Més notícies de Segona

LA JORNADA

Mercat de fitxatges

Sara Mérida: «La pilota aturada ens ha donat més del que teníem com a expectativa»

La segona entrenadora de l'Espanyol, artífex de l'estratègia aquesta temporada, atén a 'Futfem.cat' abans de jugar-se el retorn a Primera Divisió

Baudi Rincón (Futfem.cat)

L'arribada d'Adriana Martín en el mercat hivernal, convertida en referent futbolístic i moral només trepitjar la Dani Jarque, ha catapultat l'Espanyol en la seva lluita per tornar de seguida a Primera Divisió. En aquesta carrera per deixar enrere temps convulsos i perseguir objectius més lluminosos també es troba Sara Mérida (Barcelona, 1993). L'any 2018 va entrar a l'staff tècnic com a readaptadora, un rol en el que es va bolcar després que les maleïdes lesions al genoll dret enterressin una carrera prometedora. El curs passat va exercir de preparadora física, una funció que li va com anell al dit pel tarannà energètic que sempre desprèn. I enguany és la segona entrenadora i l'encarregada de preparar l'estratègia de l'equip, una faceta que ha sustentat l'Espanyol durant tota la temporada. Allà on ha arribat el joc, ho han fet els córners o les faltes.

Només te 29 anys. La pregunta és obligada: «Encara penses fins a on hauries arribat com a futbolista sense les lesions?». La resposta: «Tinc una frase que m'ha costat més de vuit anys interioritzar: 'mai no ho superaré, però sí ho acceptaré'». Al final de la conversa per trucada telefònica, explica que, de vegades, es posa a entrenar amb les jugadores. Ells li diuen que es pica molt, Mérida replica amb una frase que explica la seva figura: «Si entro, entro; sinó, no entro». I això mateix està fent aquesta temporada, portant la gola al límit des de l'àrea tècnica i fent-se notar cada vegada que hi ha una pilota aturada. I això mateix farà aquesta tarda al camp del Levante Las Planas, en el partit on espera interrompre la malastrugança dels últims anys.

Com heu viscut els dies previs?
Intentem que sigui una setmana més, sense obviar la importància que té aquest cap de setmana. Hem treballat el partit com qualsevol altre.

A l'anada el Levante Las Planas va ser superior i es va emportar la victòria (2-4). Us serveix de referència per preparar aquesta última jornada?
Com a Espanyol no ens serveix de referència perquè hem evolucionat com a equip. En aquell moment vam tenir una ratxa no tan positiva i a la segona volta l'equip ha crescut en confiança i responsabilitat. L'Espanyol no arriba en el mateix moment. Només agafarem com a referència el rival, que fins a la jornada 29 ha estat l'equip més regular.

Aquesta temporada, en qualitat de segona entrenadora, ets l'encarregada de preparar les jugades d'estratègia. Esperaves que aquesta faceta us donés tants punts aquest curs?
L'any passat, en Rubén ja li donava molta importància. Jo no me'n feia càrrec perquè estava de preparadora física, però enguany, des de pretemporada, vam parlar que li havíem de donar una volta a l'hora de treballar-la. No només pel volum, sinó per la manera de fer-ho: en lloc de de seguir la metodologia clàssica d'estar tothom mirant, preparar-ho i canviar-ho cada setmana segons el rival, hem fet creat una base i, a partir d'aquí, hem afegit matisos en funció del rival del cap de setmana. Sabíem que era un aspecte súper important, però ens ha donat més del que teníem com a expectativa.

Segurament el tram final de temporada de l'Espanyol no s'entendria sense Adriana Martín. La seva arribada ha estat un punt d'inflexió?
Ha estat molt positiva. És el nexe de l'equip, la peça que faltava. Tot i que la baixa de Karpova també ha estat determinant, almenys pel projecte. Però Adriana ha sumat a l'equip a la gespa, al vestidor i a fora. Ha donat aquesta calma i aquesta confiança cega a la resta de jugadores.

A propòsit de la baixa de Karpova, aquesta temporada la infermeria ha colpejat amb força l'Espanyol amb la retirada de 'Lombi' i la recaiguda de Turmo. Donada la teva experiència com a jugadora amb les lesions, com has gestionat aquest tipus de situacions?
En el cas de Karpova, quan ha tornat a jugar aquesta any vaig estar molt a sobre d'ella. Però és una persona que té les seves idees, és molt seva i la manera que he tingut d'ajudar-la és donar-li el seu espai. El tema de 'Lombi' va ser una mica xocant, però es va poder gaudir una mica de la seva trajectòria perquè ha estat una retirada en una edat més elevada. I en el cas de Marta Turmo, es va trencar a un metre meu al camp del Deportivo, va ser un impacte molt dur. En aquell moment a l'escalfament vaig veure l'equip mig tocat i em tocava aguantar la cara i aixecar l'equip. El més important és estar molt a sobre d'elles i que sentin que mai no estaran soles en el procés de recuperació.

Durant la temporada, algunes figures de pes com la pròpia 'Lombi' o Baudet han titllat de «fracàs» el fet que l'Espanyol no acabés pujant a Primera Divisió. Penses el mateix?
És veritat que hem fet partits molt irregulars, però la implicació de les noies i de l'staff amb el context que tenim em fa estar súper orgullosa de la temporada que hem fet. La feina ha estat excepcional. Quan estàvem a vuit punts del líder, hem sabut remuntar i el micro objectiu després d'acabar la primera volta era arribar a l'última jornada amb opcions. A nivell numèric pot ser un fracàs, però a nivell d'implicació, de treball i de sentiment no puc dir que sigui així.

Vas entrat a l'staff de l'equip l'any 2018 i, des d'aleshores, has viscut uns anys convulsos a l'Espanyol. Necessites tenir un dia d'eufòria i de celebració després de tant patiment?
Com a jugadora he viscut etapes de guanyar la Copa de la Reina, de lluitar per guanyar la Lliga... El context és una mica diferent, però és un cicle de canvis molt dràstics. Tenim ganes de guanyar i de treure la llàgrima i la tensió positiva que et genera l'esport.

Enguany, en el teu rol com a segona entrenadora, se't veu amb plena llibertat sortint a l'àrea tècnica i donar indicacions a les jugadores. Gairebé en pla d'igualtat amb Rubén Casado. Són uns rols que heu comentat prèviament o surt de manera natural?
Des del 2018 que sóc a l'staff han passat diversos entrenadors, però Rubén, des del principi, volia que fóssim nosaltres mateixos. A mi mai no m'ha dit que calli, però si alguna vegada m'ho diu ho entendria perquè em poso molt dins el partit, sóc molt exigent i molt d'animar l'equip. Ho vull agrair, em dona molt de marge i confia molt en mi. És una persona que deixa fer i que confia molt en mi. Hi ha hagut canvis molt positius i professionals a l'equip, en el dia a dia, des que Rubén ha aparegut a la secció. Ja sé que xocarà, però és la veritat.

T'estàs formant com a entrenadora, actualment tens la llicència UEFA B. T'agradaria exercir aquest rol en el futur, sigui a l'Espanyol o a un altre equip?
Des que era jugadora, tenia clar que volia seguir envoltada al món del futbol abans de les lesions i volia ser entrenadora. Amb les lesiones em vaig focalitzar molt en la readaptació, quelcom que segueixo fent per les tardes fora del club, i és quelcom que no vull perdre completament. Però t'he de dir que aquest any m'ha sabut a glòria, perquè Rubén m'ha donat màniga ample a l'hora de dissenyar i presentar tasques, d'estar en la dinàmica de l'equip... i és quelcom que m'agradaria. Ho saben al club, ho saben els meus companys i ho sap Rubén. De fet, m'anima a seguir formant-me, seria un somni personal i professional.

Comentaves la figura de la readaptadora, que s'ocupa de fer aquesta transició entre la llitera i el terreny de joc en una lesió. Està plenament estesa la readaptació a Primera i Segona Divisió?
Sé que a Primera Divisió sí, però no sé si a Segona Divisió compleixen amb aquest requisit. Puc dir-te que per mi va ser un abans i un després, perquè en la meva època no hi havia readaptador i vaig passar directament de la llitera al camp. I, casualitat o no, no he tornat a jugar. Per mi és fonamental que existeixi aquest perfil. De fet, vaig encaminar-me una mica per aquí després de les lesions, a més de començar a treure'm els cursos d'entrenadora.

 

Notícies relacionades

Comenta