Més notícies de Champions

El Barça tanca el cercle amb un triomf incontestable

El conjunt blaugrana ha sotmès de principi a fi l'Arsenal, l'equip contra el que va debutar en Champions encaixant una golejada

UEFA

L'equip més en forma d'Europa, amb el permís del Barça, tampoc s'ha pogut resistir als encants del Johan Cruyff. L'immaculat inici de curs de l'Arsenal, en què ha estat capaç de marcar tres gols al subcampió d'Europa, el Chelsea, i d'etzibar una maneta al Manchester City, s'ha convertit en paper mullat tan bon punt ha començat a lliscar la pilota. El conjunt blaugrana, envoltat de l'aura de vigent campió d'Europa, ha governat de principi a fi un encontre perfecte per tancar el cercle contra l'Arsenal, equip que va etzibar un global de 7 a 0 en el debut de les blaugrana en Champions l'any 2012. Ara és el Barça, que amb les dianes de Mariona, Alexia, Oshoala i Martens s'ha cobrat una petita venjança en el primer partit de fase de grups de la història de la competició.

Amb la decepció del primer equip masculí a Lisboa encara pesant sobre les seves esquenes, el president del Barça, Joan Laporta, ha pres un lloc a la llotja com qui té la necessitat d'ofegar les penes en alguna banda. I el Johan Cruyff sembla l'escenari ideal. Perquè el Barça, amb la panxa plena per les golejades en Lliga, ha tornat a simular un mort de gana tan bon punt ha començat a rodar la pilota.

L'Arsenal, amb noms temibles com Head, Little i Miedema a les seves files, ha estat un mer convidat de pedra. Especialment en la primera part, en què s'ha dedicat a perseguir el talent blaugrana. Des de la distància i en la seva pròpia meitat de camp, amb el risc permanent de patir claustrofòbia. Perquè quan el Barça perdia l'esfèrica, automàticament s'activava per recuperar-la. I ho aconseguia, davant un Arsenal impotent.

L'únic retret possible al primer temps de les blaugrana era la manca de claredat en els metres finals. Aquella maleïda última passada. Una de les més clares ha estat una rematada ben col·locada, massa lleugera, de Marta Torejón, que ha trobat l'estirada de Zinsberger. Però la portera visitant, que vestia els colors del Bayern quan el Barça va superar l'equip alemany en penúltima ronda per accedir a la seva primera final de Champions el 2019, ha tornat a portar bons records pel Barça.

I és que en el minut 32, un xut violent d'Oshoala s'ha trobat amb un innocent rebuig de la portera, que ha recollit Mariona amb poesia per obrir el marcador. El desè de la mallorquina en aquesta competició, amb qui té un idil·li sense fissures. La pròpia Oshoala també ha facilitat les coses en el segon gol, que ha arribat just abans del descans, quan en una jugada personal per banda dreta ha cedit en safata una pilota per Alexia, que rematat al fons de la xarxa sense pietat.

La de Mollet del Vallès, precisament, havia rebut en mà el premi com a millor futbolista de la UEFA. Juntament amb Jennifer Hermoso, Sandra Paños i Irene Paredes, les altres guardonades. I tot plegat, de part d'una autoritat com Nadine Kessler, la màxima representant del futbol femení a la UEFA. Una espectadora de luxe per a un partit d'alt voltatge.

L'única amenaça de l'Arsenal ha estat una jugada a pilota aturada passada la mitja hora. Una de les fortaleses que tant es comentaven del conjunt londinenc a la prèvia. Però el Barça, que cada dia se sent més invencible, l'ha defensat amb suficiència per tancar un primer temps incontestable.

Oshoala, que en els primers 45 minuts s'havia quedat amb la mel als llavis, ha seguit eixamplant el marcador al poc de reprendre's el matx. Aquesta vegada, Mariona li ha tornat el favor, amb una assistència de molts quirats que ha deixat pràcticament sola a la nigeriana. Abans del xiulet inicial, la davantera del Barça s'havia agenollat per fer un petó a la gespa del Johan, com si beneís la terra promesa.

Amb el 3 a 0 al marcador i una sensació d'absoluta placidesa flotant a l'ambient, ha despertat l'orgull de l'Arsenal, l'únic equip anglès amb una Champions a les seves vitrines. Les pupil·les de Jonas Eidevall, el suec que ha dut la felicitat al conjunt gunner, han començat a trepitjar amb major freqüència els dominis de Sandra Paños, que ha pogut estrenar els guants.

La passa endavant de l'equip visitant, de fet, ha tingut premi, quan Maanum ha dibuixat el 3 a 1 que ha deixat un pèl fred l'estadi. Un estadi que abans havia respirat alleugerit al veure com Mapi salvava una diana sota pals.

Si a l'Arsenal havia nascut una petita espurna d'esperança, al Barça s'ha encarregat d'apagar l'espelma amb els seus propis dits. Com si les de Jonatan Giráldez només s'haguessin pres un descans abans de tornar a la càrrega. I per tornar a la càrrega, Mariona ha deixat el seu lloc a Bruna, la noia miracles, que en el seu primer contacte amb la pilota ha fet posar dempeus l'estadi.

En una seqüència cinematogràfica, la de Borgonyà ha conduit amb la pilota cosida a les botes, ha alçat la barbeta un instant, suficient per veure la sortida de Zinsberger i picar-li l'esfèrica just per sobre. Un vol etern de la pilota per sentenciar un Arsenal sotmès, definitivament, als capricis de l'hegemonia europea. Una prova d'aquesta hegemonia, precisament, és que Alexia ha errat un penal al darrer sospir del partit que no ha tingut conseqüències, com si fos una anècdota més que explicar del partit.

«Arriscar-se és perdre una mica, no arriscar-se és perdre-ho tot». El cercle el tanca el poeta rus, Vladímir Maiakovski, a qui se li atribueix aquesta frase, que serveix com a resum de l'existència del Barça. Del 2012 al 2021, el camí de l'èxit ha estat, també, el camí del risc.

 

Notícies relacionades

Comenta