Més notícies de Primera

LA JORNADA

Mercat de fitxatges

El millor rival que ha passat pel Johan Cruyff tampoc pot amb aquest Barça

L'equip blaugrana completa una setmana gran a casa després de derrotar dimecres el Hoffenheim a la Champions

FC Barcelona

El partit ha acabat amb un 4 a 0, és cert. Però, així i tot, el Levante és el millor equip que ha trepitjat el Johan Cruyff aquesta temporada. Les pupil·les d'Ángel Villacampa prometien intensitat i brega en les disputes, i han complert amb escreix les expectatives. Cada metre quadrat de l'estadi s'ha convertit en un petit camp de batalla, en què les jugadores del Barça s'han trobat en constants emboscades del rival. I no han trobat, en canvi, la porteria rival amb l'assiduïtat que acostuma. Com el dia del Hoffenheim, amb 31 xuts totals.

Tanmateix, són tants els recursos d'aquest equip, que fins i tot el un dels dies més grisos ha mantingut aquella capacitat de fer mal en el moment més oportú. Com al minut 13, quan Aitana ha agafat la pilota i, en una jugada individual, ha enviat l'esfèrica directament a l'escaire. La mateixa que va perforar Alexia entre setmana a la Champions. Tot plegat, en la jugada posterior a una més que possible falta no xiulada de Crnogorčević a la visitant Toletti que ha encès els ànims de Villacampa.

L'altra prova ha succeït al minut 44, quan Claudia Pina, ubicada com a davantera centre després de l'absència per lesió d'Oshoala, ha col·locat una centrada pel cap d'Alexia. Just abans del descans, quan el Levante havia signat una primera part majúscula. La millor d'un rival al Johan Cruyff aquest curs. I just el dia, també, en què la Penya Barcelonista de Mollet del Vallès, amb la que Alexia acudia al Camp Nou de ben menuda, estava representada a la grada.

Resulta que aquest gran espectacle entre dos dels millors equips de la competició s'ha fet encara més gran per una protesta en els primers 30 segons de partit. Xiulet de l'àrbitra. Futbolistes aturades. Silenci absolut. I les jugadores de Levante cobrint-se amb la mà el logotip de la Federació Espanyola (RFEF) de la màniga dreta. El responsable de l'últim despropòsit que turmenta el futbol femení.

Un dia abans del partit, el Jutge de Competició de la RFEF havia sancionat amb una multa de 602 euros i la deducció de tres punts de la classificació al conjunt 'granota' (també al Villarreal i la Real Sociedad) per no lluir el logotip. Una situació d'allò més irònica, en què sembla preocupar més un pegat que resoldre l'embolic dels drets televisius i la professionalització de la competició.

Fos com fos, l'esperpent ha estat succeït d'un encontre de poder a poder. En què també hi ha hagut lloc per a les commemoracions. Si fa unes setmanes li va tocar a Sandra Paños, aquesta vegada ha estat el torn de Patri Guijarro per celebrar el seu partit número 200 com a blaugrana. Amb només 23 anys. La seva és una història de precocitat, en la que ja va liderar el Collerense en l'ascens a Primera Divisió amb 15 anys i en la que es va acabar convertint en la cinquena futbolista més jove en debutar amb el Barça des de la professionalització: amb 17 anys, 3 mesos i 17 dies.

Per celebrar la xifra, la futbolista balear ha intentat al primer temps allò que més li agrada, el xut de llarga distància. Però Paraluta li ha negat la festa. Com el Levante ha negat un Barça d'allò més mortal, en què no ha exhibit la superioritat de cada dia; en què feia més mal en transicions que en joc posicional; i en què ha mancat l'orfebreria i la precisió per sepultar la pressió asfixiant del Levante. Més que granotes, semblaven lleones les de Villacampa.

Així i tot, la inesgotable paleta de recursos del Barça s'ha sobreposat a la rebel·lió del Levante. Els gols d'Aitana i Alexia en el primer temps, en moments d'allò més delicats per l'equip visitant, han posat terra de per mig en un partit incert. En què el Levante, si bé no xutava a porta, ha gaudit d'una sèrie d'aproximacions amb perill. Cap tan clara com una de Toletti al 23', inexplicablement fora pals.

El doble canvi al segon temps en què Jennifer Hermoso i Martens han entrat per Pina i Rolfö prometia un sacseig del partit. I de seguida s'ha manifestat. Un minut després, la de Carabanchel ha enviat un remat de cap a travesser. 10 minuts després, Martens, amb la col·laboració de la defensa 'granota', ha fet el tercer gol de la tarda.

Però ni per aquestes ha abaixat els braços el Levante. Tampoc després que Villacampa substituís a Eva Navarro i Alba Redondo, dues de les futbolistes més talentoses del seu equip, per la blaugrana Gio Queiroz i la sabadellenca Carol Férez. Així, les visitants han col·leccionat algunes arribades més amb perill, sempre a punt de, però sense acabar de fer treballar a un Cata Coll immersa en una calma tensa. I que, com és habitual en ella, ha regalat un dels seus retalls característics.

En el tram final del partit, amb el marcador bufant a favor, el Barça s'hauria pogut dedicar a passar l'estona estirant el xiclet. Amb possessions llargues per abaixar les pulsacions d'un matx d'allò més encès. Però, en lloc d'això, ha hagut de vigilar de reüll un Levante que té una fe inesgotable i que ho ha seguit intentant fins que l'àrbitra ha dit prou.

Abans del xiulet final, Jennifer Hermoso encara ha tingut temps de marcar per quart partit consecutiu un penal provocat per ella mateixa. Per marcar el quart gol a un equip, el Levante, que fins aquest partit només n'havia encaixat cinc en tota la Lliga.

Qualsevol voldria per a si mateix una vida com la del Barça. En què cada dia és una bona excusa per celebrar coses I en què les tardes que semblen més grises, les acaba tenyint també de color blaugrana.

 

Notícies relacionades

Comenta