Més notícies de Primera

LA JORNADA

Mercat de fitxatges

El Barça fa pagar al Real Madrid els plats trencats de Torí

El conjunt blaugrana ha negat la ferida de la Champions amb una exhibició contra les merengues per accedir a la final de Copa

FC Barcelona

El Barça ha elegit la redempció. Com si es tractés d'una metamorfosi, les blaugrana han restaurat la seva autoestima, ferida per la desfeta europea, amb una exhibició coral contra el Real Madrid per accedir a la final de la Copa de la Reina. La competició fetitxe del Barça, que ha negat qualsevol factura emocional de Torí amb una golejada exuberant a primera vista (4-0), curta pel desenvolupament dels fets, contra un Real Madrid que ha deambulat com un espectre per Santo Domingo. En la gran final espera l'irreverent Sporting Huelva, l'últim obstacle perquè el Barça reafirmi la seva hegemonia nacional després de conquerir la Supercopa i la Lliga.

Per primera vegada en tota la temporada, per primera vegada en molt de temps, hi havia dubtes. La decepció de la Champions, la impotència per seguir sense desxifrar l'Olympique Lyonnais, s'havia abalançat com una ombra enorme sobre l'esperit blaugrana. Ferit en l'orgull, empetitit com a Budapest. Les lesions d'última hora de Hansen i Jenni Hermoso només feien que alimentar un túnel fosc i sinistre cap a la Copa.

Però quan la pilota ha obert la boca, els interrogants s'han esvaït de cop. Tant se val que el rival fos el Real Madrid, que ha sabut trobar com ningú les pessigolles al conjunt blaugrana aquesta temporada i que arribava amb l'ànim idoni després d'expedir el bitllet per la propera Champions. Tant se val que fos la Copa de la Reina, una competició degradada per la Federació Espanyola.

Com si se sentís qüestionat, el Barça ha tret a relluir tots els seus encants des del xiulet inicial: l'agressivitat perduda a Torí, una pressió asfixiant per assecar la sortida del Real Madrid i una circulació de pilota vertiginosa. Les merengues, pendents de la gràcia d'alguna divinitat, ni tan sols es podien encomanar al vertigen d'Athenea, ofegada per una Rolfö que resolia tots els duels amb una suficiència esgarrifadora.

Misa no ha trobat ni un moment de treva. De seguida s'ha hagut d'agegantar en una rematada franca de Mariona dins l'àrea. On no arribaven els seus reflexes, ho feia l'embruix dels pals de la seva porteria, contra els que s'han estavellat Alexia i Oshoala amb sengles remats de cap.

L'efectivitat era l'últim convidat que faltava a la festa del Barça. Fins que Martens, amb un gir de turmell prodigiós, ha fet valer una centrada d'Alexia per traduir el domini omnímode de les blaugrana. Un domini expressat en el reguitzell de córners que servien les de Jonatan Giráldez, un disc rallat reproduït en bucle. També en la figura d'Engen, reencarnada en un pop que tot ho acaparava, el mèrit més gran de la qual ha estat que ningú no reparés en l'absència de Patri.

Només la clemència del Barça ha evitat que la semifinal estigués enllestida al primer temps. Sense rastre de seqüeles emocionals, en la represa les blaugrana han fet palpable al marcador el control aclaparador del partit. Ningú millor que Aitana, amb la confiança pels núvols, per doblar l'avantatge de seguida.

Oshoala, que tornava a viure un martiri de cara a porteria, ha convertit una mala definició en una assistència per la de Sant Pere de Ribes. Més que un xut, la migcampista s'ha canviat la pilota de peu per desmuntar la resistència blanca sota pals.

Amb la panxa encara buida, el Barça ha exprimit el seu enèsim córner per castigar una sortida deficitària de Misa. Qui s'ha elevat és Mariona, poc sospitosa en aquestes arts, per acabar d'estabornir un Real Madrid que no ha comparegut a Santo Domingo.

Fins i tot Oshoala ha pogut interrompre la seva agonia. La nigeriana, amb el front vermell de tant topar-se amb el mur merengue, ha trobat la seva redempció en una assistència deliciosa de Pina per acabar driblant a Misa i palpar la glòria per la que tant sospirava.

El Real Madrid no ha fet soroll. Ha estat una presència fantasmagòrica que s'ha passejat per Santo Domingo. L'únic que s'ha escoltat són els plats trencats de Torí, la fúria d'un Barça assedegat per tornar a jugar quan abans millor i espolsar-se la malastrugança de Torí.

 

Notícies relacionades

Comenta