Més notícies de Primera

LA JORNADA

Mercat de fitxatges

Aitana Bonmatí, ADN Barça fins al 2025

La de Sant Pere de Ribes ha segellat la seva renovació com a blaugrana i posa fi als cants de sirena de l'elit europea

FC Barcelona

El Barça és un perfeccionista sense remei. En un 2021 convertit en conte de fades, començant pel derbi contra l'Espanyol al Camp Nou (5-0) i seguint amb conquestes col·lectives, el triplet i la primera Champions, i individuals, la Pilota d'Or d'Alexia, el club blaugrana ha seguit entossudit fins a l'últim dia de l'any en col·locar la cirereta al pastís.

Amb els cants de sirena del Chelsea i de l'Olympique Lyonnais sonant de fons, Aitana Bonmatí ha segellat la seva renovació amb el Barça fins a l'any 2025. I el club s'assegura, d'aquesta manera, la tercera peça de la màquina perfecta en qui s'ha convertit la medul·lar blaugrana. Alexia, 2024. Patri Guijarro, 2024. I ara, la de Sant Pere de Ribes.

Amb només 23 anys, el Barça corrobora la continuïtat d'una fervorosa militant del rosari blaugrana. Una monoteista de Cruyff. Pedra angular del projecte culer que, malgrat venir amb la panxa plena del curs passat, segueix demostrant cada dia que ha coronat el cim del futbol femení continental per quedar-s'hi una bona temporada.

A més de l'ADN blaugrana, el retrat robot d'Aitana el completa el seu caràcter. La seva ambició és la que exhibeix el Barça els últims temps. La seva fam és la mateixa que transmet el seu equip, sempre a la recerca d'un gol més digui el que digui el marcador. I la seva irreverència és també la qualitat que ha instal·lat el conjunt culer a l'elit del futbol europeu, amb la derrota de Budapest com a punt d'inflexió.

Una irreverència que Aitana porta gravada des del seu naixement. El 18 de gener de 1998, els seus pares, Rosa i Vicent, volien deixar constància de les seves conviccions amb l'ordre dels cognoms: primer el matern (Bonmatí), després el patern (Conca). Aleshores la llei ho prohibia i això va fer que la inscrivissin al Registre Civil amb els dos cognoms materns: Bonmatí Guidonet. Per molt que comportés que en Vicent no constés com el pare a nivell burocràtic.

La lluita de la Rosa i en Vicent va cristal·litzar el 8 de setembre del 2000, després que el Congrés donés llum verda a una reforma, i des d'aleshores ja ha fixat per sempre l'ordre pel qual tant s'havien barallat: Aitana Bonmatí Conca. Potser és només una anècdota, però aquest esperit de lluita l'ha acompanyat des del bressol.

I el va seguir modelant al pati de l'escola El Pi, escenari en què va descobrir la seducció de la pilota al mateix temps que desemmascarava els prejudicis i el masclisme. A més de superar a l'equip contrari de torn, Aitana, l'única nena, també driblava burles d'alguns dels companys amb els quals jugava. Sorpresos perquè ella tingués tant o més talent que ells amb l'esfèrica als peus.

Però ella no es va deixar trepitjar, jugués on jugués. El seu primer equip va ser el Ribes i, després, va passar al Cubelles. Un canvi tan senzill com paradigmàtic: li agradava més l'estil de joc, de més toc, del nou club. Ja aleshores era tan exigent amb ella mateixa com amb els seus companys.

Als 13 anys, la normativa l'obligava a jugar en un equip femení per primera vegada. A les oficines del Cubelles va arribar un fax, signe dels temps, amb el Barça com a remitent. I d'aleshores ençà ha escalat per les categories inferiors a una velocitat meteòrica, agafant l'hàbit de golejar en la majoria de partits, fins a acabar debutant amb el primer equip el 18 de juny de 2016. Eren els quarts de final de la Copa de la Reina, el rival era la Real Sociedad, el desenllaç va ser un festival de gols (1-5) i la de Sant Pere de Ribes va substituir Jenni Hermoso per acabar repartint una assistència de gol a Bárbara Latorre.

En aquell moment, també en tots els que ha viscut en el seu vigent periple amb el primer equip, Aitana deu pensar que els seus viatges extrets de l'Odissea han valgut la pena. La mare era l'única que conduïa, però afectada de fibromiàlgia i d'una fatiga crònica, era el seu pare el que l'acompanyava als entrenaments en transport públic, durant dues hores, fins a la Joan Gamper. La seqüència: bus fins a plaça Catalunya i tren fins a Sant Joan Despí. Tot per acabar tornant a casa superada la mitjanit, sense temps de dutxar-se per poder atrapar l'últim autobús.

Ara, amb 175 partits a les espatlles i 51 gols a la motxilla, Aitana projecta la incertesa de qui encara està explorant el seu màxim potencial. De qui pren mesures, en va, d'un sostre que no deixa d'enfilar-se. Hi ha qui l'endevina com l'hereva d'Alexia en la Pilota d'Or. Hi ha qui no es cansa de veure desplegar la seva inesgotable energia sobre el terreny de joc, en una mescla de tècnica, talent i físic envejable. Com si s'obligués a sacsejar, a remoure fins a l'extenuació, el partit que se li posés per davant.

«Intento donar-ho tot, aportar el meu màxim rendiment i que no se'm pugui recriminar res. Sóc una lluitadora nata, amb objectius clars i sempre intentaré donar tot el que estigui a les meves mans per aquest club», ha explicat en declaracions al club, després d'estampar la seva signatura al costat del president Joan Laporta. En un exercici de coherència absoluta entre les paraules i els fets. Una radiografia de si mateixa, d'algú que es veu per dins i sap qui és i què l'ha dut fins aquí.

«Porto tres dies sense dormir», va reconèixer després la final de Champions conquerida contra el Chelsea (4-0) i en la que va ser reconeguda com la MVP. Un dels principals mèrits individuals que va cultivar el curs passat. Però Aitana sempre mira a l'horitzó i es veu entre les 13 nominades al The Best del 17 de gener i, també, disputant els quarts de final de la Champions contra el Real Madrid, el rival que desitjava, amb el Camp Nou presumiblement com a escenari.

Aitana només li té por als avions, una fòbia amb la qual ha de lidiar sovint. Gatges de l'ofici. I sembla que la millor manera de conviure amb aquest temor és convertint-se en aquesta mastodòntica estructura d'acer quan trepitja el terreny de joc, fent gala del seu dinamisme incansable amb o sense l'esfèrica en el seu poder. I exhibint pels descosits ambició, fam i irreverència. La tríada que l'ha acompanyat des del bressol. La tríada que ha fet seva un Barça que, amb Aitana, té l'ADN en lloc segur.

 

Notícies relacionades

Comenta