Més especials

Alexia Putellas i les distàncies relatives

La capitana del Barça ha estat reconeguda com la millor futbolista de l'any per la UEFA en uns premis que han escenificat l'hegemonia blaugrana

FC Barcelona

«No hi ha distància». Resultaria poètic imaginar que Alexia Putellas va pronunciar aquesta frase, per primera vegada, en un dels trajectes que feia de menuda en autocar amb la Penya Blaugrana. De Mollet del Vallès al Camp Nou. Culer de naixement, la molletana confessa que el primer partit que recorda a l'estadi és un Barça-Espanyol, quan només tenia sis anys. 20 després, hi acabaria jugant ella mateixa pel Dia de Reis amb el mateix rival. La distància havia tornat a desaparèixer.

A banda de jugar al temple dels seus somnis, on acabaria golejant al conjunt blanc-i-blau (5-0), Alexia es va convertir en la primera futbolista a marcar-hi un gol. Un acte immortalitzat automàticament en el llibre d'història del club. Un acte històric per a la majoria, però gairebé rutinari per a la capitana blaugrana, primera en tantes ocasions.

Primera en dibuixar una diana al Johan Cruyff, en la històrica golejada contra el Tacón, embrió de l'actual Real Madrid. Primera en marcar un gol en Champions al mateix feu, en una victòria per la mínima contra la Juventus (2-1). Primera en assolir els 50 partits amb el Barça en la màxima competició europea. Competició que, després de guanyar amb suficiència en la final contra el Chelsea (4-0), li ha permès erigir-se en la primera jugadora espanyola en guanyar el premi de millor futbolista de l'any de la UEFA.

EL RETRAT D'UNA HEGEMONIA
Aquest guardó ha estat la fotografia de l'hegemonia blaugrana. Millor portera? Sandra Paños. Millor defensa? Irene Paredes, en aquest cas per la seva temporada al Paris Saint-Germain. Millor migcampista? Alexia Putellas. Millor davantera? Jenni Hermoso. Millor entrenador? Lluís Cortés. I les tres finalistes per l'MVP també vestien els mateixos colors: Alexia Putellas, Lieke Martens i Jenni Hermoso.

Que el trident finalista de guardó el configurin tres jugadores del mateix equip no és gens comú. Des que s'entrega aquest reconeixement, només dos gegants com el Wolfsburg, en la 2013/14, i Olympique Lyonnais, en la 2018/19, ostentaven aquest honor. Una prova més de la cota d'excel·lència que ha assolit el conjunt culer.

 


Foto: FC Barcelona

«Jo crec que la paraula és felicitat», ha començat dient Alexia en declaracions a Barça TV, asseguda al costat de les altres companyes d'equip guardonades. Si algú preguntés com és la migcampista blaugrana, en tindria prou amb escoltar la seva intervenció. Després de fer-se amb un reconeixement inèdit, ja pensava a engrandir encara més l'obra del seu equip: «Tinc la impressió que amb tot això que és històric s'ha arribat a un sostre. No sé si sóc massa optimista, però des de dins es diu que això acaba de començar. És la primera Champions, queda moltíssim».

L'ÈXIT DEL PROCÉS I EL PROCÉS DE L'ÈXIT
Tornant al dia que va jugar per primer cop al Camp Nou, Alexia recorda que, a la tarda, durant el trajecte, es va quedar una mica sobtada. «Em vaig parar just al semàfor del davant i va ser impactant», en referència a l'extint Miniestadi. Aquesta sensació és, precisament, la que dibuixa la seva carrera. En aquest trajecte, no es reconeixeria amb 18 anys, quan va retornar al Barça en la 2012/13. La del seu debut, com el de l'equip, en Champions. Tampoc es reconeixeria el dia que va ser premiada com la millor futbolista catalana de l'any, el 2015. De nou, les distàncies: passar de conquerir Catalunya a Europa sencera només és qüestió de sis anys.

L'ambició de la molletana per cremar etapes a velocitat de creuer és la mateixa que ha guiat el Barça en el seu camí a l'eternitat. Perquè abans d'impregnar-se del confeti del triplet, la capitana barcelonista va viure l'etapa prèvia a la professionalització de la secció. Va assaborir aquesta professionalització, com qui observa madurar la fruita penjada d'un arbre. Una maduració on va tenir un paper fonamental la conjura de Budapest i el dolorós revés contra el Wolfsburg la següent temporada. Demostrant que la capital hongaresa i Göteborg no estan separades pels centenars de quilòmetres que indiquen els mapes.

MIGCAMPISTA TOTAL PER A UN EQUIP TOTAL
Aquest premi només fa que engreixar la condició d'icona d'Alexia. Al marge de ser la primera capitana, és la quarta jugadora amb més encontres de la història del club. I amb el ritme de partits que acumula sembla qüestió de temps que acabi encapçalant el podi, que actualment ocupa Melanie Serrano.

«Ets un exemple de talent, superació i barcelonisme. Merescudíssim reconeixement al treball incansable de la nostra capitana», ha comentat el president del Barça, Joan Laporta, a través de les xarxes socials, amb un missatge que reforça el significat d'Alexia per a la institució.

 


Foto: FC Barcelona

Al seu pes com a símbol hi afegeix la seva qualitat extrema sobre el rectangle de joc. Com si fos un totterreny, és una futbolista que tant equilibra la medul·lar, amb una capacitat de posicionament privilegiada, com arriba amb garanties a l'àrea rival. Tot plegat, encomanant-se al talent de la seva cama esquerra. Les xifres l'avalen: 26 gols i 12 assistències el darrer curs, en totes les competicions.

Xifres que deixen marca en cites importants. Com el penal transformat en la final de la Champions i el doblet contra el Levante en la final de Copa (2-4), competició on acabaria sent màxima realitzadora. Amb dues còmplices d'excepció com Patri Guijarro i Aitana Bonmatí, la molletana ha liderat la millor medul·lar d'Europa.

«Creu i la teva creença crearà el fet». La cita s'atribueix al filòsof William James, però serveix per resumir la trajectòria d'una Alexia que, amb 27 anys, encara té molt camí al davant per seguir elevant el sostre d'aquest esport a casa nostra i per fer somiar a més nenes amb un futur al costat d'una pilota. Com ella quan emprenia el trajecte d'autocar amb la Penya de Mollet. Aleshores les distàncies ja eren relatives.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta