Més notícies de Primera

LA JORNADA

Mercat de fitxatges

Compte enrere pel descens

L'Espanyol cau amb estrèpit davant l'Atlético de Madrid i es pot convertir en nou equip de Segona Divisió si l'endemà l'Eibar puntua contra el Logroño

Atlético Madrid

«La vida és només un continuat procés de deteriorament», deia Fitzgerald. Un bon resum de l'existència de l'Espanyol en els últims temps, en els que, de tant temptar els dimonis, ha acabat consumit a l'infern. Després d'un seguit de temporades arrossegant resultats decebedors, d'afluixar l'aposta per una secció que temps enrere era l'enveja de molts clubs, de refugiar-se en un passat daurat dissimular les misèries del present, l'equip 'perico' ha esgotat pràcticament la seva existència a Primera Divisió. La categoria on l'Espanyol ha habitat durant 29 temporades, el que més en el futbol espanyol. Només que l'Eibar puntuï diumenge contra el Logroño, certificarà de forma matemàtica un descens històric per a l'entitat.

Abans de disputar el decisiu duel contra l'Atlético de Madrid, el precipici ja esperava un Espanyol pràcticament desnonat: a sis punts de la salvació quan només en quedaven nou per acabar la temporada. L'equip blanc-i-blau prometia brega; demanava que ningú no les donés per sentenciades; invocava l'esperit de l'escut i del sentiment d'una entitat històrica en el futbol femení. Szymanowski, fins i tot, feia el símil amb una selva com a metàfora de la necessitat de l'equip per sumar els tres punts. Però una vegada han trepitjat la gespa de l'Alcalá d'Henares, feu maleït on l'Espanyol no guanya des de la 2009/10, les paraules se les ha emportat el vent.

En un tres i no res, gairebé sense despentinar-se, el conjunt 'matalasser' n'ha tingut prou amb la primera meitat per escriure el testament de l'Espanyol. Empès per la sorprenent victòria entre setmana contra el Barça, l'equip dirigit per Sánchez Vera s'ha limitat a aprofitar les mancances del sistema defensiu 'perico'. Un sistema que semblava infranquejable a principi de temporada, però que s'ha anat dissolent com un tarró de sucre amb el pas de les jornades. Així, la francesa Laurent ha allargat el seu gran estat de forma amb un doblet que ha complementat Laia Aleixandri en una jugada de pilota aturada. La surrealista maniobra defensiva de Vanegas, la sortida a ningun lloc d'una Dossey que no jugava un partit des del 17 de març i un joc de rebots absurd abans del descans han estat l'epitafi d'un Espanyol sense ànima. Incapaç fins i tot de trobar forces per oficiar un funeral amb honors.

Tampoc per fer front a una segona meitat que se li ha fet eterna i en la que només les grans intervencions d'una Dossey renascuda han impedit que el ridícul fos més gran. Només se li ha escapat el gol d'una Carmen Álvarez que, en el dia del seu debut a Primera Divisió, ha obert encara més la ferida d'un Espanyol que només ha pogut maquillar el seu propi cadàver amb una diana de Baudet.

Des de la distància, amb els braços plegats i la mascareta posada, Casado observava detingudament l'escalfament de les seves futbolistes abans de la funció final. Tal vegada reflexionant sobre el camí recorregut sobre la gespa de l'Alcalá d'Henares, en la qual feia només quatre dies el Barça havia encaixat la seva primera derrota de la temporada. Una gespa maleïda pel quadre 'perico', que no guanya l'Atlético de Madrid a domicili des de la temporada 2009/10.

Amb el xiulet inicial, la malastrugança no ha trigat a calar en els ossos de l'Espanyol. D'inici voluntariós amb una pressió avançada, encapçalada per l'energia de Lombi i Nora, tant separades pel pas del temps com unides en l'entrega. Però la diana del conjunt local en el minut 15 ha alterat de seguida els plans de les blanc-i-blaves, que aleshores ja no tenien més remei que buscar la porteria rival per molt que se'n ressentís l'ordre i l'estructura defensiva.

En una de les seves característiques curses a l'espai, Ludmila ha deixat enrere una Vanegas que havia de ser la seva sòlida parella de ball, però que ha acabat sent superada amb massa facilitat per la brasilera, que ha dipositat una assistència a les botes de Laurent amb una facilitat pasmosa. La futbolista francesa, encara amb el dolç record de la seva exhibició contra el Barça, només ha hagut de posar la bota per empentar l'Espanyol al precipici.

Tant era que l'equip 'perico' disposés d'una línia de cinc defenses. Un cop oberta la llauna, l'Atlético de Madrid ha trobat mil i un passadissos per fer encara més mal a un Espanyol que no donava símptomes d'haver comparegut al partit. Si Vanegas havia estat l'assenyalada en el primer gol, Dossey li ha agafat el relleu en el segon. En el minut 24, la catalana Laia Aleixandri ha rematat amb el cap una falta lateral que ha retractat la deficient sortida de la portera nord-americana.

Immers en un pou d'allò més profund, l'Atlético de Madrid encara ha trobat més terreny on excavar. En el crepuscle de la primera meitat, en una jugada plena de rebots absurds dins l'àrea, Laurent ha col·locat la tercera llosa sobre les espatlles d'un Espanyol completament estès sobre la lona. Com si el pes dels 50 anys d'història acabats de complir aquesta temporada, en lloc d'un estímul, fos una pesada carrega que li impedeix maniobrar amb llibertat.

Tot i trobar-se en aquestes condicions, a l'Espanyol encara li quedaven 45 minuts que prometien fer-se-li eterns. Ningú pensava en una remuntada heroica, sinó en caure de la forma més digna possible. Però el segon acte només ha servit perquè Dossey es redimís de la seva errada amb una bona colla d'estirades que han acabat evitant que el ridícul fos encara major. Tret del quart gol de Carmen Álvarez, futbolista que, per a més inri, debutava a Primera Divisió.

Poc ha importat que Baudet, a les acaballes del partit, maquillés el cadàver blanc-i-blau amb una diana intranscendent. «És millor no consumir-te a poc a poc a la vista dels altres; si s'ha de desaparèixer, millor fer-ho amb una reverència», escrivia Miqui Otero en el seu Simón. Un fragment que, de ben segur, no ha llegit un Espanyol que, en les últimes temporades, ha acusat una lenta agonia que ha tingut el seu desenllaç lògic a Alcalá d'Henares. L'escenari on es podria acabar certificant, a manca del que faci l'Eibar l'endemà, el descens de l'equip amb més temporades a Primera Divisió.

El xiulet final ha provocat que diverses jugadores es desplomessin sobre la gespa que ha prolongat la seva maledicció. Com si en cada futbolista caiguda marxés un trosset de l'Espanyol de Primera Divisió, una categoria de la qual es podria acomiadar en les pròximes hores.

 

Notícies relacionades

Comenta