Més notícies de Primera

LA JORNADA

Mercat de fitxatges

Mapi León, la futbolista que porta l'ambició gravada a la pell

En la seva cinquena temporada al Barça, la central aragonesa ha renovat amb l'equip fins al 2024

FC Barcelona

«Looks can be deceiving». D'entre els innumerables tatuatges que descansen sobre la pell de Mapi León (Zaragoza, 1995), crida l'atenció el que llueix al coll. Les aparences enganyen. Ella n'és un bon exemple. Només cal veure la seva posició quan el Barça serveix un córner. La seva presència física sembla predestinar-la a buscar el remat de cap dins l'àrea, però sovint s'ubica al costat del banderí de córner per efectuar el llançament amb la seva esquerra privilegiada.

De moment, al que sí sembla predestinada és a seguir liderant la rereguarda blaugrana. La central aragonesa, renovada aquest dilluns fins al 2024, va camí d'enllaçar set temporades amb el primer equip. Ja queden lluny els dos primers cursos amb el Barça, orfes de Lligues, mentre l'Atlético de Madrid, l'equip del que procedia Mapi, allarga la seva hegemonia en aquesta competició.

Ara només roman la Champions conquerida a Budapest i el desig infrangible de replicar la gesta. «És molt complicat el que vam aconseguir i encara més intentar repetir-ho, la gent no és conscient», explicava després d'estampar la signatura al costat del president Joan Laporta. En el cas de Mapi, aquest desig ve alimentat per l'odi. L'odi a la derrota. I el Barça, que aquesta temporada compta els 32 partits per victòries, sembla el millor refugi.

El Barça, precisament, va ser el rival de Mapi en el seu debut a Primera Divisió. Amb només 16 anys, el 6 de novembre de 2011 va començar el viatge a l'elit amb una derrota contundent (0-4). Aleshores vestia l'elàstica del Prainsa Zaragoza, actual Zaragoza Femenino. Aleshores, també, les aparences enganyaven. Perquè els que admiren en l'actualitat la contundència defensiva que exhibeix l'aragonesa a l'eix de la defensa, haurien de fer l'exercici d'imaginar-se-la per la banda esquerra. En els seus orígens actuant d'extrem, després relegada al lateral.

Filla d'un mecànic i d'una mestressa de casa, la vida de Mapi León aviat es va impregnar de l'esport. No tenia manies. Els inicis van ser amb la pilota de voleibol, després va venir al futbol sala. I durant tota la infantesa, el record d'acabar l'escola a les cinc de la tarda i allargant fins les set del vespre jugant, amb la condició de tancar-se després a la biblioteca amb el germà i la mare per acabar els deures.

Jugant amb el seu germà, precisament, es va començar a forjar la seva trajectòria. Un dia que acompanyaven els pares al supermercat, el director esportiu del Zaragoza es va fixar en aquella nena que no parava quieta. Aviat se li va fer petita la capital aragonesa i faria via cap a Barcelona per vestir una temporada els colors de l'Espanyol. Una ciutat a la que tornaria més endavant, aquesta vegada amb el blaugrana, després d'una exitosa etapa a l'Atlético de Madrid.

El rumb de les nostres vides és tan fràgil que la carrera esportiva de Mapi León s'hauria pogut quedar en una fantasia. De petita va guanyar una beca per anar a una escola d'art, amant com era (i segueix sent) del dibuix. Però va deixar clar a la seva mare que volia apostar pel futbol quan aleshores el futbol no apostava per la dona.

A través de la pilota, sense voler-ho, la defensora aragonesa ha aconseguit transcendir el terreny de joc. Una condició a l'abast de pocs esportistes. En el seu cas, el punt de partida va ser fer pública la seva homosexualitat a Instagram, el 2018. Aquell mateix any, acabaria fent de pregonera del Madrid Orgullo, la jornada per reivindicar els drets del col·lectiu LGTBI.

Aquesta temporada, una cervicobraquiàlgia va mantenir Mapi León prop d'un mes i mig lluny de la gespa. Un període d'inactivitat inèdit per a l'aragonesa. És per això que va fer servir la paraula «redebut» per expressar el que va sentir al tornar a jugar, en el tram final de la Supercopa d'Espanya davant l'Atlético de Madrid (7-0).

Mentre va estar fora, la vida seguia. Una constatació dolorosa, difícil d'encaixar. Però des que ha tornat, Mapi León ha posat la seva ambició al servei de l'equip. Una ambició que, com els seus tatuatges, duu gravada a la pell.

 

Notícies relacionades

Comenta