Més notícies de Segona

LA JORNADA

Mercat de fitxatges

Fins aviat?

Roger Lamesa acaba la seva primera etapa com a entrenador de l'AEM després de tres anys històrics al capdavant de l'equip lleidatà

Xavier Garcia (Futfem.cat)

Tot allò que comença està condemnat a acabar, és una de les poques veritats absolutes d'aquesta vida i aquest final de temporada suposa també el final de Roger Lamesa al capdavant de la banqueta del primer equip femení de l'AEM. Tres temporades frenètiques, amb números històrics, pandèmia, confinament i moltíssims moments que repassem amb el tècnic lleidatà.

Amb la tranquil·litat de saber que la feina feta no només ha estat bona, sinó que ha superat totes les expectatives inicials, parlem amb Roger Lamesa de la trajectòria de l'equip al llarg d'aquests tres anys. L'entrenador lleidatà recorda bé que tot va començar el 2018 amb una trucada del Josep Maria Salmerón oferint-li la possibilitat de dirigir el projecte. «Jo estava a l'Índia i va ser el 'Salme' qui em va trucar. Vaig arribar a mitjans de maig i en 24 hores ja estava dirigint l'equip per afrontar la Copa Catalunya» explica Lamesa. «Van ser unes setmanes frenètiques, intentant renovar el màxim de jugadores i provar moltes jugadores de la base».

Però sense cap mena de dubte el primer moment dur va arribar amb la trista notícia de la mort del Dani Rodrigo, qui havia estat entrenador de l'AEM molts anys i havia deixat una empremta inesborrable al club. «Recordo que ens avisen abans de la semifinal de Copa que el Dani està molt malament i amb l'staff decidim no dir res fins al final del partit. Van ser de les hores més dures i difícils» explica amb paraules emocionades el tècnic. Amb la temporada iniciada a Nacional - l'any que s'havia anunciat la creació de la nova Segona Divisió- sumant només sis punts, tot apuntava que seria una temporada complicada i que l'AEM lluitaria a la part baixa: «El nostre objectiu no era l'ascens, però a partir de la victòria davant del filial del Barça, l'equip agafa un impuls increïble i tot l'equip s'adona que aquell AEM tenia quelcom més i que podia portar el nom del club i de Lleida el més alt possible».

Amb l'ascens a Segona Divisió a la butxaca arriba el moment de reforçar la plantilla i de mirar de retenir el màxim de jugadores possibles. «Amb un pressupost gairebé inexistent, toca treballar moltíssim amb el 'Salme' per tal de fer una plantilla de garanties dins les nostres possibilitats», explica en Roger que alhora no pot evitar recordar el confinament, un fet que ens va marcar a tots: «Necessitàvem veure'ns cada dia, compartir el màxim de moments, fer activitats, s'havia creat un grup tan unit, que ni el confinament ens va aconseguir separar», recorda amb emoció el tècnic lleidatà.

I per acabar aquest repàs, queda la darrera temporada. «Em quedo amb tot, amb la constància de tenir clar el nostre objectiu. Gaudir, gaudir competint, i com a equip ha estat una temporada esplèndida. Tots hem crescut moltíssim». «Tant les jugadores com l'staff m'han fet gaudir com mai», comenta eLamesa d'una temporada que ha acabat amb l'equip de la Terra Ferma en cinquena posició, la millor temporada de la seva història, aconseguint victòries de prestigi i passejant el nom del club i de Lleida per tot el territori amb el cap ben alt.

Una de les claus d'aquesta exitosa trajectòria han estat les jugadores que al llarg d'aquestes tres temporades han format part en algun moment de la plantilla blava. «Ha estat un grup que ens ha aportat moltíssim i ens ha fet créixer com a staff tècnic a nivell personal», comenta Lamesa que, tot i que li costa bastant centrar-se en alguna jugadora en concret, acaba per remarcar la feina de les capitanes: «La seva entrega, el seu lideratge, sobretot de 'Pixu" que sobretot als inicis va ajudar moltíssim, però també Meri Solà, Julia Miró, Nadia, 'Vesi', ens han fet més fàcil el dia a dia, però també altres jugadores com Natalia, 'Jani', Paula, Inés, Andrea Gòmez, que parlen el mateix llenguatge que l'staff i ens donaven alè en alguns moments complicats i ens ho posaven molt fàcil. Altres jugadores que han apostat per l'AEM com Noèlia o Hisui tot i tenir altres ofertes més importants. I finalment les que han arribat aquest any donant una alenada d'aire fresc i que han confiat moltíssim en nosaltres». I en això li donem la raó al Roger Lamesa, quedar-se amb només una o dues jugadores és impossible quan la raó de ser d'aquest equip ha estat sempre el grup.

Roger Lamesa va arribar en un moment en què l'AEM era un equip de Nacional i on el coordinador de tota l'estructura era en Josep Maria Salmerón. El tècnic lleidatà remarca la importància que aquest ha tingut en tot l'èxit assolit pel club, que al llarg d'aquests tres anys ha crescut moltíssim. «La peça clau per entendre tot això és el 'Salme', que és qui més ha apostat i cregut amb el futbol femení a Lleida», comenta Lamesa que tambè té clar que sense el suport de la directiva, tant del Sergio González, president de l'AEM quan es va assolir l'ascens a Segona Divisió, com també del Carlos Sisterè, actual president, que van creure en el projecte i van donar el suport necessari per a poder assolir les fites on l'AEM ha arribat aquests anys, res de tot això hauria estat possible. «Hem passat de ser un club que es mirava els referents del futbol femení català, a ser ara un dels clubs referència. Poder començar a portar jugadores d'altres províncies catalanes, i després incorporar jugadores de la resta de l'estat o estrangeres demostra com ha crescut el club».

Hem volgut també preguntar a Roger Lamesa sobre el tractament del futbol femení als mitjans de comunicació, ja que aquesta temporada l'AEM ha viscut en primera persona un dels fets més destacats dels últims anys en clau de difusió del futbol femení. Lleida en joc, un programa d'Alpicat Ràdio, ha ofert en directe tots els partits de l'equip lleidatà, un fet únic a tot l'estat. «Hem sentit l'alè dels periodistes des del primer moment que vaig arribar. Futfem.cat ens ha donat sempre un ressò amb el que ens hem sentit identificats en tot moment, i també amb alguns periodistes de Lleida que a poc a poc anaven omplint el buit que hi havia. L'arribada de Lleida en Joc ha estat un altaveu potentíssim i ens ha donat moltíssim, la feina de l'Oriol Jové i del Jordi Eche ha estat increïble i de ben segur que amb el temps es valorarà molt més la seva feina». «Per a nosaltres les prèvies i les cròniques de Futfem.cat a Nacional ens ajudava molt a poder entendre els altres entrenadors i a copsar altres mentalitats. Els dos anys a Segona Divisió han reafirmat una relació personal i un respecte cap a un treball i una entitat per part del periodista que ens ha fet el seguiment. El fet de saber donar valor a la notícia, a la feina del dia a dia, i saber ser crítics, però sempre amb l'objectiu de construir i ajudar han estat també una part fonamental».

Tot i que hi ha hagut moltíssims moments bons, hem demanat a Roger Lamesa que escollís un moment en concret de tota aquesta llarga etapa. «Em quedo amb un de molt recent. El dia de la roda de premsa de comiat, a la tarda teníem entrenament i vam donar a la plantilla els motius pels quals no continuàvem i sense poder acabar tota la plantilla i l'staff, amb l'emoció a flor de pell, ens vam fondre en una abraçada col·lectiva on les paraules no calien, per a mi és un dels moments més potents i amb el que em quedo».

Per acabar, Roger Lamesa ha volgut tenir unes paraules de record i d'agraïment cap a totes les persones que al llarg d'aquests tres anys l'han acompanyat en aquest viatge formant part d'aquest cos tècnic del qual tant se n'ha parlat. «Per a mi com a entrenador el meu staff és magnífic. Miquel, Víctor, Jaume, David, Xavi, han estat picant pedra i se'ls ha valorat poc. Gent que ha mostrat una dedicació i una lluita constant, s'ha de posar en valor la seva feina perquè sense ells res no hauria estat possible». «També vull agrair totes les persones que fan possible el futbol femení, jugadores i entrenadors rivals, que durant molts anys han picat pedra al futbol femení català i són referents com Alba Gordo, Xènia Royo, Laia Codina, Jana Font, les bessones Porta; també entrenadors amb qui hem jugat, com José González, Juliana García, Jordi Ventura o el Miquel Lorente i molts altres que sense ells res de tot això seria possible». «I també vull tenir un record per les àrbitres que ajuden a fer créixer aquest esport, no podem oblidar cap dels estaments perquè sense cap d'ells el futbol femení no existiria».

Esperem que no sigui un adéu, sinó un fins aviat, ja que la banqueta de l'AEM i tot el futbol femení català ja et troba a faltar. Ha estat un luxe poder compartir aquest camí al costat de Roger Lamesa i de l'AEM i de ben segur que els èxits seguiran arribant, tant per a l'entrenador com per al club. Qui us escriu aprofita aquest moment per donar-vos les gràcies per aquests tres bonics anys i desitjar-vos a tots molts èxits.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta