Euskadi - Catalunya
La reivindicació com a bandera
Natalia Arroyo:
La pluja no acaba amb la il·lusió de les catalanes
Catalunya debuta sota un fort aiguat
Previous Next
La reivindicació com a bandera La reivindicació com a bandera
Natalia Arroyo: Natalia Arroyo: "Hem de celebrar que tothom surt viu d'aquí"
La pluja no acaba amb la il·lusió de les catalanes La pluja no acaba amb la il·lusió de les catalanes
Catalunya debuta sota un fort aiguat Catalunya debuta sota un fort aiguat

El millor futbol femení al Trofeu Samaranch

Durant deu anys, les millors seleccions d'Espanya i d'Europa es van enfrontar a la selecció catalana absoluta

Arxiu Mundo Deportivo

El Trofeu Juan Antonio Samaranch va acollir des de l'any 1996 a les millors seleccions autonòmiques i a potències del futbol femení europees. El què fóra president del Comitè Olímpic Internacional va dur a terme una gran tasca de promoció del futbol femení i és per això què la Federació Catalana de Futbol va decidir anomenar així aquest trofeu. "Ell va ser qui va aconseguir que les noies participessin en els Jocs Olímpics. En homenatge, vam crear el Trofeu Samaranch", explica Félix Gimeno, president del Comitè Tècnic d'entrenadors de la FCF.
En el seu honor, aquest trofeu es disputava cada any a Santa Cristina d'Aro, com comenta Gimeno: "Estiuejava allà i vam decidir aprofitar el període estiuenc, quan les jugadores no competien, per jugar els partits al camp de Santa Cristina d'Aro".

El Trofeu Samaranch tenia com a protagonistes a les majors potències del futbol femení de l'època. Félix Gimeno, aleshores seleccionador absolut, així ho recorda: "Jugàvem amb l'absoluta encara que després ja no existia oficialment. Venien equips de les primeres autonomies com Euskadi, Andalusia o Madrid o seleccions internacionals molt potents com França, els Països Baixos, Iugoslàvia... Era una experiència molt maca per a les jugadores". I és que la selecció catalana absoluta va desaparèixer l'any 1999, però es va mantenir la tradició de disputar aquest partit anual amb l'absoluta fins el 2006.

El Trofeu Samaranch servia també per comprovar el gran nivell competitiu de les futbolistes catalanes. Les noies dirigides per Félix Gimeno van aconseguir superar seleccions com Suïssa, Euskadi o Madrid, entre altres. La preparació per aquest trofeu, que consistia en un únic partit, també va portar la selecció catalana a jugar amistosos preparatoris com el que van disputar davant els Països Baixos al CAR de Sant Cugat en el qual Catalunya es va imposar per 2 gols a 1. El Trofeu Samaranch, organitzat per la FCF era un títol que la selecció catalana afrontava sempre amb molta serietat, com assegura Gimeno: "El nostre objectiu no era competir amb aquestes seleccions, era preparar el trofeu. Si fèiem algun amistós, era per això".
Una de les poques derrotes de Catalunya va ser davant la selecció italiana. Un partit que Gimeno recorda molt bé: "Vam empatar el partit, però a la tanda de penals va acabar guanyant Itàlia". Aquest va ser l'únic partit que la selecció catalana va jugar fora de Santa Cristina d'Aro. Les de Gimeno es van enfrontar a Itàlia a la Ciutat Esportiva de l'Espanyol amb joves promeses que, amb els anys, han arribat a l'elit del futbol femení com Vicky Losada, Miriam Diéguez, Laura Ràfols, Marta Corredera o Sara Serna. "En aquella època eren encara sub-17 però jo les anava incorporant a l'absoluta perquè agafessin bagatge", explica l'exseleccionador català.

L'última edició del Trofeu Samaranch va tenir lloc el 26 de juliol de 2006. Catalunya es va enfrontar a l'Aragó en el partit que va servir per inaugurar la gespa artificial del camp de Santa Cristina d'Aro. Les noies de Gimeno no van tenir pietat de les aragoneses i van guanyar per 12-0, aconseguint el marcador més ampli de tota la història per posar punt i final a un guardó que, durant deu anys, va permetre a Catalunya enfrontar-se a les millors potències del futbol femení.

 

Notícies relacionades

Comenta