Més notícies de Primera

LA JORNADA

Mercat de fitxatges

Matinar per conquerir el triplet nacional

El Barça s'acomiada del curs amb la final d'una Copa programada a les 11.30 hores i amb unes temperatures infernals

RFEF

A l'espera que la propera temporada es faci realitat la promesa d'una Primera Divisió professional, el futbol femení abaixa la persiana del curs 2021/22 amb l'esperança d'estar suportant l'últim despropòsit. La Federació Espanyola ha fet de la fase final de la Copa de la Reina un monument a la poca traça: per l'escenari (Santo Domingo té una capacitat per 5.100 espectadors) i per l'horari de la final (a les 11.30 hores amb una temperatura que pot rondar els 30 graus).

«Juguem al futbol per donar alegries als aficionats que venen al camp. Quants més vinguin, millor. I pel que fa a l'hora, no sé si a nivell de visibilització pot ajudar. Hi ha experts que decideixen el que és millor». El tècnic del Barça, Jonatan Giráldez, ha preferit refugiar-se en la diplomàcia.

La capitana blaugrana, Alexia Putellas, també ha optat per no recrear-se en l'organització de la competició: «No sorprèn l'escenari, però les experiències al Camp Nou i a Torí són difícils de repetir. Nosaltres estem centrades en fer-ho el millor possible i celebrar-ho amb la gent que estigui allà».

La celebració no és una qualsevol. El Barça està a les portes de conquerir la seva novena Copa de la Reina, la tercera consecutiva, per consolidar encara més la seva hegemonia en la competició. També té a un pas la consecució un triplet nacional, després d'haver alçat la Supercopa i la Lliga, que faci de contrapès a l'amargor de la Champions. Una fita que les blaugrana ja van assolir fa dues temporades.

EL BARÇA, CONTRA L'ESPERIT DE 2015
Tan àmplia és la diferència entre el Barça i el seu rival a la gran final, l'Sporting Huelva, que convé remuntar-se a l'any 2015 per rescatar el relat de la final. Va ser aleshores quan el conjunt andalús va aixecar la primera i única Copa (i títol, en general) que llueix en el seu palmarès en un trajecte agònic: pròrroga als quarts de final contra el Rayo, tanda de penals a les semifinals contra l'Atlético de Madrid i resultat ajustat en la final contra el Valencia (2-1).

Aleshores, com en aquesta edició, l'equip dirigit pel longeu Antonio Toledo va ser la gran sorpresa. Derrotar al totpoderós Barça a la final d'enguany passaria a ser una gesta difícil d'igualar per al conjunt andalús, del qui s'espera un exercici de resistència titànic. Però l'equip blanc-i-blau, que cada temporada nega les travesses que el condemnen a Segona Divisió, duu la irreverència a les venes: és un dels pocs clubs que sobreviuen sense cap estructura masculina al darrera.

Les blaugrana, sense Jenni Hermoso ni Hansen disponibles per la final, han quantificat aquesta temporada la diferència amb el seu rival. Els dos partits de Lliga han tingut idèntic resultat a La Orden (0-5) i al Johan Cruyff (5-0). I són les jerarques absolutes de la competició: cinc de les últimes set edicions han caigut a les seves mans. Dit d'una altra manera, només l'Sporting Huelva (2015) i la Real Sociedad (2019) han interromput darrerament l'hegemonia barcelonista.

A l'espera de si s'imposa la lògica o l'esperit del 2015, la glòria arribarà ben d'hora a Santo Domingo. L'horari pot semblar de competició escolar, però el que està en joc és la Copa de la Reina. La competició per elevar el Barça amb el triplet nacional o per culminar la gesta de l'Sporting Huelva.

 

Notícies relacionades

Comenta