Més notícies de Primera

LA JORNADA

Mercat de fitxatges

El Barça esvaeix les conspiracions amb la Lliga perfecta

L'equip blaugrana tanca la persiana de la competició domèstica amb un ple de victòries històric i el comiat de la llegendària Melanie Serrano

FC Barcelona

El Barça s'ha convertit en el pitjor enemic dels perfeccionistes. Res no poden objectar les persones d'aquesta condició a la Lliga esculpida pel les blaugranes, embolcallada en un ple de victòries inèdit des que la competició domèstica s'estructura en un grup únic. 30 de 30, declinant el triomf fins a la sacietat. Tampoc han pogut badar boca els conspiradors, que havien teixit un pacte tàcit entre Barça i Atlético de Madrid per deixar al Real Madrid orfe de Champions. I que han vist com l'equip culer s'ha limitat a fer el tantes vegades vist al Johan Cruyff des del seu naixement: avançar-se aviat al marcador i, amb una bona càrrega de suspens, acabar posant el llaç a l'enèsima victòria. Més enllà de les sospites infundades, Melanie Serrano ha escenificat el comiat anunciat en sala de premsa sobre la gespa que l'ha vist per última vegada, amb un homenatge després del xiulet final per immortalitzar la llegenda més longeva del club. Després del seu últim servei al Johan aquest curs, el destí del Barça, la grandesa del seu cicle guanyador, passa per dues localitats ben diferents: Torí i Alcorcón.

L'Atlético de Madrid s'ha convertit, en els últims temps, en l'únic equip capaç de carregar de dimonis la consciència del Barça. Botxí de la Supercopa d'Espanya i barrera del ple de victòries en Lliga el curs passat, les 'matalasseres' han pintat privacions en l'univers d'abundància en el que estan instal·lades les blaugranes.

Però aquesta temporada ha estat ben diferent. Després d'espolsar-se la malastrugança de la Supercopa amb una final brillant contra el propi Atlético, el Barça també s'ha alliberat a la Lliga amb un triomf en majúscules en un Johan Cruyff guarnit per 5.179 espectadors, la tercera millor xifra d'assistència. I, de passada, per donar la volta a la narrativa de privacions, ha deixat al conjunt dirigit per Óscar Fernández sense l'última plaça de Champions que es disputava amb el Real Madrid.

Hi ha qui advocava perquè les blaugranes renunciarien al triomf, paraules majors en un Johan Cruyff que només conjuga el triomf des de la seva fundació, per deixar fora a les 'merengues' de la competició europea. Però aviat, a l'Alfredo Di Stéfano, han hagut de celebrar la diana matinera de Paredes.

La de Legazpi ha emprat la seva testa com si fos un martell per perforar la xarxa, amb una bona dosi de suspens, de Lola Gallardo. L'assumpte ha quedat entre centrals, doncs ha estat la seva sòcia, Mapi León, l'encarregada de servir el córner amb premi. I el Barça, mancat de pulcritud en els primers compassos, ha enfilat el seu camí habitual de la destrucció massiva.

Aitana ha agafat el relleu amb la col·laboració de Lola Gallardo, qui ha perdut la referència del primer pal i s'ha acabat empassant el verí d'una centrada convertida en gol. L'assetjament de les blaugranes només ha tingut un parèntesi de nom Kgatlana.

L'esprintadora 'matalassera', qui més que trepitjar sembla levitarm ha sacsejat la rereguarda blaugrana tantes vegades com li ha dictat la seva irreverència. Primer amb una intent de driblar Paños que ha endevinat la portera alacantina. Després amb una carrera quasi olímpica, de nou el mur de Paños. I el malson de la davantera s'ha completat després d'un eslàlom en què ha deixat enrere quantes rivals sortien el seu pas, però que ha acabat frustrant la punta dels dits de l'ex del Levante.

UN PASSADÍS CAP A L'ETERNITAT
Si l'Atlético de Madrid s'ha despertat en el primer temps amb el cop de martell de Paredes, en el segon ho ha fet amb una combinació infernal. Penal i expulsió per segona groga de Van Dongen, que havia subjectat a Jenni Hermoso sense miraments dins l'àrea. Però Alexia, que ha agafat l'esfèrica amb l'autoritat de sempre, ha errat davant la redimida Lola Gallardo.

L'error de la capitana ha estat un fenomen gairebé tan paranormal com el que ha seguit després. Amb una futbolista menys, les 'matalasseres' han serrat les dens en defensa i, en una de les excursions de la renovada Ajibade, ha retallat distàncies per mitjà d'una volea del no-res d'Amanda Sampedro. Una seqüència somiada en el seu darrer partit amb el conjunt madrileny.

D'aquesta gerra d'aigua freda, el Johan Cruyff ha passat a conjurar-se per la substitució més celebrada de totes. Melanie Serrano, pacient a la banda, ha vist com se li obrien les aigües cap al terreny de joc amb un passadís coral entre Barça i Atlético de Madrid. La llegenda de la de Lebrija és tal que ha paralitzat durant una bona colla de segons el partit. Una imatge de germanor entre ambdós conjunts que ha rememorat la que es va immortalitzar a la Supercopa amb el vol de Virginia Torrecilla.

Amb la Champions a només un gol de distància, amb el ple de victòries posat en quarantena, el feu blaugrana ha viscut amb tensió, en lloc de la festivitat habitual (viscuda només per rebre a la recuperada Martens), el final del partit. Especialment quan Ajibade, un dimoni a qui li escau de meravella el vermell, ha enfilat com un tro cap a la porteria de Paños. Ha salvat l'entrada poderosa de Mapi, però l'ha tombat l'encreuament amb Aitana, disposada a pagar el peatge de l'expulsió per atrapar l'anhelat ple de victòries.

La monstruositat del rècord, assolit per última vegada pel Levante el llunyà 2000/01 quan la Lliga estava dividida en grups, bé valia una bona dosi de patiment. I el Barça, ja amb els cinc sentits en la reconquesta europea, enllesteix la competició domèstica amb una fita històrica i, de fons, sonant el silenci dels conspiradors.

 

Notícies relacionades

Comenta