Més notícies de Champions

El Barça, el Wolfsburg i la distància

El gegants català i alemany es retroben a la Champions dues temporades després de la sentència demolidora d'Alexia Putellas

Miguel L. Mallach (Futfem.cat)

Va caure com un pes mort. Alexia Putellas en va tenir prou amb quatre paraules que amb prou feines formaven una oració: «No hi ha distància». No n'hi havia, però va ser el Wolfsburg, la vella guàrdia europea, qui va accedir a la final amb un solitari gol de Fridolina Rolfö. Una punyalada, més que un gol, que despullava la superioritat blaugrana i condemnava la seva esterilitat de cara a porteria. Dues temporades després, emparellats de nou a les semifinals de la Champions, el Barça només fa que recordar aquella atípica nit d'agost a Anoeta per venjar-la al Camp Nou.

«Tinc la sensació que hi ha ganes de jugar aquest partit». Alexandra Popp, veterana estrella del conjunt alemany, no podia estar més encertada en sala de premsa. Ho deia pel fet de jugar al Camp Nou, on s'hi poden reunir gairebé 100.000 persones quan la ciutat de Wolfsburg, a la Baixa Saxònia, amb prou feines supera els 120.000 habitants. Però al Barça s'ha dedicat més temps al partit en si que a l'escenari, que ha deixat de ser novetat després del partit contra el Real Madrid i el rècord mundial (91.553 espectadors). Una xifra que podria actualitzar-se ben aviat.

«Li agrada mot jugar ràpid cap endavant, té jugadores per córrer a la nostra esquena i en les situacions post pèrdua ens intentaran fer mal. Veurem un gran partit pel model de joc dels dos equips», és el pronòstic del tècnic blaugrana, Jonatan Giráldez. El xoc d'estils, la pulcritud de la pilota vers les transicions endimoniades, és el mateix que va presidir l'eliminació traumàtica del 2020. A la vegada, però, moltes coses han canviat.

BARÇA: DE LA INNOCÈNCIA DE L'ASPIRANT A L'ASPRESA DEL CAMPIÓ
El Barça encara necessitava un altre revés per treure el monstre que duia dins. La tan comentada desfeta en la final de Budapest contra l'Olympique Lyonnais (4-1) va motivar una reflexió conjunta. Però l'empenta definitiva no va arribar fins al cruel desenllaç del Wolfsburg, en què el Barça es va quedar sense final però acabaria aconseguint quelcom encara més valuós: convertir-se en un equip indestructible.

Les tragèdies de Budapest i d'Anoeta expliquen tant el Barça actual com ho fa el lideratge d'Alexia Putellas. En poc temps, les blaugranes han canviat la innocència de l'aspirant per l'aspresa del campió, amb la final contra el Chelsea (4-0) com a prova irrefutable. Des d'aleshores, al Barça s'ha imposat la dictadura de la felicitat permanent i neda en l'abundància de títols, gols, fites històriques i alegries.

Per fer net del tot només li falta resoldre alguns comptes pendents amb els vells titans d'Europa. Com el Wolfsburg, campió de dues Champions (2012 i 2013) i finalista en tres ocasions més (2016, 2018, 2020). La trajectòria del Barça, que ha guanyat els 39 partits disputats aquest curs, convida a oficiar la venjança. També hi conviden les notícies que procedeixen de la infermeria, amb l'alta mèdica d'última hora de Mariona, Oshoala, Pina i Patri.

A la recuperació d'efectius s'hi afegeix el restabliment de la seguretat defensiva. Després de quatre partits encaixant, d'habituar-se a la ruleta russa d'anar per darrere al marcador, el Barça va deixar la porteria a zero contra el Valencia (0-2). Contra el Wolfsburg, a banda de cuidar la rereguarda, el Barça tindrà el repte de perforar la porteria alemanya per primera vegada. Tant en l'enfrontament del 2020 (1-0) com en l'eliminatòria del curs 2013/14 (3 a 0 a l'anada, 0 a 2 a la tornada), les blaugranes es van quedar a zero.

Al repte d'endur-se un botí favorable per la tornada, el Barça també s'ha carregat amb el deure de restaurar l'honorabilitat del Camp Nou, profanat per les dues últimes derrotes seguides de l'equip masculí i envaït per una tropa d'aficionats alemanys.

WOLFSBURG: UNA TEMPORADA DE TRANSICIÓ DISFRESSADA DE GRANDESA
Pocs recorden que el gegant alemany va estar a punt de caure en la fase prèvia de la Champions. Només la tanda de penals les va salvar de l'abisme davant el Girondins de Burdeus. Aleshores era impensable que al mes de març el Wolfsburg seria l'únic equip, juntament amb el Barça, que aspira a coronar-se amb el triplet.

La incorporació de nous talents i joves promeses, com Lena Lattwein, Jonsdóttir, Wilms i Wassmuth, sumat a les lesions de llarga durada de la constel·lació Pajor i Popp (ara recuperades per la gran ocasió) i a l'arribada d'un nou entrenador com Tommy Stroot feien pensar en una temporada d'entreguerres. Però les 'llobes' han fet miques els pronòstics i semblen haver recuperat la grandesa d'esperit i la mentalitat competitiva tan característica dels equips alemanys.

«És un equip fort físicament. La seva manera de jugar és córrer i molta lluita, tenen un molt bon contraatac». Hansen sap de què parla. Ha jugat cinc temporades a l'equip de la Volkswagen, com també ho han fet Rolfö i Engen, però demana no perdre l'eix d'atenció: «Tots sabem que el partit estarà igualat. Però el focus està en el nostre partit, no en el rival. Tenim molta confiança en la nostra manera de jugar i en les nostres jugadores».

La cadena de victòries del Barça és d'una altra galàxia, però el Wolfsburg no perd un partit des del 18 de novembre, en la fase de grups de la Champions contra la Juventus (0-2). I els últims resultats, en un calendari empinat, consoliden el valor a l'alça de l'equip alemany. Especialment amb l'eliminatòria contra l'Arsenal de Champions (3 a 1 al global) i els dos duels contra el Bayern, un a la Bundesliga (6 a 0) i l'últim a al semifinal de la Copa (1 a 3).

«El Barça és clarament favorit, actualment són el millor club», arrencava Stroot en sala de premsa, per acabar traient l'as de la màniga: «Però en molts partits hem demostrat el que sabem fer. Ningú no comptava que guanyaríem 4-0 contra el Chelsea, per exemple. Volem ser incòmodes, sabem que és possible».

El principal argument realitzar duu el nom de Wassmuth, màxima golejadora de la Champions amb nou dianes (una més que Alexia). Però al costat d'aquesta arma conviu la baixa en l'últim partit d'Oberdorf, futbolista de més pes en la medul·lar alemanya i peça clau en la pressió asfixiant de l'equip pel seu generós desplegament físic.

«Quan perds, busques la situació per tornar a jugar contra aquell equip». Giráldez no oblida la ferida d'Anoeta, aleshores com a assistent de Lluís Cortés. Hansen tampoc: «L'última vegada que vam jugar vam perdre i volem a tot el món el bon equip que som». El Camp Nou, que tornarà a flirtejar amb un rècord d'assistència, sembla l'escenari propici per oficiar la venjança i fixar la distància entre el Barça i la vella guàrdia europea.

 

Notícies relacionades

Comenta