'àrea amb una barreja de violència i col·locació que la va fer imparable. En la resta de la pròrroga, Països Baixos va fer el que millor sap: protegir-se al darrere fins a escoltar el xiulet final.

Un dia abans de la proesa neerlandesa, els Estats Units se seguirien rebel·lant contra Europa tot derrotant a l'Anglaterra de Toni Duggan. La futbolista blaugrana va ser víctima del nou plantejament de Phil Neville i Bethany Mead va ocupar la banda esquerra de l'atac. Del bàndol nord-americà, va destacar l'absència de la mediàtica Megan Rapinoe. Una absència que, lluny de ser fruit d'una fosca trucada des de la Casa Blanca, es devia a unes molèsties als isquiotibials. Sigui com sigui, el conjunt de Jill Ellis va treure a passejar de nou el corró en l'inici del partit per situar a les angleses per sota en el marcador -una situació inèdita en el que duien de Copa del Món-. Deu minuts va necessitar Christen Press -titular per la no presència de Megan Rapinoe- per enviar la pilota al fons de les malles després de rematar de cap una centrada precisa de Kelley O'Hara.

Després d'un inici dubitatiu, a les 'lleones' només els començaria a brillar la cabellera quan Ellen White, gairebé en la primera esfèrica que tocava, va desviar una centrada per expulsar les teranyines de la porteria d'Alyssa Naeher. Sisè gol en cinc encontres disputats, la qual cosa la convertia en la màxima golejadora d'aquest Mundial en solitari. Però no per gaire temps. Alex Morgan, en el dia del seu trentè aniversari i amb el braçalet de capitana ben arrapat al braç, igualaria el registre d'Ellen White amb una nova rematada de cap inapel·lable. La seva celebració bevent una tassa de te, una de les imatges de la Copa del Món que s'acabaria convertint en la metàfora del partit: el seu gol s'empassaria les aspiracions d'Anglaterra.

Després del descans, les de Phil Neville no van abaixar els braços i de nou Ellen White posaria la por al cos a les nord-americanes, però el seu gol acabaria sent anul·lat pel VAR. Les de Jill Ellis, malgrat saber gestionar a la perfecció l'avantatge en el marcador, van viure un nou ensurt. En el 78', Ellen White tornava a ser la protagonista provocant un penal a favor de les seves, però Alyssa Naeher s'erigiria com l'heroïna després d'aturar el llançament de la capitana Stephanie Houghton. A partir d'aleshores el cel es va aclarir pels Estats Units i es va començar a tenyir de les estrelles de la seva bandera. En el minut 87, la central anglesa Millie Bright seria expulsada merescudament per segona groga. I els minuts restants s'acabarien extingint en zones allunyades de l'àrea estatunidenca, confirmant de nou l'habilitat d'aquesta selecció per fer que els minuts finals passin sense cap novetat.

Amb tot, la gran final es disputarà el diumenge dia 7 de juliol a les 17.00 hores en el Parc Olympique. En la seva cinquena final d'una Copa del Món, els Estats Units buscaran assolir el seu quart títol i obrir escletxa amb Alemanya -amb dos en les seves vitrines-. Per la seva banda, els Països Baixos es troben davant una oportunitat històrica d'enllaçar la consecució d'una Eurocopa (2017) amb la d'un Mundial (2019). En el cas de Lieke Martens i Stefanie Van der Gragt, esperant que el resultat sigui ben diferent, enllaçaran la final de la Champions amb la del Mundial de França. En només 50 dies. De Budapest a Lió.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta