Més notícies de Primera

LA JORNADA

Mercat de fitxatges

El Johan Cruyff es retroba amb el monstre de sempre

El Barça ha tornat a trepitjar l'estadi un mes després amb una golejada contra el Sevilla (5-1) per igualar les 28 victòries seguides del curs passat en Lliga

Els rècords i la fam inesgotable són el suport del Barça a la Lliga, conquerida fa una eternitat. Amb el triomf folgat contra el Sevilla (5-1) ja són 28 les victòries consecutives en el campionat domèstic, les mateixes que va cultivar el curs passat abans que l'Atlético de Madrid li extraviés la imbatibilitat. Al conjunt sevillà se li ha posat rostre de Villarreal, el darrer convidat en un Johan Cruyff que no obria les portes a les blaugranes, allotjades últimament al Camp Nou, des de feia més de un mes. Perquè les de Cristian Toro han marxat al descans amb la tramposa esperança d'un marcador favorable (0-1), però li ha acabat sortint gepa a la represa quan el Barça de circumstàncies s'ha engreixat amb les patums i Oshoala ha espantat els seus dimonis. L'antepenúltim tràmit resolt abans de la gran final de Torí, on esperen els comptes pendents amb l'Olympique Lyonnais.

El partit del Barça bé es podia resumir en el trànsit d'Oshoala. Turmentada durant tota la primera part, com si un núvol carregat de pluja la perseguís per tot el camp, la nigeriana no trobava el camí cap a la bonaventura. Sovint estava engarjolada en la trampa del fora de joc, per la impulsivitat de les seves arrencades d'atleta. D'altres es quedava a mil·límetres d'atrapar una centrada, amb la portera Sullastres emportant-se la pitjor part. I quan l'horitzó semblava aclarit, Oshoala llanguia en la definició, fos pels reflexes de Sullastres o per la manca de punteria. Què més dona.

Per posar-hi llum al Barça hi havia Claudia Pina. Una futbolista sense sentiments, sense rastre de la nostàlgia pel seu passat al Sevilla en cada conducció endimoniada de pilota. El pal i el mur de Sullastres va ser l'únic que es va interposar entre ella i el gol. Un gol que no arribava a l'abandonat Johan Cruyff, desitjós de mantenir el ple de victòries en Lliga després de la inèdita ensopegada a Alemanya.

Fos pel plantejament del Sevilla, que obstruïa els passadissos interiors i s'encomanava al talent de Payne en atac; fos per les novetats en el dibuix blaugrana, amb només tres supervivents del partit de Champions (Crnogorčević, Mapi i Hansen); el Barça no trobava la precisió i la velocitat que el fan tan temible.

Les andaluses s'ho creien. A voltes trepitjaven l'àrea de Gemma Font. I en el crepuscle del primer temps, les entremaliadures de Payne van deixar de ser un joc d'infants. La nord-americana, irreverent en el desequilibri, va enfilar tota sola dins l'àrea, deixant enrere la decadent Andrea Pereira fins acabar superant la sortida de la portera blaugrana.

Sense l'espectacularitat amb la que ho va fer Salma Paralluelo, el Barça revivia els fantasmes de començar per darrera el marcador. El Sevilla no era el xai de l'anada, en què va encaixar la golejada més àmplia que ha infligit el Barça aquest curs (1-10). I el Barça semblava encomanar-se a la segona part, període en què les forces i els ànims del rival de torn acostumen a decaure en picat.

Més encara quan l'empat barcelonista va arribar a través del foc amic. Després de levitar per la banda esquerra, Mariona va traçar una centrada amb cianur que es va empassar la defensa Toro, privant Pina de la seva merescuda diana.

La tortura psicològica va seguir de la mà de Jonatan Giráldez, a qui no se li va acudir res més que fer entrar a Torrejón, Aitana i Alexia. Quasi res. Amb el seu escalf, Oshoala va aconseguir culminar el seu trànsit: dels dimonis a la redempció. I amb la complicitat de Mariona, es va plantar tota sola davant la zona de càstig per ajusticiar Sullastres i atrapar d'una vegada la bonaventura.

El Sevilla, afligit per una remuntada en tres minuts, no va tornar a aixecar la mirada de la gespa. Van seguir desfilant més tòtems des de la banqueta, com Patri i Jenni. I el Barça, amb els ulls injectats en sang com de costum, va treure a relluir l'excavadora. Primer la va manipular Alexia, en una jugada de dibuixos animats amb Pina, amb el do intacte per les grans ocasions: gol 200 de l'equip, assetjant cada vegada més els monstruosos 208 del curs passat.

Després s'hi va afegir Mariona, amb un control (i la col·laboració de Sullastres) convertit en gol. I Jenni, que fa l'últim crit per allargar el seu romanç amb el pitxitxi de Lliga, resolent una assistència formidable de la menuda Pina. Amb la maneta ja podia respirar tranquil el Johan Cruyff, que un mes després s'ha retrobat amb el monstre de sempre.

 

Notícies relacionades

Comenta