Més notícies de Primera

LA JORNADA

Mercat de fitxatges

El Barça conquereix la perfecció i la Supercopa

L'equip blaugrana atropella l'Atlético de Madrid per aixecar el primer títol de la temporada i treure's l'espina de l'última edició

Miguel López Mallach (Futfem.cat)

La final perfecta, la final que mai ha existit. El Barça ha tancat en un calaix els fantasmes de l'edició passada amb una exhibició sense matisos i un Atlético de Madrid emmudit davant el monòleg blaugrana. Engen, encarregada d'obrir el marcador, cada dia juga amb menys complexos. Hansen, amb un hat-trick i dues assistències, segueix burlant-se de la manca de reconeixements internacionals a base d'exhibicions. Jana, esponja confessa, ha passat de patir amb Geyse a lligar en curt a Ludmila en tota una final. Martens, ni que sigui a les acaballes, segueix amb el gol entre cella i cella. I Virgina Torrecilla ha redebutat al tram final per nodrir l'esport amb una nova història de superació. En l'imaginari blaugrana, la Supercopa ha deixat de ser un malastruc per convertir-se en un homenatge a la perfecció.

Les profecies en sala de premsa sempre són perilloses. Encara més a les portes d'una final. El tècnic 'matalasser', Óscar Fernández, pronosticava una final amb gols. No li faltava raó, amb l'asterisc que els cinc van ser del Barça. També dibuixava un partit amb major possessió blanc-i-vermella. Però resulta que l'equip blaugrana va tancar el primer temps amb un 76% de pilota.

En poc menys de mitja hora, la final ha desaparegut per convertir-se en un partit d'exhibició. L'efectivitat, una llosa en les semifinals contra el Real Madrid, ha estat el motor de la piconadora blaugrana contra l'Atlético de Madrid. En el primer temps, n'ha tingut prou amb sis xuts a porteria per marcar tres gols.

Engen, protagonista inesperada i única novetat respecte a les semifinals, ha obert la veda després de caçar un refús coral de Lindahl i el travesser. Tot plegat, en un servei de córner veloç, que ha agafat desprevingut a l'equip madrileny. Metàfora de tot el partit. Després ha desembarcat el talent de la noruega. Primer amb un llançament de falta pintat a l'oli que deixat en anècdota l'estirada de Lindahl. Segon, llançant-se a terra per rematar una centrada tensa, marca de la casa, de Rolfö. La sueca havia rebut una passada de la superdotada Alexia, que amb un gir prodigiós ha deixat enrere i marejada a Maitane.

Aquesta prodigiosa seqüència ha anat acompanyada d'un monopoli absolut de la possessió. L'Atlético de Madrid, empresonat en la seva pròpia meitat de camp, ha estat una ombra de l'ogre que acostuma a interpretar. Per al conjunt 'matalasser', la pilota era un element tan volàtil com ho era l'horari de la final per a la Federació Espanyola. I l'amenaça de Ludmila s'ha diluït davant les anticipacions de Paredes i, especialment, de Jana, que és una altra futbolista des del malson de Geyse.

Si alguna cosa caracteritza la màquina blaugrana és l'absència de pietat. I els primers cinc minuts del segon temps han estat l'enèsima demostració. L'Atlético de Madrid, abatut i desconcertat, s'ha tornat a empassar un servei ràpid del Barça (aquesta vegada d'una falta) que ha acabat amb la diana de Rolfö. La centrada, obra de Hansen, ha afegit un nou mèrit a la seva exhibició. I en la següent jugada, la noruega ha col·locat la cirereta amb el hat-trick, després d'acompanyar amb la testa una centrada de Torrejón. D'aquelles que abans de sortir de les seves botes ja s'endevina el seu destí.

En una final que ha deixat de ser tal molt aviat, el redebut de Virginia Torrecilla ha estat el gran al·licient del final de partit. La migcampista 'matalassera', operada d'un tumor cerebral el 21 de maig de 2020, ha tornat a trepitjar un terreny de joc per fer el que més li agrada. Just abans de la seva entrada, Martens ha engreixat la golejada amb el sisè, a assistència, es clar, de Hansen. També la tancaria amb el setè, a les acaballes, de nou connectada amb la noruega.

Però totes les mirades ja les havia acaparat la futbolista blanc-i-vermella, en una de les grans històries de superació de les que es nodreix l'esport i mantejada per les jugadores del Barça al final del matx. Deia Nabukov que escriure és acariciar els detalls. Això mateix és el que ha estat la final d'aquesta Supercopa, amb la perfecció blaugrana i el testimoni de Virginia Torrecilla com a grans al·licients d'una competició desprestigiada, finalment en va, per la Federació Espanyola.

 

Notícies relacionades

Comenta