Més notícies de Primera

LA JORNADA

Mercat de fitxatges

L'Espanyol recupera el somriure lluny de la Dani Jarque

El conjunt blanc-i-blau obté la segona victòria a domicili en tota la temporada per sortir del descens i arrossegar l'Eibar a la zona baixa

SD Eibar

Diuen que per Unbe ha sobrevolat un àngel aquest matí. Un àngel vestit de blanc-i-blau, amb accent gallec i que es manifesta quan el seu equip requereix un nou miracle. Contra un rival directe com l'Eibar, lluny d'una Dani Jarque on l'Espanyol només havia guanyat en la segona jornada contra el Madrid, Lombi ha aparegut en el minut 34 per esvair tots els fantasmes: els del passat i els de l'equip a domicili. Ni que sigui per una jornada. Amb aquesta diana, l'equip de Casado n'ha tingut prou per tombar el conjunt guipuscoà i arrossegar-lo encara més al fang de la part baixa. Una part baixa en què ara, l'Espanyol, respira més tranquil, ja que ha sortit de la temuda zona de descens per col·locar-hi el Santa Teresa, que rep demà el Madrid. Si bé les alegries no duren gaire a l'Espanyol, quan es produeixen es viuen amb més intensitat. I allà sempre hi és Lombi, com en els dies de l'Athletic Club o el Betis. Amb les ales a punt per fer enlairar a les seves.

Hi ha partits on semblen ajuntar-se un seguit de coses estranyes. Començant per l'horari, on Eibar i Espanyol s'han citat a Unbe a les 11.30 hores. Seguint per l'alineació, on Julve ha estat titular, Vani s'ha col·locat sota pals i Montse no ha anat ni convocada. I acabant pel transcurs del partit, on l'Espanyol s'ha avançat al marcador jugant com a visitant. Un fet insòlit que, quan es produeix, és sinònim que l'equip sempre suma alguna cosa. Com va passar contra el Madrid en la segona jornada (0-1) o contra el Logroño (1-1).

També ha estat excepcional la manera en què han sortit les jugadores de l'Espanyol al terreny de joc. Per commemorar els 50 anys que compleix diumenge la secció, han lluït una samarreta on en el dorsal hi havia gravats els noms de les pioneres. Entre ells el de Titi Camúñez, que aquesta temporada s'havia desvinculat definitivament de la secció i sobre la que molts sectors havien projectat l'ombra del Femení. La causant de tots els mals de les últimes temporades.

Coses de la vida, el dia que l'Espanyol ha sortit amb aquesta samarreta ha celebrat una alegria en moltes jornades. Duia cinc partits perdent, fins que a Eibar ha arribat la catarsi. L'encontre només s'ha pogut seguir a través de les xarxes socials, on cada club mirava de projectar la millor imatge possible. Però gairebé l'única acció que ha generat consens és la diana de Lombi, que en el minut 34 ha desplegat les ales per fer enlairar el seu equip.

El resultat s'ha mantingut fins al descans, però en la represa l'Espanyol no ha adoptat una actitud de mera resistència. També ha visitat la porteria contrària. Ja sigui amb un remat de cap de Nicart i un altre de Modin. Per part de l'Eibar, en canvi, només s'han anunciat substitucions per revolucionar un partit que l'Espanyol tenia a la seva mà.

Però en una calma tensa. A mesura que s'apropava el final, l'Espanyol ja ha posat el campament base més a prop de la seva porteria. Amb un Eibar llençat, sense res a perdre. Els quatre minuts d'afegit han estat l'últim escull que separava l'equip blanc-i-blau del seu tresor. Un tresor en forma de victòria que ha acabat conquerint.

En un matí estrany del mes de març, mentre un àngel sobrevolava Unbe, l'Espanyol ha recuperat el somriure lluny de la Dani Jarque. Respira alleugerit, fora del descens. I celebra un triomf que pot acabar sent efímer. Però a l'Espanyol, en uns últims temps plens de foscor, cada escletxa de llum es viu amb una intensitat que només entén qui ha fet camí amb l'elàstica blanc-i-blava.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta