Més notícies de Opinió

Articles d'opinió per autor

Ser portera és especial

 

Ser portera és especial. És ser la peça oblidada a partits i entrenaments, i ser assenyalada en cometre errors. Un rol que poques jugadores decideixen assumir. Sent crític penso que possiblement sigui la posició de menys nivell al futbol femení i alhora la més difícil, on les capacitats físiques limiten en força i velocitat les opcions d'èxit en moltes jugades.

És freqüent veure porteres de futbol base o amateur no professionals molt fora de forma, i aquesta tendència és responsabilitat de la pròpia esportista, però no hem de tirar pilotes fora i ser molt conscients que la formació que reben no sempre és la que mereixen. Com a entrenadors si som capaços d'exigir un alt nivell de rendiment a les nostres porteres, les hem de dotar d'eines suficients per dominar els aspectes tècnics, tàctics i físics de la competició, sense oblidar que participen en una posició molt exposada, i que és molt necessari rebre reforços psicològics adients. Aquestes aptituds les han d'assimilar, practicar i aprendre en les nostres sessions d'entrenament. És natural i freqüent caure en errors de planificació en les sessions amb elles, no respectant, per exemple, la durada dels exercicis, els temps de descans entre sèries, el volum de càrrega i detalls que solen escapar-se per falta de formació i/o dedicació per part del cos tècnic.

Part dels entrenadors/es segueixen posant al delegat, al pare d'una jugadora o a l'ajudant de 15 anyets a realitzar exercicis de 'Sambade' o 'Pascua' en bucle, i la resta involucrant a la portera en infinites possessions i exercicis tàctics. Mètodes efectius si existeix la part més important de l'entrenament específic, la correcció, que depèn totalment de l'experiència, la formació i de les pròpies capacitats de l'entrenador o entrenadora de porteres.

Tenir coneixements tècnics adients no és fàcil si no has estat porter. La formació és el suport bàsic per poder aportar conceptes tàctics a les nostres porteres, així com dominar la preparació física, potenciant aspectes coordinatius, de força i velocitat.

Les nostres capacitats socials, amb coneixements adquirits de la formació i l'experiència, ens ajuden a treballar la part psicològica de les nostres porteres que han de trobar sempre aquesta figura de suport en algú de la banqueta. Penso que un entrenador generalment hauria de deixar espai a persones més qualificades i preparades especialitzades per realitzar-ho, però la realitat dels clubs és molt diferent, tot i que és de valorar que cada vegada més les noies puguin tenir sessions individualitzades, menys analítiques, on comparteixen temps amb altres porteres i on poden treballar aspectes que són freqüentment oblidats durant les sessions amb la resta del grup.

La competició és l'exemplificació de què els entrenadors en etapa de formació necessitem canviar el xip. No cal sortir del barri per veure en partits de fútbol-7 porteres que no treuen de porta perquè la central amb l'ungla la posa a l'altra àrea, i fa molt mal als ulls veure aquestes conseqüències anys més tard en categories preferents i nacionals. Són recursos naturals que tots hem utilitzat, però que taquen el futbol femení, juntament amb l'habitual poc domini del joc aeri que converteix sovint llançaments de córners, o faltes llunyanes en jugades tant perilloses com enrevessades.

Tenim un marge de millora molt gran i l'obligació d'intentar canviar la manera de fer, perquè les porteres, assumint la part de professionalització que els hi pertoca, puguin créixer a nivell competitiu i millorar la imatge del futbol femení.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta