Més notícies de Seleccions

C'est fini

França priva Espanya de la seva sisena final consecutiva en una pròrroga demolidora

UEFA

Cinc anys i 29 partits després, Espanya cau eliminada d'un Europeu sub-19. Les de Pedro López tenien entre cella i cella la seva sisena final consecutiva, però han naufragat en les semifinals contra França en una tempesta en forma de pròrroga. En poc menys de 10 minuts -entre el 105' i el 114'-, les franceses han perforat en tres ocasions la porteria d'una Cata Coll que fins aleshores no sabia el que era recollir la pilota de la xarxa. En el darrer sospir, Athenea del Castillo -després d'una esplèndida jugada individual- ha anotat el gol de l'honor per part d'Espanya.

'Les bleues' no entren amb bon peu. A l'hora d'esclarir la gola per cantar La Marsellesa, la megafonia del Saint Mirren Park sofreix uns problemes tècnics que tant les jugadores com el públic francès allà present s'afanyen a resoldre: a manca d'altaveus, cant 'a cappella'. Sobre el terreny de joc escoltant l'improvisat cant coral es troben Laia Aleixandri, Berta Pujadas, Laia Codina, Anna Torrodà i Claudia Pina, de manera que totes les futbolistes catalanes convocades amb la selecció espanyola -a excepció de la lesionada Candela Andújar- són alineades en l'11 inicial per disputar les semifinals. A la llista cal afegir-hi la portera Cata Coll, que en aquest mercat estival ha fitxat pel Barça.

La primera meitat s'inicia amb una França lleugerament més endollada que no triga a exigir la millor versió de Laia Codina. A diferència de l'anterior partit contra Alemanya on va jugar al lateral dret, Pedro López l'ubica aquesta vegada a l'esquerra. Però tant li fa, donat que cada internada de les franceses per la seva parcel·la la resol amb eficàcia. La mateixa eficàcia que mostra la línia defensiva al complet, fins ara una de les més fiables de la competició.

Prudència. Pocs minuts transcorren fins que es manifesta aquesta qualitat tan pròpia de les fases finals. Les ocasions de gol brillen per la seva absència i els estils gairebé contraposats de franceses i espanyoles s'anul·len de forma reiterada. El primer xut d'Espanya arriba en el minut 18 de la mà d'Anna Torrodà, però amb prou feines porta perill. Com ve sent la tònica en aquesta competició, la pólvora de les de Pedro López torna a estar molla. I com també ve sent habitual, és Eva Navarro la que frega les pedres amb perseverança a la recerca d'alguna prometedora espurna. I de tanta fricció, en el 32' de partit ella mateixa es cuina una jugada en banda dreta que acaba desembocant en una rematada enverinada aturada per Justine Lerond.

Després d'uns primers 45 minuts replets de respecte i al·lèrgics a les ocasions de gol, el decorat del segon temps canvia els badalls dels allà congregats per un lleuger somriure. La producció ofensiva de les de Pedro López millora per moments, i en els primers compassos gairebé ja iguala les mateixes arribades que en tota la primera meitat. Les franceses també es prodiguen més en atac, i de sobte s'adonen que la seva potència i la seva velocitat poden fer molt de mal a les de Pedro López. Sandy Baltimore no es cansa de fer la guitza per la banda esquerra, però el veritable plat fort arriba en el minut 62. És aleshores quan el seleccionador francès, Gilles Eyquem, dona entrada a Melvine Malard, la màxima golejadora del torneig amb tres dianes -les mateixes que la selecció espanyola en el que duu d'Europeu-.

El que roman inalterable en aquesta segona meitat és la imperial actuació de Laia Codina, que cada vegada es veu obligada a apagar més focs per la seva banda. I dels focs que apaga la defensa blaugrana al que encén la portera francesa. Corre el minut 83 quan la 'rojita' serveix una falta lateral el destí lògic de la qual són els guants de Justine Lerond, però incomprensiblement se li escapa l'esfèrica. Esfèrica que Eva Navarro, en un intent de vaselina, envia per sobre de la porteria. Sense dubte, l'ocasió més clara de les seves fins ara.

El ritme frenètic dels minuts finals impedeix a l'espectador aixecar el cul de la cadira. No és d'estranyar que sigui en aquest moment quan Pedro López efectua el primer canvi, substituint a Olga Carmona per Nerea Eizaguirre. Instants després, la frenesia desemboca en dos infarts que per ben poc no són de mort. Primer en el 86', quan Julie Dufour envia per sobre el travesser una assistència deliciosa que Melvine Malard havia deixat passar prèviament de forma intel·ligent. Sense temps perquè tot el Saint Mirren Park es tregui les mans del cap, Vicki Becho perdona de nou la vida a Espanya rematant fora una centrada que li hagués permès erigir-se com l'heroïna de l'encontre. I amb les de Pedró López a la vora de l'atac de cor, el xiulet de l'àrbitra Ewa Augustyn es converteix en el millor dels desfibril·ladors.

La pròrroga ja és una realitat. Una realitat plena d'imprecisions i de pilotes sense mestressa i regnat per la fatiga. Fruit d'aquesta, l'espanyolista Anna Torrodà és substituïda en el 97' per Athenea del Castillo. Paradoxalment, són les espanyoles les que es mostren més senceres, mentre que l'exuberància física de les seves contrincants es dissol com un tarró de sucre. En la primera meitat, Eva Navarro està a punt d'avançar a les seves, però la infinita llargada de les cames de les futbolistes franceses esguerra les seves intencions en l'últim moment.

A partir d'aquí, 'les bleues' tenyeixen de negre el panorama per la 'rojita' i converteixen en miratge la seva davallada en l'apartat físic. En 10 minuts tant cruels com efectius, França deixa enllestida la feina amb tres urpades mortals. Primer Melvine Malard, que es busca tota sola l'espai per rematar amb la testa a plaer en el 105'. Després, la redempció de Vicki Becho. Amb l'ocasió errada en la retina, s'apunta un doblet de gols per fer miques el somni de les de Pedro López. A la recerca de l'èpica, Athenea del Castillo és la que major fe mostra en una remuntada impossible. En el darrer sospir, gràcies a una jugada individual de molts quirats, realitza un petit miracle dipositant l'esfèrica al fons de les malles, però res que pugui evitar l'eliminació del combinat espanyol.

Aquesta vegada, en lloc de La Marsellesa, França entona a viva veu el 'c'est fini'. I Espanya, sabedora que en algun moment s'hauria d'aturar el dia de la marmota -el del seu equip en una final de l'Europeu sub-19-, marxa del torneig amb la satisfacció d'haver assolit la classificació pel Mundial sub-20. Sigui com sigui, la gran final d'enguany es disputarà el diumenge 28 de juliol a les 17.00 hores entre França i Alemanya en el Saint Mirren Park (Paisley).

 

Notícies relacionades

Comenta