Més notícies de Primera

LA JORNADA

Mercat de fitxatges

L'Atlético, aquella taca de cafè a l'expedient

Després del bany de glòria contra l'Arsenal entre setmana, el Barça visita l'equip que li va arrabassar l'invicte en Lliga la passada temporada

FC Barcelona

Ja fa un parell de temporades que l'Atlético de Madrid ha abdicat com a rival del Barça en Lliga. La cursa entre ambdós equips pel títol, amb els enfrontaments directes (i sovint decisius) decretats com a clàssics del futbol femení espanyol, s'ha anat esvaint pel gran salt qualitatiu del conjunt blaugrana, convertit en bèstia indomable.

Però l'Atlético és com el dolent de la pel·lícula que mai no dona el seu braç a tòrcer. Sabedor que no reuneix les forces suficients per disputar-li el cim, ha trobat altres vies per fer la guitza al Barça. La passada temporada és el millor exemple.

D'una banda, la Supercopa d'Espanya. L'únic títol que se li va escapar al Barça, l'únic títol que guanyaria l'Atlético aquella temporada. D'altra banda, l'invicte en Lliga, que perdria en la visita a l'equip 'matalasser' per la mínima (4-3), en un partit vergonyant que es va disputar menys de 48 hores després que les blaugrana guanyessin la final de Copa. Des del març de 2010, per cert, que el Barça no encaixava quatre gols per part d'un equip espanyol.

Dues estocades simbòliques, perquè la temporada del Barça va ser un èxit, però que demostren que l'Atlético segueix sabent fer mal al seu gran rival dels últims anys. I el Barça no ho oblida. «Tenim aquesta espineta», ha reconegut el tècnic de l'equip barcelonista, Jonatan Giráldez, que va viure aquelles jornades des de la posició d'assistent de Lluís Cortés.

DEYNA CASTELLANOS, EL NOM PROPI
La futbolista que, precisament, va arrabassar al Barça l'invicte en Lliga va ser Deyna Castellanos, autora del quart gol al minut 80. El gran nom propi dels prolegomens del partit. No només per aquella petita gesta que ja és aigua passada. També perquè és la màxima realitzadora del seu equip: cinc dianes en tants partits. La gran sensació del mes de setembre d'un equip que, fins a la darrera jornada en què va punxar al camp del Madrid (2-2), comptava els seus partits per victòries.

«Ser molt agressives, ser molt precises, cometre pocs errors i aprofitar les oportunitats que tinguem», ha recitat la futbolista veneçolana als mitjans del club, com qui ja coneix el mètode per vèncer el Barça. Precisament ella havia de ser també la protagonista en la prèvia del gran matx de la jornada.

Però més enllà del seu rendiment sobre el terreny de joc, la futbolista 'matalassera' també ha estat notícia per alçar la veu i denunciar els sexuals patits durant anys a la seva selecció. Aquesta setmana ha compartit una carta a través de les xarxes socials, signada per 24 internacionals, en què descriu episodis d'assetjament físic i psicològic per part de Kenneth Szeremeta, qui va ser el seleccionador de Veneçuela entre 2008 i 2017. Un altaveu que, per ara, ha servit perquè la Fiscalia de Veneçuela hagi obert una investigació al respecte.

CATARSI BLANC-I-VERMELLA
Però Deyna només és la punta de l'iceberg. El seu bon tarannà es troba envoltat d'un equip que ha renascut de les cendres de la passada temporada, en què va a quedar a set punts de l'últim equip, el Levante, que va ocupar posicions de Champions. Un equip turmentat i sense rumb que, paradoxalment, només va xuclar totes les seves alegries del torrent sanguini blaugrana.

Enguany, amb un mercat de fitxatges de proximitat, està recuperant el prestigi perdut. De proximitat, perquè el gruix de les incorporacions són, o bé estrangeres de la Lliga (com Kgatlana, de l'Eibar, o Banini, del Levante) o bé futbolistes nacionals, com Sheila (Rayo), Maitane i Bárbara Latorre (Real Sociedad) i el retorn de Lola Gallardo després de la seva insípida aventura a l'Olympique Lyonnais.

I a la banqueta, també, un nou inquilí. Óscar Fernández, l'home que va fer miracles la passada temporada amb el Madrid, amb qui va quedar setè en Lliga i va assolir les semifinals de Copa, en aquella fase final disputada a Butarque. Precisament allà es va veure les cares amb el Barça, que l'allunyaria del dolç de la final. I, precisament també, la primera punxada de l'Atlético en aquesta Lliga ha estat contra l'exequip de Fernández.

«Tindrem la iniciativa del joc, però pot ser que ens vinguin a pressionar la sortida de pilota. Pel que va fer [Óscar Fernández] la temporada passada amb el Madrid, a la Copa», ha rememorat Giráldez, «però també és un equip que defensa molt bé amb el bloc mig i baix».

Diverses coincidències i xifres creuades en aquest Atlético-Barça, però cap tan dolorosa pel conjunt culer com els precedents al feu 'matalasser'. Un feu convertit en infern. I és que només ha sumat dues victòries en les seves vuit últimes visites en Lliga.

UN BARÇA BANYAT EN OR
Si el decorat de l'Atlético està tenyit de rosa, el del Barça és de color daurat. Després d'una d'aquelles nits màgiques a Europa contra l'Arsenal (4-1), a l'equip blaugrana li toca ara passar comptes amb el conjunt madrileny per arrodonir la primera setmana gran de la temporada.

I per fer-ho, ara ja sí, pot presumir de comptar a les seves files amb cinc futbolistes nominades entre les 30 candidates a fer-se amb la Pilota d'Or. Alexia Putellas, Jennifer Hermoso, Lieke Martens, Irene Paredes i Sandra Paños. L'equip amb més representats que opositen al guardó.

«Estic a casa meva, ja porto set temporades aquí. Per a mi és un orgull seguir vestint la samarreta del Barça i seguir jugant partits amb totes aquestes jugadores», ha expressat Paños, que en el partit contra l'Atlético acumularà un altre motiu d'alegria: el seu partit número 200 amb l'elàstica de la que tan orgullosa diu sentir.

Amb les úniques baixes de Melanie Serrano i Gemma Font per decisió tècnica i d'Andrea Falcón, de llarga durada, i Pina, que s'ha fet un esquinç al turmell dret, el Barça viatja a Madrid amb tots els estris de neteja per combatre aquella taca. Aquella maleïda taca de cafè a l'expedient. La taca de l'últim equip que ha derrotat el Barça en partit oficial.

 

Notícies relacionades

Comenta