Tothom vol ser el primer en derrotar al conjunt blaugrana. Però fins ara ningú no ho ha aconseguit. Ni en Lliga, ni en Champions ni en Supercopa. D'aquest anhel pel que sembla impossible s'alimenten les prèvies dels rivals del Barça. També la de l'entrenadora de la Real Sociedad, Natalia Arroyo, que ha instal·lat al seu equip en una segona posició que ningú preveia. Sobretot, tenint present que el conjunt guipuscoà venia d'un estiu infernal, en què va quedar despullat de les seves principals figures.

Els duels entre el primer i el segon classificat acostumen a generar una gran expectació. Més encara quan els dos equips, Barça i Real Sociedad, practiquen un futbol valent i posen el talent al servei de l'espectacle. Però resulta que l'equip blaugrana, indomable a Espanya i a Europa, treu 16 punts al seu immediat perseguidor. Els mateixos que l'equip de San Sebastià treu al setè classificat, el Sevilla, per exemple.

D'aquesta manera, s'espera una cita més cosmètica que transcendent a Zubieta. Un escenari que podria semblar desfavorable, però que va com anell al dit a un Barça que mana en totes les facetes. També en els precedents històrics: només hi ha perdut una vegada, en la primera temporada en què es van enfrontar (2006/07) per 2 a 1. Les últimes nou visites, per cert, amb triomf per les blaugranes.

A la malastrugança com a local davant el Barça, l'equip 'txuri-urdin' hi afegeix un mal moment de forma. Una derrota contra el Real Madrid (1-3) i un empat contra l'Atlético de Madrid (2-2), dos dels ogres de la Lliga, han interromput l'harmonia en la que es trobava la Real Sociedad. I el tercer encontre a casa, contra el Barça, no sembla el millor escenari per esvair els dubtes.

Menys encara quan les barcelonines segueixen recuperant efectius per a la causa. Si la setmana passada es va celebrar el retorn d'Aitana, aquesta ha estat el torn de Paredes i, especialment, de Mariona. Totes dues incloses dins d'una convocatòria temible, en la que ja només falten per recuperar Jana Fernàndez i Crnogorčević.

El que sembla inalterable és la manca d'organització dels ens rectors del futbol femení. En una cita de màxim nivell entre el primer i el segon classificat, es va fixar l'horari del partit a les 12 d'un dimecres. Diumenge passat, poc després que el Barça superés l'Eibar (7-0), el club guipuscoà va comunicar que l'encontre finalment s'acabaria disputant a les 17.00 hores. A només tres dies vista.

Si la Real Sociedad està travessant el seu particular 'via crucis', amb l'encadenament de partits de màxima exigència, el Barça es troba immers en la ruta basca. Ve de l'Eibar i després de Zubieta visitarà l'Athletic Club i l'Alavés. Els quatre partits del País Basc de Primera Divisió, col·locats en fila índia.

El partit, que es recupera després de no jugar-se en el seu moment per positius a l'equip 'txuri-urdin', es podrà seguir per Esport 3 i per Barça TV. Zubieta acollirà una cita més cosmètica que transcendent. Un gran partit de futbol, un dels més esperats d'aquesta Lliga. Això sí, viciat per l'abisme de 16 punts que separen ambdós aspirants.

Des que arribés al mercat d'hivern del 2019, Oshoala s'ha revelat com una futbolista d'extrems. Elogiada per la seva potència infernal i els seus gols. Criticada per la seva manca d'efectivitat, per errar dianes que semblaven predestinades a la xarxa. Enguany, però, la nigeriana està acumulant unes xifres que ressonen amb tanta força que parlen per si soles. En el seu partit número 100, amb un rival de luxe com la Real Sociedad, la davantera del Barça ha marcat un doblet amb efectes múltiples: ella es col·loca 'pixtitxi' en solitari (18), s'apunta la diana número 79 el dia del seu centenari i el Barça dona l'enèsim cop d'autoritat a una Lliga de vigència efímera.

La festa d'Oshoala s'ha emmarcat en un partit a l'alçada de les expectatives. Més enllà de l'abisme en la classificació, també de l'abisme del marcador final (1-9), la Real Sociedad ha estat l'equip que més problemes ha posat al colós blaugrana aquesta temporada. Especialment en la primera part, en què les de Natalia Arroyo han discutit la possessió de l'esfèrica, un dels manaments del rosari blaugrana, i han trepitjat amb assiduïtat els dominis de Cata Coll.

Amb una vaselina perversa ho ha intentat la finesa Franssi, immersa en un duel de poder a poder amb Mapi León. També l'exblaugrana Gemma Gili, amb una rematada dins l'àrea negada pels reflexos de Cata. Nerea Eizaguirre, amb el talent caient-se-li de les butxaques, s'ha fet un tip de traçar conduccions i sembrar el caos en la rereguarda blaugrana.

Però les bones intencions de l'equip 'txuri-urdin' s'han estimbat contra la realpolitik del Barça. Amb la justiciera Oshoala com a artífex, les de Jonatan Giráldez han penalitzat la innocència del seu rival per començant manant al marcador. A la portera Nanclares, que en l'anada ja va patir el bombardeig culer (8-1), se li ha esmunyit una pilota d'entre les cames al minut 10 i la nigeriana, a plaer, ha acariciat l'esfèrica per apuntar-se el primer.

A les portes de l'equador, qui ha agafat el relleu de Nanclares ha estat Vanegas. L'ex de l'Espanyol, coneguda per la seva contundència i manca de romanços, s'ha adormit davant la pressió de Patri, que ha recuperat la pilota i l'ha cedit ràpidament perquè Oshoala enfilés encara més a la taula de màximes golejadores. I anotés la diana número 79 en 100 partits amb l'elàstica blaugrana.

La bonaventura de la nigeriana ha contrastat amb l'embruix del travesser de Nanclares. En els primers 45 minuts, el Barça hi ha estavellat fins a quatre vegades la pilota: Martens per partida doble, Hansen amb el cap i Vanegas en un rebuig enverinat.

En la represa, la Real no s'ha arronsat. Amb l'entrada d'Amaiur, l'altre enfant terrible de l'equip guipuscoà, la societat amb Nerea Eizaguirre ha afegit encara més pólvora. Però, de nou, no ha aprofitat el vent a favor i el Barça, aleshores, s'ha muntat a la piconadora per acabar superant el marcador del partit d'anada.

Ha començat fent sang Rolfö, amb un cacau des de l'esquerra que ha besat les malles amb violència. L'ha seguit Paredes, el dia del seu retorn amb el Barça i a Guipúscoa, amb un cop de cap en un córner. Després ha desembarcat Martens, assistida per una Mariona que tot just tocava la seva primera pilota. La capitana Alexia ha seguit l'estela, el dia que ha igualat a Vicky Losada com la segona jugadora amb més partits amb el Barça. Pina, sortida des de la banqueta, ha calcat la diana que va marcar en la passada jornada contra l'Eibar amb el cap. Jenni, també des de la banqueta, ha col·leccionat una diana terapèutica. I Torrejón, en un moment dolç a nivell realitzador, ha fet amb el cap el novè gol de la tarda.

Abans que la barcelonina tanqués el marcador, Emma Ramírez, la blaugrana cedida aquest curs a la Real, ha fet el gol de l'honor a les acaballes. El temps de vida de l'equip 'txuri-urdin' ha estat de 45 minuts. Un patró similar al partit d'anada. Després, el guio l'ha escrit a plaer un Barça que podria celebrar la Lliga el proper més de març, abans de l'arribada de la primavera.

En la rutina celestial del Barça, sempre hi ha un episodi més per al record. Fa unes setmanes, va ser la final de la Supercopa davant l'Atlético de Madrid (7-0). Aquesta vegada ha estat una golejada escandalosa al camp del segon classificat (1-9), la Real Sociedad, gràcies a un segon temps d'èxtasi en què l'equip blaugrana ha anotat fins a set gols. Un segon temps que l'entrenadora de l'equip guipuscoà, la catalana Natalia Arroyo, ha titllat d'«agonia» per resumir-la: «Fa mal, és una derrota molt dura. El marcador és amplíssim, la segona part ha estat una agonia».

El seu homòleg a la banqueta blaugrana, Jonatan Giráldez, vells amics des que coincidissin a les categories inferiors de la selecció catalana, ha resumit així la història: «Marcar nou gols al camp del segon classificat crec que té molt mèrit». El marcador sempre és l'encarregat d'explicar el relat oficial. Però més enllà de la contundència del resultat, en la primera part s'ha vist al Barça més vulnerable de la temporada: privat de la sagrada possessió en diversos trams i amb una Cata Coll més activa que mai, quan sovint la porteria blaugrana és un mer element decoratiu.

«Hem sortit amb personalitat, elles [el Barça] han tingut dificultats per prendre'ns la pilota, crec que les hem pogut superar en més d'una jugada que ens han vingut a pressionar, ens hem plantat davant de Cata quatre o cinc vegades amb opció de gol...», ha analitzat Arroyo, que en una de les seves tardes més difícils des que dirigeix l'equip guipuscoà també ha sabut trobar espurnes d'esperança: «Ens hem de quedar amb què el primer temps torna a ser d'aquesta personalitat de creure'ns a prop d'un monstre que està marcant el ritme a tot arreu, a Europa i a la Lliga. El nostre camí no és aquest, aquesta no és la nostra competició encara que ens haguem posat darrera d'elles».

Les bones maneres de l'equip 'txuri-urdin' al primer temps han conviscut amb un Barça que ha estavellat fins a quatre pilotes al travesser maleït de Nanclares i que ha sabut ajusticiar la innocència del seu rival. La instigadora ha estat Oshoala, el dia del seu centenari amb el Barça, que primer ha rematat a porteria una pilota que se li ha esmunyit a la portera local i després ha tret profit d'una pèrdua prohibitiva de la defensora Vanegas. «El segon gol, amb un error just abans del descans, ens ha posat massa lluny del partit», ha afegit Arroyo.

«La Real ens ha plantat cara a la primera part, a estones ens ha tret la pilota i, inclús, han tingut les seves ocasions. Però l'equip ha seguit insistint en la mateixa idea, els gols han anat entrant, hem imposat el nostre joc i estem molt contentes», ha sintetitzat la central blaugrana, Irene Paredes, que ha anotat el quart gol amb el cap en el seu retorn després de passar el covid.

En aquest sentit, Giráldez també ha dibuixat un partit de dues meitats ben diferents. «Potser a la primera part no hem tingut tot l'encert en els últims metres, sobretot en situacions de centrada lateral. I en la segona part sí que hem arribat amb més gent, hem posat millors centrades i d'allà han vingut els gols», ha explicat el de Vigo.

Per part de la Real també ha donat la cara un dels seus millors actius, la jove Amaiur Sarriegi, que ha sortit al segon temps i, en els primers 10 minuts, ha sembrat el caos en l'àrea barcelonista amb la complicitat de Nerea Eizaguirre. «Ha estat una derrota dolorosa. El resultat és massa ampli per tota la feina que ha fet l'equip. En la primera part estàvem en el nostre millor moment, elles han marcat el segon just abans del descans i ha estat una pena, perquè el marge de dos gols et deixa amb aquesta distància més gran per encarar la segona part».

D'altra banda, també ha elogiat a les futbolistes del Barça, amb moltes de les quals coincidirà properament a la selecció espanyola l'Arnold Clark Cup: «Contra aquesta gent que és molt bona, si concedeixes massa no les fallen. I si tu falles les que tens, et castiguen molt. És un marcador molt ampli, però poc a poc hem d'anar apropant-nos a equips com el Barça».

Amaiur també es trobarà a la selecció amb Alexia Putellas, que a banda d'anotar el sisè gol de la tarda, ha fet història al convertir-se en la segona futbolista amb més partits (376) amb l'elàstica blaugrana, igualant a una altra llegenda com Vicky Losada. L'única que li queda per davant és la longeva Melanie Serrano, que precisament en la passada jornada davant l'Eibar era homenatjada pels seus 500 encontres amb el club.

Amb aquest triomf, el Barça ja treu 16 punts a la Real Sociedad, que ha recuperat els tres punts pels que va ser sancionada per no lluir a la samarreta el logotip de la Federació Espanyola. Si l'equip blaugrana guanya els propers quatre partits, davant Athletic Club, Alavés, Real Madrid i Madrid, es proclamaria campió de Lliga. Just enmig de l'eliminatòria de Champions contra l'equip 'merengue'. Si l'equip 'txuri-urdin' punxés abans, la celebració s'avançaria sempre que el Barça complís amb la seva part.