Més especials

Ana Junyent: «Sabíem que acabaríem entrenant a Primera»

L'entrenadora catalana, al capdavant de l'Eibar, és una de les cinc dones que dirigeixen una banqueta a la màxima categoria

SD Eibar

Ana Junyent (Barcelona, 1974) s'estrena com a entrenadora a la màxima categoria del futbol estatal des de la banqueta de l'Eibar. Després de quedar-se a les portes de l'ascens amb el Seagull, on va dirigir el club les dues últimes temporades, Junyent ha canviat Badalona pel País Basc aquest estiu. Un canvi que comporta aconseguir l'objectiu de liderar un equip en la Primera Divisió. La preparadora barcelonina no amaga que havia estat treballant per poder obrir aquesta porta, confiada que tard o d'hora arribaria on és ara, i admetent una realitat que l'empenyia a deixar Catalunya per trobar l'oportunitat i el privilegi d'ocupar una banqueta a Primera. Amb l'Eibar promet una barreja de futbol basc i català que ha de portar l'equip guipuscoà a fer una passa més i consolidar-se a l'elit.

Com ha sigut la rebuda a l'Eibar?
Estic molt contenta i la rebuda ha estat molt bona. Ens han ajudat molt i ho continuen fent moltíssim en tot el que necessitem; estem molt a gust.

Passada la pretemporada i havent sumat tres de sis punts a la Lliga, com esteu vivint l'inici de temporada?
Amb tranquil·litat perquè creiem que l'equip està encara per créixer molt, ho estem vivint bé. Estem en un moment bo perquè el grup està començant a trobar la seva identitat, i a la vegada molt expectants per veure l'evolució; creiem que el creixement serà molt gran. Estem molt contentes amb el rendiment, les jugadores saben competir molt bé i això és un plus.

Veurem un Eibar similar al de la temporada passada o aquest creixement del qual parles suposa refermar-se a Primera?
És molt aviat per dir-ho, crec que serà un Eibar molt més consolidat o, com a mínim, això és el que m'agradaria. És molt complicat fer-ho; hi ha molts equips que no és que siguin del mateix perfil, però sí amb pressupostos baixets, però tot i això espero i desitjo fer tot el possible perquè no sigui el mateix.

Has notat molt canvi del que havies viscut al Seagull a Segona amb el que has pogut veure en aquests mesos amb l'Eibar?
Hi ha diferència, però tampoc tanta, la Segona Divisió ha fet un canvi molt gran en els últims anys i el curs passat va ser molt competitiva i amb un nivell molt alt. És veritat que a Primera tot sembla més intens, però al Seagull també ho era i jugaves contra equips forts. No me n'he adonat molt d'aquesta diferència.

Abans que acabés el curs passat es va anunciar que no continuaries al Seagull. Com vas viure aquest relleu a la banqueta?
És un fet que no agrada mai com a entrenadora, són situacions que no són agradables i que no les vols viure mai. Però son part de la nostra feina, que no comptin amb tu i apostin per una altra persona perquè ells ho creuen convenient; toca acceptar-ho igual que si ets tu qui decideix deixar un equip. Al principi sap greu, però ho vaig entendre perfectament, tothom té el seu dret de fer i desfer al seu club, però no és fàcil.

Quan apareix l'opció de l'Eibar?
Va arribar una setmana abans que s'anunciés el meu fitxatge, cap a mitjans de juliol. No era res parlat, el contacte es va fer pocs dies abans; hi va haver un bon temps entre el Seagull i que arribés aquesta oportunitat.

Llavors no t'ho vas pensar gaire.
No, de cap manera. És més, jo vaig fer perquè es pogués donar, també. Era un club on em venia de gust venir i era una molt bona oportunitat per a nosaltres. De seguida ens vam entendre i va ser molt fàcil.

Sents que amb l'Eibar per fi arriba l'objectiu d'entrenar a Primera que havies perseguit al Seagull?
Amb el Seagull el que perseguia era pujar l'equip, que són fites diferents. Entrenar a Primera creiem que tard o d'hora passaria, fos amb el Seagull o amb qualsevol altre equip. Estàvem fent bé la feina i sabíem que aquesta porta se'ns acabaria obrint. No va poder ser amb el Seagull, però finalment va arribar, tal com pensàvem. Per a nosaltres és una oportunitat molt bona i estem molt il·lusionades i amb moltes ganes.

 

Al País Basc, de quatre equips a Primera tres estan dirigits per dones

Sap greu sentir que has hagut de sortir de casa per poder entrenar a Primera?
Sabíem que tard o d'hora sortiríem de casa, jo ja havia estat entrenant als Estats Units així que tampoc és anar molt lluny, però és cert que si estàs a casa sempre és millor. La nostra feina és així, sabem que a casa és molt complicat entrenar perquè son dos o tres equips els que estan a dalt, i aquest any només n'hi ha un. Sabem que toca sortir perquè som molts els entrenadors que volem aquestes places. Em sento una privilegiada perquè de 16 equips que hi ha a Primera jo sóc una entrenadora, i si he d'estar fora de casa, no passa res perquè continuo pensant que és un privilegi.

Fins a quin punt notes les diferències entre el futbol que feies al Seagull o es fa a Catalunya respecte al del País Basc?
Són bastant diferents. Penso que la barreja de dos estils tan variats és molt atractiva, i és el que estem intentant fer. La combinació és molt potent i és la idea que intentem implementar aquí a l'Eibar, aprofitant tot el que tenen els dos futbols.

El gran nombre de jugadores catalanes que hi ha a la plantilla facilita aquesta unió.
Aquest és el punt, tenim moltes jugadores catalanes i moltes de basques, per tant tot això ajuda que es doni. Tens la barreja en les jugadores i també en el cos tècnic, així que tot suma perquè es faciliti i es doni la unió dels dos estils.

Hi ha una altra entrenadora que ha seguit un camí similar al teu, sortida de Catalunya per entrenar al País Basc, com és la Natalia Arroyo. Es pot fer alguna lectura especial?
No sé si hi ha algun tipus de lectura. El que sí que sé és que, al País Basc, de quatre equips a Primera tres estan dirigits per dones. Això diu molt de la societat basca i de la dona en el món del futbol. Quan jo jugava i venia aquí ja veies que les nenes jugaven amb els nens, sempre ha estat diferent. Que siguem catalanes no sé si també tindrà el seu què, suposo que bascos i catalans sempre ens hem entès.

Pot ser que a Catalunya costi més arribar a aquests llocs de privilegi com és ser entrenadora de Barça o Espanyol pel pes que poden tenir els clubs?
M'agradaria pensar que no. També la Real Sociedad i l'Athletic Club són equips amb molt de renom i història. Penso que Barça i Espanyol també són equips amb molt de nom i importància, però no veig que això hagi de ser així, no crec que tingui un perquè.

 

Sóc molt realista; ara mateix no hi ha lloc per entrenar a un equip català a Primera

En l'àmbit personal, poder comptar amb el cos tècnic que ja tenies al Seagull ha facilitat el teu acoblament a la ciutat?
Ajuda moltíssim, facilita i agilitza la feina perquè tothom sap què ha de fer i com vull les coses. És una meravella que et deixin portar el teu cos tècnic, que crec que és tal com hauria de ser; és fantàstic. Jo em sento molt més tranquil·la i còmoda, l'equip t'entén molt abans perquè vens rodejada de persones que coneixen la manera de treballar i això ho fa tot més fàcil.

I la plantilla integra millor un cos tècnic que ve unit, per més que sigui nou per a elles?
Vull pensar que sí, veure un staff que està unit i va a una, on hi ha molt bon ambient i molta estima es transmet a les jugadores. Això fa que sigui molt més equip tot plegat, i inconscientment això ajuda a les futbolistes.

Tens un any de contracte amb l'Eibar, l'objectiu principal és consolidar l'equip i després veure què passa?
Sí, tot i que és una cosa en la qual no he pensat. Portem dos mesos i jo em centro a guanyar partits, consolidar l'equip i aconseguir que funcioni com jo vull. No he pensat més enllà d'això, em fixo en el present i en què el futbol ens doni tot el que ens ha de donar.

T'agradaria tornar per entrenar un equip català a Primera?
No hi compto, la veritat. M'agradaria, sí, a tots ens agrada estar a casa, evidentment. Però no em passa pel cap ara. Potser sóc molt realista i sé que ara mateix no hi ha lloc, així que no m'ho plantejo.

 

Notícies relacionades

Comenta