Més notícies de Champions

El Barça i Patri Guijarro, cicatrius compartides de Budapest

La migcampista mallorquina, absent per una lesió estranya a la final de Budapest, compta els dies per enfrontar-se a l'Olympique Lyonnais

FC Barcelona

«No puc mentir, tinc unes ganes extra». Patri Guijarro (Palma de Mallorca, 1998) no oblida. El 2019 es va perdre la final de Budapest, la primera final de Champions que atrapava el Barça, per una lesió tan estranya com perversa: un ganglió al peu dret que la va apartar de la gespa des del mes de gener fins a final de temporada. El dolor era tal, que fins i tot l'acompanyava per les nits, privant-la del descans, obligant-la a passejar amunt i avall per casa. Només el moviment aconseguia apaivagar aquell dolor. Un dolor que va calar també en els ossos del Barça, tombat a la final, en un exercici d'impotència, davant l'implacable Olympique Lyonnais (4-1). Patri Guijarro es va recuperar després de dues operacions i d'una cicatriu com a prova, i va arribar a disputar el Mundial de França d'aquell any, el seu primer amb l'absoluta. I el Barça va fer del trauma el seu camí cap a l'excel·lència, amb Göteborg com a obra mestra. Però la mallorquina i el club compten els dies per Torí: per tancar el cercle, i alguna cicatriu, de nou amb les franceses al final del camí.

La primera temptació després de parlar amb una futbolista com Patri Guijarro és revisar la seva data de naixement. Amb 24 anys recent complerts, la mallorquina està a les portes de la seva tercera final de la Champions. La carpeta de la seva trajectòria desprèn un aroma de precocitat. Amb 15, ja juga amb el Collerense a Primera Divisió. Amb 17 anys (i tres mesos i 17 dies) debuta amb el Barça, la cinquena més jove en fer-ho des de la professionalització de la secció l'any 2015. I el seu tarannà davant els mitjans, en tota una zona mixta prèvia a una gran final europea, és la d'una veterana bregada en mil batalles.

«Sabia que a la primera final no anava a jugar, però seguia amb els nervis gairebé com si anés a fer-ho. I d'aquesta primera a la segona i la tercera és totalment diferent: saps que pots estar a l'onze». Amb Alexia i Aitana, Patri ha fet de la medul·lar l'eix vertebrador d'una Champions especial: per l'enfrontament contra l'etern rival com el Real Madrid, per guanyar i eliminar per primera vegada l'ogre del Wolfsburg, pel factor Camp Nou i per la possibilitat de saldar els comptes pendents amb l'Olympique Lyonnais.

L'ANTÍDOT DE LA RESPONSABILITAT
«Si sabem sortir de la pressió, ho tindrem molt més fàcil de cara a gol en els últims metres». Davant l'agressivitat i el contraatac letal que eleva al conjunt francès, Patri Guijarro reclama responsabilitat amb la pilota. Ningú millor que ella per fer-ho, atesa la posició que ocupa i el seu rol de cordó umbilical entre la defensa i la medul·lar.

Però de Budapest a Torí, del 2019 al 2022, sembla que hagi passat una eternitat. «El físic és quelcom que ens marcava molt la diferència», revela la mallorquina. Però toca de peus a terra: «No ens veiem com a favorites, sinó que ja no estem dos o tres passos per sota».

Aquesta és la primera Champions que Patri Guijarro viu en plenitud. El calvari del 2019 ja és de sobres conegut i el curs passat es va perdre l'anada de les semifinals contra el PSG per sanció. Enguany, en canvi, ha estat titular en totes les eliminatòries. La final no serà una excepció.

L'AMNÈSIA DE LA CHAMPIONS
La màxima competició europea és l'aparador per fer brillar l'excel·lència. Més en aquesta edició, en què tots els partits es poden seguir de forma gratuïta per la plataforma Dazn. Però en aquest mostrador sempre hi ha futbolistes oblidades, ignorades pels focus. Cap com Patri Guijarro, que fa de la discreció la seva principal virtut.

«No m'acostumo a fixar gaire en el que diuen des de fora, sobretot em quedo amb el que sento des de dins. Em sento molt valorada per l'equip». No necessita més l'ex del Collerense, a qui l'últim reconeixement que se li recorda és l'MVP del Mundial Sub-20. Sempre posa el seu ego al servei de les companyes. Si de cas, les seves vaselines inversemblants des de llarga distància, com la que va castigar el Santa Teresa el curs passat, són el recurs més vistós d'una jugadora que fa màgia sense soroll. De festa sense purpurina.

La indústria s'oblida de futbolistes tallades pel seu patró. Però Patri Guijarro no oblida Budapest, la impotència de viure des de fora una final efímera. «Nervis dolents no em surten. Són nervis bons que tens a dins, que et posen tensa per estar bé». D'aquests últims s'alimenta la mallorquina en els dies previs per tancar definitivament dues cicatrius: la personal, referida a la lesió del 2019, i la col·lectiva, per venjar la claudicació de Budapest.

 

Notícies relacionades

Comenta