Més notícies de Primera

LA JORNADA

Mercat de fitxatges

L'Espanyol s'escarrassa a menysprear una oportunitat històrica

El conjunt blanc-i-blau allarga la seva mala ratxa a l'Antonio Puchades i ja es col·loca tres punts per sota de la salvació

LaLiga

El 6 de maig de 2020, la Federació Espanyola dictaminava que la Primera Divisió quedava suspesa per la pandèmia i s'anul·laven els descensos. Una decisió que va celebrar d'allò més l'Espanyol, aleshores el cuer d'una Lliga en la qual no va ser capaç de guanyar ni un sol partit. Gairebé un any després, el conjunt 'perico' ha caigut en zona de descens després de perdre a l'Antonio Puchades i la salvació, després del triomf del Betis, ja es troba a tres punts de distància. La manca de determinació en atac i la fantasmagòrica contundència en defensa, els pecats reincidents de l'equip 'perico', han tornat a dictar sentència. Encara queden set jornades per cloure la Lliga, però l'exigència del calendari i el tarannà del conjunt blanc-i-blau escriuen la història d'un equip que no sap aprofitar les oportunitats. Ni tan sols les que es presenten una vegada cada 100 anys.

L'Antoni Puchades es lleva amb una aura d'embruix. La que sempre apareix quan l'Espanyol és l'equip visitant, que no guanya al camp del Valencia des del 25 de setembre de 2011. Una maledicció que, de seguida, torna a caure sobre l'equip 'perico'. En el minut 4 de partit, Jansen avança al conjunt local després de l'enèsim símptoma de somnolència de la rereguarda 'perica'. Una conducció d'Asun Martínez, que ha recordat a la de Fatou amb l'Sporting Huelva la passada jornada, ha permès que la davantera del conjunt 'ché' acabés rematant la primera jugada de perill local.

Reincident en els pecats, l'Espanyol s'ha tornat a veure en una situació adversa. Obligat a treure els rems en un riu amb el corrent en contra. I amb un onze ple de joventut. Com Nora, que després de debutar amb el primer equip en l'últim partit amb 15 anys i gairebé 6 mesos, ha sumat la seva primera titularitat. O com Montse Quesada, que inexplicablement ha tornat a ser titular quan Vani i Dossey estaven disponibles a la banqueta. Una banqueta que també està poblat d'adolescents, com el cas de la juvenil Alicia o, sobretot, el de la libanesa Dana Yazbeck, procedent del Juvenil B, que ha estrenat convocatòria amb el primer equip.

Sigui com sigui, l'Espanyol s'ha volgut fer perdonar en els minuts següents al gol. L'equip 'perico' ha mostrat una serenor que li ha permès visitar l'àrea d'Enith amb certa assiduïtat. Especialment, a través de la pilota aturada, una arma que el conjunt blanc-i-blau havia oblidat utilitzar en els últims compromisos. Així, un remat de Paola i un altre de Vanegas, que han marxat per sobre la porteria, han estat les accions de més perill en la primera part. Això sí, els guants de la portera local seguien nets com una patena. Perquè a l'Espanyol, sovint la voluntarietat desfila per un camí diferent del de l'efectivitat.

La blaugrana cedida al Valencia, Candela, ha enviat un últim avís en la mitja hora, en un remat a la sortida d'un córner que ha tornat a deixar en evidència la passivitat de la defensa visitant. Una ocasió a partir de la qual l'Espanyol s'ha reactivat i ha enfonsat el Valencia en camp propi en l'últim tram de la primera meitat. Però, de nou, sense posar a prova els reflexos d'una Enith en mode espantaocells.

Com l'infant que no escarmenta després d'un càstig del professor, l'Espanyol ha iniciat la segona part amb una ocasió en contra en el primer minut. Candela, en la seva enèsima conducció endimoniada, ha enviat un xut des de la frontal que s'ha topat amb Montse Quesada... i la defensa contemplativa de l'Espanyol.

Poc després, Paola ha caigut lesionada sobre la gespa maleïda de l'Antonio Puchades. Com si les males notícies es comencessin a encadenar. En el seu lloc, el tècnic de l'Espanyol, Rubén Casado, equipat amb un xandall inèdit, ha fet entrar a Laura Fernández. També ha aprofitat per substituir Dulce per Corral, del filial.

Però el Valencia ha seguit engreixant la maquinària, amb la convicció de deixar tocat de mort un Espanyol que no ha sortit endollat dels vestidors. És cert que Maya, en una falta llunyana, ha trobat la porteria per primera vegada en tot el partit. Però només ha estat un miratge, ja que el conjunt local ha enculat el seu rival. Fins que, de tant enfonsant que estava la defensa, la capitana Marta Carro ha rebut una passada entre línies gairebé dins l'àrea petita per perforar, a plaer, la porteria de Montse Quesada.

Una estocada de mort per a l'Espanyol, que a partir de l'aleshores ha vist com el reguitzell de canvis poblava l'onze de futbolistes ofensives. Sara, Brenda, Laura Fernández... Però al final, qui ha acabat posant una certa emoció al matx ha estat Lombi, la sospitosa habitual. Acostumada a lluitar sola a l'atac, a rebre les pitjors patacades per la seva intensitat, ha retallat distàncies amb una diana per emmarcar. La futbolista gallega ha agafat la pilota al córner i, després de traçar una diagonal eterna cap a la frontal, ha col·locat l'esfèrica a l'esquadra de la porteria del Valencia. Una bella metàfora de la seva solitud sobre el terreny de joc.

Però l'empenta de Lombi no ha estat suficient per empatar un encontre en què només la victòria. Amb el descens a tres punts i un calendari que fa pujada, el Valencia ha començat a cavar la tomba d'un Espanyol que només ha guanyat un partit dels últims 11. I que, jornada rere jornada, s'entesta a desaprofitar l'oportunitat d'or que li va brindar la pandèmia la passada temporada.

«Per examinar els orígens de la vida hem de conèixer primer la mort». El que va escriure Mary Shelley en el seu Frankenstein també serveix per a un Espanyol a la deriva, reincident en els seus pecats i amb un tram final de temporada on l'esperen alguns dels ogres de la categoria.

 

Notícies relacionades

Comenta