Més especials

Cartografia d'una classificació: els esculls d'Espanya per ser al Mundial del 2023

Escòcia, Ucraïna, Hongria i les Illes Fèroe seran les rivals en el camí per ser a la tercera cita mundialista

RFEF

Tret de sortida a la classificació per al Mundial que se celebrarà a Austràlia i Nova Zelanda. Les seleccions europees ja coneixen quin serà el seu camí per a poder-se fer amb una plaça per a la cita del 2023, una cursa que comptarà amb un total de 51 federacions del vell continent, una xifra rècord. Entre elles hi és Espanya, qui lluitarà per ser al seu tercer Mundial després de ser present el 2015 al Canadà i el 2019 a França. Precisament la cita al país veí va significar el salt definitiu i l'inici de l'etapa daurada del combinat espanyol que, sota les ordres de Jorge Vilda, ha aconseguit situar-se entre els equips més ben considerats a escala europea.

La 'roja' ha quedat enquadrada al grup B amb quatre seleccions més: Escòcia, Ucraïna, Hongria i les Illes Fèroe. Un repte amb federacions ja considerades conegudes i d'altres que suposaran tot un descobriment. La fase de classificació per al Mundial de 2023 s'iniciarà el setembre d'aquest 2021 i clourà un any després, amb un escenari que esdevindrà vital com és l'Eurocopa d'Anglaterra l'estiu del 2022, si bé cap de les rivals del combinat nacional hi serà present.

Espanya inicia un nou cicle classificatori i generacional durant els pròxims dos anys que marcaran i examinaran l'estat de forma de la selecció i del futbol estatal. Els partits recents en la cerca d'un bitllet per a l'Eurocopa i els amistosos fixats fins a l'inici de la cursa mundialista marcaran l'agenda espanyola i de les seves rivals en la cursa cap a Austràlia i Nova Zelanda.

ESCÒCIA, A LA RECERCA DE LA CONTINUÏTAT
El rival que, a priori, presenta candidatura ferma a complicar la fase classificatòria a Espanya és Escòcia, que buscarà el bitllet per al seu segon Mundial consecutiu després d'haver-se estrenat el 2019 a França. El combinat britànic és un vell conegut de la selecció espanyola, amb qui es van enfrontar en la repesca per a l'Eurocopa del 2013 i en la fase de grups del torneig continental del 2017. En la primera ocasió, la 'roja' es va imposar i va aconseguir segellar la seva presència a Suècia, mentre que en el segon i més recent assalt van ser les escoceses qui es van imposar per 1-0 que no va impedir que Espanya es classifiqués per als quarts de final. Escòcia es plantarà a la cursa per ser a Austràlia i Nova Zelanda després d'haver-se quedat a les portes de lluitar pel passatge a l'Eurocopa del 2022: amb quatre victòries i les mateixes derrotes va quedar just per sota de Finlàndia i Portugal.

Amb tot, és una selecció poder ofensiu i jugadores que acumulen experiència en competicions exigents, com és el cas de Jane Ross, amb quatre gols en sis partits en aquesta fase classificatòria per al campionat europeu. La migcampista del Manchester United, a més, acumula 62 dianes en 136 internacionalitats, i encararà la cursa mundialista, segurament, com a última oportunitat de ser a un gran torneig. En una situació similar es troba Kim Little, màxima golejadora de les classificacions per Anglaterra 2022 i que tan sols ha necessitat tres partits per enfilar-se fins a les cinc dianes. Little s'ha convertit en gairebé una llegenda a les illes britàniques, sobretot gràcies al seu paper a l'Arsenal, ja que en dues etapes ha signat més de 120 gols en gairebé 180 enfrontaments.

Després de tastar els primers esglaons del futbol europeu i mundial amb les seves darreres participacions en competicions de seleccions, Escòcia busca donar continuïtat a la generació que ho ha fet possible. El combinat, sota les ordres d'Stuart Mclaren, presenta una plantilla que combina experiència amb joventut que arriba trepitjant fort. Un dels noms que més posa en relleu aquesta situació és el de Caroline Weir, que amb 25 anys s'ha fet un lloc pràcticament fix tant a la selecció com al seu club, el Manchester City. Precisament Weir va ser l'autora de la diana escocesa en la victòria contra Espanya el 2017, i aquest curs s'ha vist les cares amb gran part de la plantilla espanyola a causa de l'eliminatòria de Champions League entre el City i el Barça. Caroline Weir ha signat tres gols en vuit partits en la fase classificatòria per a l'Eurocopa d'Anglaterra, a més d'acumular una dotzena de dianes en les 77 ocasions que ha defensat l'escut d'Escòcia.

UCRAÏNA I LA LÍNIA ASCENDENT
Adéu a l'Eurocopa del 2017 en la fase classificatòria en quedar per darrere de França i Romania. Adéu al mundial de 2019 en quedar per darrere de Suècia i Dinamarca en la fase de classificació, donant la sorpresa en imposar-se al combinat suec. Adéu a Anglaterra 2022 al play-off contra Irlanda del Nord, després de quedar segona al grup d'Alemanya. Ucraïna afronta la ruta a Oceania amb la voluntat de mantenir la línia de creixement i poder lluitar per la seva primera participació en un gran torneig. Serà difícil que ho faci de manera directa, ja que només aconsegueix el bitllet directe la selecció que acabi en primera posició i tant Espanya com Escòcia es troben un esglaó per sobre. Amb tot, el cicle mundialista és prou llarg per a poder canviar dinàmiques i poder lluitar per una segona plaça que, a hores d'ara, és l'objectiu més realista per a Ucraïna.

Nataliia Zinchenko és l'encarregada de dirigir un combinat que aglutina un gran nombre de jugadores joves que han de marcar el futur més immediat de la selecció. Una de les banderes d'Ucraïna és Daryna Apanaschenko, qui va anotar quatre dianes en la fase classificatòria del Mundial del 2019, però que, als 34 anys, es fa difícil imaginar que pugui arribar a una teoria presència a Austràlia i Nova Zelanda. Darya Kravets té tots els números d'agafar el relleu d'Apanaschenko i convertir-se en la referent de l'actual generació ucraïnesa. La central, autora de dues dianes en set partits en el camí cap a Anglaterra 2022, és ja una coneguda del vell continent a causa de les seves temporades al BIIK-Kazygurt, amb el qual ha disputat la Champions, si bé aquest estiu ha fitxat per l'Stade de Reims francès. També ha tancat recentment la seva etapa a un habitual del torneig europeu de clubs Tamila Khimich, a les files del Minsk des del 2017. Amb 73 gols en 66 partits a la lliga bielorussa, i 10 dianes més en 15 encontres de Champions, Khimich és una de les principals referències ofensives d'una selecció d'Ucraïna que té en la debilitat defensiva la seva principal creu.

ETAPA POST-JAKABFI A HONGRIA
Després de 14 anys defensant els colors de la bandera hongaresa, convertida en una estrella al seu país i en llegenda al Wolfsburg, Zsanett Jakabfi va anunciar que en cloure la present temporada penjaria les botes. Tancarà, així, un llibre històric iniciat amb Hongria el 2007 amb el punt àlgid al conjunt alemany, on va arribar el 2009 i on ha escrit el seu nom en l'Olimp del futbol. Jakabfi, amb 31 anys, suma 19 gols en 33 partits oficials amb Hongria i més de 110 gols en gairebé 270 partits amb el Wolfsburg. Campiona de tot amb les llobes, Jakabfi deixarà la selecció sense haver pogut disputar mai una fase final d'un gran torneig, ja que s'ha quedat a les portes de totes les classificatòries per a Mundials i Eurocopes. En la darrera, el camí cap a Anglaterra 2022, la seva presència en sis partits, en els quals ha sumat una única diana, ha estat insuficient i ha deixat Hongria a les portes del play-off en quedar per darrere de Suècia, Islàndia i Eslovàquia.

El repte hongarès per lluitar per ser a un gran torneig s'iniciarà amb una plantilla que mira al futur, amb un elevat nombre de jugadores joves que arribaran a la disputa mundialista en plena etapa d'assentament. Amb tot, el principal objectiu és el de créixer i anar guanyant experiència en tota mena de competició, ja que el nivell real d'Hongria situa el combinat molt per sota d'Escòcia i amb la màxima aspiració de lluitar per la tercera plaça amb Ucraïna. Un dels principals noms a tenir en compte és el de Dóra Zeller, davantera del Bayer Leverkusen que en el camí a Anglaterra del 2022 ha sumat tres gols en set partits. Com a internacional absoluta ha registrat 17 dianes en les 55 ocasions que ha vestit els colors de la selecció.

Però si Hongria fixa la mirada al futur és gràcies, en part, a futbolistes com Sára Pusztai: a no res de complir la vintena d'anys, la jugadora del Ferencvaros ha copsat l'atenció en anotar tres gols en la mitja hora repartida en quatre partits jugats en la fase classificatòria. Aquesta ronda ha suposat, a més, el seu debut amb l'equip absolut. Pusztai està participant en la seva segona temporada en l'elit al seu club, amb el qual ja s'ha estrenat a la Champions. De fet, en l'actual edició ha signat dues dianes en els dos partits que ha jugat a la màxima competició continental de clubs.

LA DIFICULTAT DEL VIATGE A LES ILLES FÈROE
El combinat que es podria considerar amb menys potencial futbolístic del grup és, sense cap mena de dubtes, el de les Illes Fèroe. Amb tot, la geografia pot passar una mala jugada a les seves rivals, ja que és el viatge més al nord del continent, on el fred serà un element a tenir en compte en la disputa d'una fase classificatòria que, en gran part, es disputarà en els mesos més durs pel que fa a la climatologia feroesa. La selecció de les Illes Fèroe és una habitual de les fases classificatòries, i si bé gairebé mai ha pogut evitar caure en la zona més baixa de la taula, en les rondes prèvies s'ha mostrat molt solvent. Sense anar més lluny, en l'etapa preliminar del Mundial de 2019 va sumar un ple de victòries en els tres duels que va disputar.

Un dels noms destacats del futbol feroès és el de Heidi Sevdal. Amb 32 anys, però, la disputa del camí a Austràlia i Nova Zelanda 2023 podria ser el seu últim servei al combinat del seu país. Sevdal s'ha enfundat la samarreta de les Illes Fèroe, en partits oficials, en les classificacions per al Mundial del 2019 i les Eurocopes de 2017 i 2022, acumulant 19 encontres en els quals ha sumat sis dianes. Asla Johannesen és una altra habitual del combinat illenc, i amb 24 anys sembla l'encarregada d'abanderar la selecció durant els següents cicles classificatoris. La polivalent defensa del Nordsjælland, equip de Dinamarca, acumula ja 18 internacionalitats en les quals ha sumat una diana.

ESPANYA BUSCA EL TERCER MUNDIAL
En la cursa per aconseguir el bitllet per a Austràlia i Nova Zelanda, Espanya surt com a principal candidata a liderar la classificació i, per tant, aconseguir el passi directe al qual seria el seu tercer Mundial. En cas de concretar-ho, ho farà estant en el seu millor moment de forma històric, i ho fa en línia paral·lela a un Barcelona convertit en el referent a nivell de clubs i sent qui aporta el gruix més important de futbolistes en cada convocatòria.

La selecció espanyola ha passat de ser una habitual de les fases classificatòries per a tornejos continentals i globals a figurar entre les principals candidates a arribar lluny i poder lluitar per aixecar el trofeu. A Anglaterra 2022 hi arribarà figurant en l'esglaó de les principals potències europees, i vol fer el mateix en el Mundial del 2023. Des del debut mundialista el 2015 al Canadà, quan la 'roja' es va quedar a una victòria dels quarts de final i les mateixes jugadores van denunciar la mala gestió de l'aleshores seleccionador Ignacio Quereda, la trajectòria del combinat estatal ha estat clarament ascendent, en gran part gràcies a l'arribada de Jorge Vilda, coneixedor de moltes jugadores amb les quals havia triomfat en les categories juvenils.

La disputa del Mundial de França el 2019 va constatar la gran passa endavant que havia fet la selecció espanyola després de Canadà 2015. Durant aquest cicle, Espanya va aconseguir disputar els quarts de final de l'Eurocopa 2017 i va centrar tota l'atenció gràcies als èxits de les seleccions inferiors: subcampiones del Mundial sub-20 el 2018; subcampiones el 2014, 2015 i 2016, i campiones el 2017 i 2018 de l'Europeu sub-19; subcampiones el 2014 i campiones el 2016 del Mundial sub-17; i subcampiones el 2014, 2016 i 2017, i campiones el 2015 i 2018 de l'Europeu sub-17.

El torneig de França va suposar la primera victòria mundialista en imposar-se 3-1 a Sud-àfrica, a més de realçar la qualitat d'un equip que va plantar cara a potències com Alemanya i els Estats Units. Les derrotes per la mínima, 1-0 contra les teutones i 2-1 contra les campiones aquell mateix any van suposar una injecció de moral per a una selecció que, quatre anys després del desastre del Canadà, actua i viu com una família.

 

Notícies relacionades

Comenta