Més notícies de Champions

Alexia Putellas: «El partit del Camp Nou pot ser l'inici d'una nova era»

La capitana del Barça, experta en aparèixer en les grans cites, té en el Camp Nou una nova oportunitat per exhibir-se

FC Barcelona

«He vingut moltes vegades de petita, aquesta vegada ens toca jugar a nosaltres». Quan amb prou feines aixecava uns pams de terra, Alexia Putellas viatjava amb l'autocar de la Penya Barcelonista de Mollet del Vallès fins al Camp Nou. Ella espectadora, ells protagonistes. Però aquest dimecres, la capitana blaugrana i les seves companyes ocuparan aquest espai amb el focus d'uns quarts de final de la Champions i amb un rival especial com el Real Madrid.

Davant la magnitud de l'esdeveniment, amb un rècord mundial d'assistència a l'horitzó, Alexia ha fet un discurs per rebaixar la inflamació: «Canvi l'estadi, però les dimensions són les mateixes. I si condiciona d'alguna manera, és positivament. L'objectiu també és el mateix: potser sona una mica fred, però la nostra obligació és guanyar per ser a semifinals».

El tècnic del Barça, Jonatan Giráldez, segueix el camí traçat per la capitana. «A nivell de preparació, és una setmana normal», confessa del de Vigo, que només es marca una consigna per la cita del Camp Nou: «Hem d'intentar gaudir al màxim, no només del partit sinó també dels moments previs: entrenament, preparació, instal·lacions... Aprofitar perquè tota aquesta energia positiva ens ajudi a classificar-nos per les semifinals».

La presència de l'entrenador blaugrana ha fet que es parli una mica més del partit des del prisma estrictament futbolístic. Amb l'alerta del partit d'anada com a teló de fons. «No estem acostumades a començar perdent, però ens ajuda a nivell mental per saber com ens hem de sobreposar per intentar guanyar», assenyala Giráldez, que ha repetit la lliçó que va anunciar al postpartit de l'Alfredo Di Stefano: «Hem d'adaptar-nos més ràpid al que requereix el partit per sobreposar-nos a la pressió inicial». Un plantejament atípic, que el Barça tan sols s'ha trobat amb equips com la Real Sociedad, el Levante o l'Athletic Club a la Lliga.

I un plantejament que reivindica el Real Madrid, l'equip que pot presumir de ser el que competeix millor contra el colós blaugrana. «Jugar tant contra el Barça és una oportunitat per millorar i apropar-nos. Tenim aquest ADN de saber competir en qualsevol circumstància», ha esmentat el tècnic de l'equip blanc, Alberto Toril, que no ha volgut revelar si el seu equip s'assemblarà més el de la Champions o el de l'últim partit de Lliga al Johan Cruyff: «Tenim diversos plans. Contra elles hem jugat diverses vegades i ens ha sortit bé per moments. Davant tenim un molt bon rival i haurem de fer un partit quasi perfecte».

Toril, que des de la seva arribada a la banqueta a principis de desembre només ha perdut els quatre partits contra el Barça, ha comparegut al costat de la capitana de l'equip, Ivana Andrés. Mentre de fons, en les televisions de la sala de premsa, s'estaven reproduint moments del partit d'anada i la controvertida jugada del penal.

«Ens hem d'oblidar de l'escenari i centrar-nos en el plantejament. Quan estem dins el camp, estem tan centrades en el joc, que se'ns oblida l'exterior», ha esmentat Ivana, que malgrat això reconeix que el partit transcendeix l'àmbit esportiu: «Jugar al Camp Nou és un pas més pel futbol femení, pel present i pel futur». La defensora valenciana, com a portadora del braçalet, també ha tingut paraules per la seva homòloga al Barça: «Tota capitana vol ser un exemple i un emblema per al seu club. Alexia és un referent al Barça i jo espero ser-ho també al Real Madrid».

UN PARTIT DE MOLTES VEUS
Fora de la sala de premsa, les sis jugadores que dilluns van atendre els mitjans sobre la gespa del Johan Cruyff, relegat aquest dimecres pel Camp Nou, van deixar més pinzellades sobre el partit que imaginen contra el Real Madrid.

«El rival no em preocupa perquè si nosaltres traiem la nostra millor versió som les millors del món», ha dit plena de confiança Melanie Serrano, conscient que el nivell assolit per l'equip f que siguin observades per la resta de competidors: «El Barça mostra un estil de joc molt complicat i bonic a la vegada. Hi ha molta gent que ens copia, però és una feina de molts anys i no tothom sap jugar com nosaltres encara que ho intentin imitar».

L'altra veu de l'experiència és la de Marta Torrejón, que ha fet un exercici d'empatia: «Elles han de sortir a guanyar. Suposo que tindrem un inici amb molta pressió, elles hauran de buscar el gol i nosaltres haurem de tenir calma i trobar aquests espais que es puguin deixar a l'esquena». Per a la lateral barcelonina, el Real Madrid lluirà la disfressa de la Champions al Camp Nou.

Una de les principals amenaces del conjunt merengue és Esther, la seva màxima golejadora que intentarà contrarestar Mapi León. «Vas aprenent de circumstàncies que no s'havien donat aquesta temporada. Estem molt mal acostumats, sempre guanyem de golejada i sembla que és súper fàcil. Però no som màquines: un dia estarem més cansades, un altre estarem menys fines...», ha recordat la central aragonesa, a qui tranquil·litza d'allò més està acompanyada a l'eix de la defensa per Irene Paredes: «És una persona que et dona molta seguretat defensiva. Jo que sóc més de fer excursions, sé que està ella al darrere».

Qui també aporta aquesta serenor a Mapi, en aquest cas en sortida de pilota, és Patri Guijarro. També amb el partit d'anada a la retina: «Aquests són els partits en els que realment creixem. Recompondre'ns a la segona part demostra l'ambició i els valors d'aquest equip». Aquesta remuntada, precisament, no s'entendria sense l'epifania de Claudia Pina, que admet estar en el seu «millor moment», després d'estrenar-se en competició europea a l'Alfredo Di Stéfano: «Va ser increïble marcar el meu primer gol a la Champions contra el Real Madrid».

A la vorera contrària, sota pals, Sandra Paños serà l'encarregada de defensar la porteria del Camp Nou. «Sempre intentem jugar cada partit per fer gaudir l'afició», repeteix l'alacantina, encara més al temple blaugrana sota l'atenta mirada de més aficionats que mai. Sobre el rival, tot i ser un vell conegut, hi veu al·licients: «És un joc d'imposar-se, de veure qui fa coses noves. També és un repte tornar a guanyar un partit després de tants enfrontaments».

UN PARTIT AMB EMBOLCALL
Abans que comenci a rodar la pilota, les futbolistes del Barça ja han pogut viure una bona colla d'estímuls. Un dels més significatius ha estat la visita del mític capità blaugrana, Carles Puyol, a la sala de vídeos amb les jugadores escoltant atentament les seves paraules. «Aquesta és la setmana que menys se us ha de motivar», ha bromejat la llegenda barcelonista, que més enllà d'aquest parlament s'ha caracteritzat per seguir l'equip femení i donar el seu suport a través de xarxes socials. Fins i tot ha tingut alguna trobada amb Mapi León, que comparteix la passió per defensar que també exhibia Puyol.

De l'actual plantilla del primer equip masculí, tres jugadors han esperonat els aficionats a no perdre's la cita. «Vine al Camp Nou i fem un Clàssic de rècord», repetien Aubameyang, Lenglet i Riqui Puig, en un vídeo difós pel club.

Després de la roda de premsa de Giráldez i Alexia, ha arribat un nou estímul. En lloc de la Joan Gamper, la plantilla s'ha exercitat sobre la gespa del Camp Nou, encara buit. Abans que comencés la sessió, jugadores com Aitana Bonmatí comentaven la jugada amb les seves companyes, fent moviments de coll per arribar a copsar la immensitat de les grades.

Quan el feu estigui ple, en els prolegòmens del partit, es desplegarà un mosaic amb un missatge que transcendeix el futbol: «More than empowerment». Una reivindicació perquè la dona ocupi espais tradicionalment reservats als homes. Aquesta derivada, de fet, ha adquirit més importància que l'eliminatòria de Champions en la prèvia.

«El dia de demà pot ser l'inici d'una nova era. El partit inspirarà a moltes persones, en concret a nenes, que veuran a dones jugant al Camp Nou. I moltes somiaran en ser aquestes dones en 10, 20 o 25 anys», ha apuntat Alexia, orfe de referents en els seus inicis: «Mai no he imaginat que jugaria al Camp Nou, perquè només veia homes. No veia accessible jugar a futbol en aquestes dimensions. Crec que aquest partit pot marcar un abans i un després al futbol femení de tot el món».

Davant tota aquesta càrrega de transcendència, Alexia troba en els costums el seu millor refugi: «La meva rutina no canvia: l'únic que canviarà és que, en lloc del trajecte fins al Johan, el farem fins al Camp Nou». Sobre el terreny de joc, aquesta rutina es tradueix en aparèixer en els moments més importants. El temple blaugrana, amb previsió de ser ple de gom a gom, és el millor preludi per l'enèsima exhibició de la molletana.

 

Notícies relacionades

Comenta