Més notícies de Primera

LA JORNADA

Mercat de fitxatges

L'Espanyol és una calamitat

El conjunt blanc-i-blau es deixa remuntar un 3 a 0 en set minuts en el seu últim partit com a local a Primera Divisió

LaLiga

L'Espanyol és una calamitat. Després de tancar una primera meitat rodona en la qual golejava per 3 a 0, les jugadores de Rubén Casado s'han deixat empatar en set minuts fatídics. Un comiat catastròfic com a local en una temporada igual de catastròfica, en la que l'equip amb més temporades a Primera Divisió abandonarà l'elit sense pena ni glòria. Sense forces ni tan sols per netejar la imatge d'una institució que en els últims temps es troba en un estat de decrepitud permanent. A l'Espanyol encara li resta un partit contra el Sevilla que posarà punt final al seu calvari a l'elit.

Després de consumar el descens en la passada jornada, el principal al·licient per l'enfrontament contra el Madrid era el que succeiria a la grada de la Dani Jarque. Però aviat l'afició ha abandonat el protagonisme, perquè sobre el terreny de joc s'han vist coses que feia molt temps que no es veien a la Dani Jarque.

Per començar, s'ha vist un Espanyol disfressat de Rei Mides: tot el que tocava ho convertia en or. Les seves tres primeres ocasions s'han convertit en tres gols quan el partit encara caminava pel minut 17. El primer ha nascut de les botes de Szymanowski, que ha penalitzat amb una vaselina eterna una mala sortia de Sampalo, la portera d'un Madrid que ha sortit amb la deixadesa pròpia d'un equip sense res en joc en el crepuscle de la temporada.

El segon l'ha tornat a signar la futbolista argentina, beneficiada de nou per un error gruixut entre Antonia Silva i Sampalo. L'Espanyol, acostumat a col·leccionar despropòsits en defensa, veia com ara era el Madrid el que agafava aquest paper. I en el minut 17, l'Espanyol ha culminat un gran inici de partit amb una diana de Lombi, després de capturar una precisa centrada d'Irene.

Tot anava sobre rodes a la Dani Jarque. El Madrid pràcticament no existia. L'Espanyol s'acomiadava amb honors de la seva afició. Deixava enrere el 31 de gener, la data de l'última victòria de l'equip com a local. Fins i tot havia marcat tres gols, una circumstància que no es donava des del 18 d'octubre de 2020.

Però el pas per vestidors ha trencat l'encanteri. Com si el xiulet inicial hagués interromput l'harmonia que es respirava al feu espanyolista. El Madrid ha despertat i n'ha tingut prou amb set minuts per escriure l'epitafi del conjunt blanc-i-blau. Del 49' al 56', les d'Óscar Fernández han empatat el partit amb un doblet de Geyse i una diana de Laura Domínguez. En tots ells han tornat a relluir les clàssiques errades en la rereguarda. Que si un mal càlcul de Nicart. Que si una carrera massa pesada de Vanegas en la correcció. Però, per sobretot, la inseguretat d'una Dossey que és un sac de nervis sota pals. I que tant a l'Alcalá d'Henares com en aquest partit ha estat titular de forma sorprenent, arrossegant els dèficits en la gestió de la porteria aquesta temporada.

El marcador ja no es tornaria a moure a la Dani Jarque. Finalitzat el partit, les futbolistes han donat un petit passeig sobre el terreny de joc, aplaudint un públic que en tot moment les ha recolzat malgrat les circumstàncies. També s'han vist les llàgrimes de Manuela Vanegas sobre la gespa. Escenificant el que ha estat el comiat de l'equip com a local a Primera Divisió, una categoria on havia invertit els seus últims 27 anys de vida.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta