Més notícies de Champions

Aitana Bonmatí: «Som eternes»

L'expedició blaugrana sap que ha fet història després de guanyar la Champions a Göteborg

UEFA

Sempre hi ha una primera vegada. I pel Barça, quina primera vegada. En poc més de mitja hora de partit, l'equip blaugrana li ha fet quatre gols al Chelsea i ha deixat sentenciada la gran final de la Champions. 0 a 4 ha marcat l'electrònic del Gamla Ullevi de Göteborg, el resultat més ampli de la història de la Champions sent les finals a un sol partit. El Barça ha passat per sobre del Chelsea des del primer minut, fent camí cap a la primera Champions de la història del club i ho ha fet exhibint un futbol excel·lent, com ha mostrat tota la temporada. A Budapest va tocar viure una dolorosa derrota, però dos anys després, la glòria pertany a les blaugrana i Aitana Bonmatí, en declaracions a TV3, ho ha tingut molt clar: «Som eternes».

En xoc, eufòriques o amb llàgrimes als ulls, les futbolistes del Barça han anat atenent els diferents mitjans per intentar valorar el que significa aquest triomf. I potser, el missatge que més quedarà del partit d'avui és el que ha donat Vicky Losada, també a la televisió de Catalunya: «Obrim moltes portes a les nenes, que moltes no hem tingut. No és només guanyar, sinó el que crees en un país sencer i això la gent potser no se n'adona, però és una passa de gegant. Obrim portes per a les dones, per a les nenes». L'egarenca ja ho va comentar a la prèvia, que tenia l'objectiu de poder ser un referent per les nenes en ment i que ho volia aconseguir per elles. Però també ho ha tingut molt clar, i és que això només acaba de començar.

I mencionant a referents, cal parlar de Melanie Serrano; 17 temporades al primer equip del Barça. Amb una emoció visible en les seves llàgrimes, va celebrar la victòria amb les poques paraules que li van sortir als micròfons de Barça TV: «Les paraules que et diria són poques per tot el temps que porto intentant aconseguir la gesta més grossa possible; aconseguir una Champions. He tingut la sort de poder viure-la, que això mai se sap». A part, gràcies a aquesta llarga trajectòria, Melanie sap millor que ningú tot el que ha viscut l'equip i també ha volgut recordar les protagonistes del passat: «Em fa pena la gent que es mereix igual que jo ser en aquest moment i vull dir que això també és seu. Recordo de tothom qui ha passat pel Barça i elles també han aportat el seu granet de sorra».

D'altra banda, també Patri Guijarro ha estat contundent amb les poques paraules que ha trobat per expressar els seus sentiments en declaracions a TV3: «És increïble, és molt emocionant. Estem al·lucinant. Hem fet història». La balear, en un to més d'anàlisi del partit, també ha admès que ningú s'esperava començar així tota una final de Champions i, amb el títol al sarró, ha volgut enviar un missatge per a les persones que vesteixen amb americana i corbata: «Avui també ha guanyat el futbol espanyol. Espero que s'adonin que hem rebentat la porta, que feia anys que la picàvem. Espero que realment això serveixi perquè apostin per nosaltres».

Finalment, l'últim a comparèixer ha estat Lluís Cortés a la roda de premsa. Allà s'ha vist interromput fins a dues vegades per jugadores i part del seu cos tècnic. Li han dut la copa, tot i que potser ha faltat pizza pel que ha dit. A l'hora de valorar l'enfrontament, Cortés ha afirmat que no s'hauria imaginat mai aquest partit, ha recordat Budapest valorant tota l'evolució de l'equip i, també, ha repassat la seva trajectòria: «Jo no m'he trobat aquí, directament, entrenant el primer equip del Barça. Quan tenia 18/19 anys estava de segon entrenador al Lleida femení cobrant 0 euros. Aquest és l'inici i em sento un privilegiat. Estic molt orgullós del camí que he fet».

En aquesta mateixa línia, també ha repassat els anys en els quals ell, com a seleccionador català sub-16, convocava Aitana Bonmatí per fer-la jugar de lateral esquerra, com la de Sant Pere de Ribes s'emprenyava i com ara, tants anys després, Aitana és la MVP de la Champions. I mencionant una jugadora, cal parlar d'una altra: Alexia Putellas. Dubte fins a l'últim moment, Lluís Cortés ha compartit les hores prèvies entre ell i la jugadora: «L'estratègia ha estat molt fàcil. No preguntar. Sabia que jugaria i ho donaria tot. Potser es lesionava al minut 20, 30 o 40, però ho donaria tot. I quan ens hem creuat aquí al camp ella m'ha preguntat 'tu confies en mi' i jo li he dit 'Alexia, confio plenament en tu'».

 

Notícies relacionades

Comenta