Més notícies de Primera

LA JORNADA

Mercat de fitxatges

Un Barça de color daurat

Alexia Putellas, Jennifer Hermoso, Lieke Martens, Irene Paredes i Sandra Paños han estat nominades entre les 20 candidates per fer-se amb la Pilota d'Or

FC Barcelona

Una quarta part de l'hegemonia del futbol mundial, com a mínim, pertany al Barça. I és que 5 de les 20 nominades per alçar la Pilota d'Or, la distinció individual més prestigiosa del panorama futbolístic, vesteixen l'elàstica blaugrana. Els seus noms són Alexia Putellas, Jennifer Hermoso, Lieke Martens, Irene Paredes i Sandra Paños.

Uns noms que ja són d'allò més familiars a la UEFA. La prova és que en la jornada entre setmana contra l'Arsenal, en l'estrena de la renovada Champions, van rebre en persona els trofeus que les distingien com les jerarques d'Europa. Alexia Putellas, la de més alt rang, va mostrar davant la seva gent el guardó de millor futbolista de l'any; Irene Paredes, el de millor defensa; Sandra Paños, el de millor portera; i Jennifer Hermoso, el de millor davantera.

Ara el següent pas és conquerir el món sencer, en la tercera edició històrica de la Pilota d'Or en futbol femení. L'estrena, l'any 2018, va ser per a la noruega Ada Hegerberg. L'any següent, va caure en mans de Megan Rapinoe, especialment pel Mundial aconseguit pels Estats Units. El 2020 es va cancel·lar l'entrega del guardó per la crisi del coronavirus. I, enguany, el Barça reclama el màxim protagonisme.

Ja l'ha tingut en les nominacions, ja que és l'equip que compta amb més candidates (5). Quatre d'elles de nacionalitat espanyola, el país també que més futbolistes aporta a la llista. Però amb això no en té prou. Després d'una temporada d'ensomni, amb un triplet de títols i unes xifres de rècord, la Pilota d'Or s'endevina com la cirereta d'un pastís d'allò més llaminer.

ALEXIA, LA FAVORITA
La de Mollet del Vallès s'ha convertit en el nom propi del Barça aquesta última temporada. Una figura que ha traspassat els límits del terreny de joc, que fa temps que ha assolit el rang de símbol del barcelonisme. I que amb el seu ja cèlebre «no hi ha distància» ha liderat un equip ha posat el planeta futbol als seus peus.

Una jugadora total, acostumada a interpretar tots els papers de l'auca des de la sala de màquines del Barça. Les seves xifres golejadores sembla que s'escarrassin en desmentir la seva posició sobre el terreny de joc. En l'actualitat, està a només cinc dianes de la màxima realitzadora històrica del Barça, que precisament és la seva companya d'equip Jennifer Hermoso.

Però donant un cop d'ull a les xifres de la temporada passada, d'entrada va marcar 18 gols en Lliga i va repartir 9 assistències. En Copa de la Reina va ser la figura clau de la competició, de la que es va proclamar 'pichichi' amb cinc dianes. I a la Champions, des del punt de penal, va inscriure's com una de les golejadores de la final contra el Chelsea.

Alexia també va posar la firma de la primera diana del Camp Nou, en el derbi que es va disputar al mes de gener en el Dia de Reis. Com si el símbol aparegués en dates simbòliques. En el passat, per exemple, també va marcar el primer gol que inaugurava el Johan Cruyff, l'estadi que el Barça ha convertit en fortí.

Malgrat partir com a favorita, els reconeixements internacionals en el futbol femení estan envoltats d'una aura de desconfiança. De memòria selectiva. I el nom d'Alexia, que en circumstàncies normals generaria un consens gairebé absolut, pot entrar en conflicte amb d'altres com el de la canadenca Jessie Fleming.

El motiu és que aquest estiu, amb motiu dels Jocs Olímpics de Tokio, la selecció femenina del Canadà va penjar-se l'or olímpic davant la Suècia de l'ara blaugrana Rolfö. I Fleming, és clar, va ser una de les destacades en aquell torneig.

Al marge d'això, també s'han convertit en escàndol internacional dues absències a la llista: les d'Aitana Bonmatí i, especialment, la de Caroline Graham Hansen. La futbolista noruega, per molts la futbolista més diferencial del planeta amb les seves entremaliadures per banda dreta, ha calmat els ànims amb un missatge per xarxes socials: «Per tots els qui esteu preguntant. Està tot bé. Hem guanyat el triplet i estem treballant per aconseguir-lo de nou. Tot el que importa i l'única cosa que importa». Com qui sap íntimament del seu potencial i no necessita agents externs que li ho reconeguin.

JENNIFER HERMOSO, PERFORAR XARXES COM A RUTINA
La millor davantera de la UEFA escriu el seu relat a través del gol, malgrat que aquesta només sigui una de les diverses facetes del joc en què excel·leix. En poques paraules, la de Carabanchel ve de ser la màxima realitzadora en Lliga (31), després d'una última jornada en què va anotar un hat-trick contra l'Eibar per superar a Esther González, aleshores al Levante. Una voracitat, la d'Hermoso, que sembla impròpia d'algú que ja havia guanyat anteriorment quatre trofeus com a màxima golejadora d'aquesta competició.

31 gols en una Lliga on el Barça va marcar 167 dianes. Una autèntica salvatjada de la qual la madrilenya en va treure cullerada. Els seus registres, però, també van traspassar fronteres. I al 'pichichi' en Lliga hi va afegir el 'pichichi' en Champions, amb 6 gols, els mateixos que la futbolista del Chelsea, Fran Kirby.

Sis dianes regades per totes les rondes de la competició, excepte la gran final amb el conjunt londinenc. Un contra el PSV als setzens, hat-trick contra el Fortuna Hjørring als vuitens, un contra el Manchester City als quarts i un altre contra el PSG en l'anada de les semifinals. Convertint-se, així, en la primera futbolista espanyola en encapçalar el rànquing golejador d'aquesta competició.

LIEKE MARTENS, L'EPIFANIA DEL TRAM FINAL
La futbolista neerlandesa va reservar les seves millors prestacions per al moment decisiu de la temporada. Envoltada de l'aura de millor futbolista de l'any pel The Best assolit el 2017, l'any de l'arribada al Barça, Martens rememorar el seu dolç passat amb una velocitat i un desequilibri imparables.

La mostra més evident va ser la Champions. Després de marcar tres gols en l'eliminatòria de setzens contra el PSV, l'extrem va entrar en una letargia de la qual es va despertar a les semifinals. En la tornada de les semifinals contra el PSG, va marcar un doblet per emmarcar, clau per accedir a la final de Göteborg. Una final en la qual, malgrat no marcar, també va ser un malson per la banda esquerra i va ratificar el seu esprint de final de curs prodigiós.

Una epifania d'allò més oportuna, la de Martens, que en Lliga va acabar arrodonint unes xifres que fan patxoca. Amb 15 gols i 10 assistències, el 'doble doble' propi del bàsquet, per a una futbolista que, amb Jenni i Alexia, va ser finalista per alçar el trofeu com a millor futbolista de l'any per a la UEFA.

SANDRA PAÑOS, ELS GUANTS MÉS ECONÒMICS
En un equip que ha esculpit la seva glòria per mitjà d'escandaloses xifres golejadores, la portera sembla una figura estranya i sinistra. Una actriu de repartiment. Però la grandesa d'aquest Barça, al marge de perforar xarxes sense pietat, també s'ha construït per la impotència del rival per fer-li mal.

I les poques vegades que ho ha pogut aconseguir, s'ha trobat amb els guants de Sandra Paños. Els més econòmics del planeta. La seva major obra la va construir als quarts de final de Champions, contra el Manchester City en un partit estrany disputat a Monza, quan va aturar un penal decisiu a Kelly en el minut 57. Més tard, els seus miracles en aquesta competició serien recompensats amb la distinció de Millor Portera de la UEFA.

En Lliga, el Barça acabaria encaixant 15 gols en 34 jornades. Unes xifres que baixes de per si, que encara ho haurien estat més si el vergonyós torrent de partits de final de curs no hagués penalitzat un Barça amb la guàrdia més baixa en tasques defensives. En Lliga, precisament, l'alacantina guarda l'espineta per no haver pogut fer-se amb el Zamora, el seu cinquè Zamora, per no haver arribat a disputar, per lesió, el mínim de partits que es requereixen.

IRENE PAREDES, LA VALENTIA DE DESFER ENCANTERIS
La darrera temporada d'Irene Paredes és la història d'una maledicció feta miques. Defensant aleshores els colors del PSG, va trencar per partida doble l'encanteri de l'Olympique Lyonnais, el tità i monarca absolut de França i d'Europa fins aleshores.

En Lliga, Paredes va marcar un dels gols en l'última jornada contra el Dijon (3-0) que ratificava la conquesta del primer títol històric del conjunt parisenc, que acabaria invicte la competició domèstica. Una conquesta que tenia el valor afegit de posar punt final a 14 títols consecutius de les lioneses. Una hegemonia insuportable.

El seu PSG també va ser responsable d'apartar-les d'Europa, trencant un altre regnat amb tints dictatorials. Amb cinc Champions seguides en el seu haver, l'Olympique Lyonnais va caure als quarts de final després de veure com les parisenques remuntaven a la seva pròpia llar (1-2). Interrompent, així, una ratxa de 17 partits sense perdre i deixant en blanc un equip habituat a guanyar-ho gairebé tot cada temporada.

El Barça, precisament, va ser l'impediment perquè Paredes assolís la final de Champions. I el passat estiu, amb l'objectiu d'aixecar el trofeu que tant desitja, la millor defensa per la UEFA va fitxar pel conjunt barcelonista, que reuneix en cada línia del camp a les millors futbolistes del moment. I, a l'espera de conèixer el nom de la guanyadora el dia 29 de novembre, tenyeix el Barça de color daurat.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta