El 6 de novembre, la plantilla del Rayo va emetre un comunicat en què exposava el ventall d'esperpents dels que està sent víctima des que comencés la temporada. Sense gimnàs ni el material esportiu bàsic. Sense fisioterapeuta ni equip mèdic ni delegat. Amb sous que arriben més tard del compte. Amb cases promeses a algunes jugadores que l'entitat ja no paga. Amb un pàrquing del club al que només té accés l'equip masculí. I una pretemporada en la que van haver d'entrenar durant uns dies, jugadores i cos tècnic, sense estar donades d'alta de la Seguretat Social.

En el mateix mes, el dia 29 de novembre, Alexia rebia la Pilota d'Or al distingit teatre Châtelet de París. Convertint-se, així, en la primera futbolista espanyola en aconseguir aquest guardó. En el gran impuls pel futbol femení espanyol i porta d'entrada perquè cada vegada més nenes pensin en aquest esport com una possibilitat més per guanyar-se la vida.

Aquest és el contrast que es citarà al Johan Cruyff, quan Barça i Rayo s'enfrontin en partit de Lliga de la màxima competició estatal. Una competició capaç d'acollir, al mateix temps, dues realitats tan antagòniques com les d'aquests dos conjunts.

L'ecosistema de les blaugrana, impulsat des del 2015 amb la professionalització de la secció, és un miratge a Espanya, amb unes condicions absolutament òptimes per desenvolupar la seva professió. A tots els nivells: des dels professionals que envolten l'equip fins a les instal·lacions, passant pels sous i els materials necessaris. I amb un patrocinador, l'empresa Stanley Black & Decker, des del 2018.

L'única nota discordant del paradís en què està instal·lat l'equip blaugrana és la lesió de Mariona en el darrer partit davant el Køge. La de Felanitx serà baixa unes vuit setmanes per una dolència al bíceps femoral de la cuixa dreta. I no podrà estar amb l'equip en la ruta madrilenya que el Barça encara en aquest final d'any: venen del Real Madrid, aquest cap de setmana és el torn del Rayo i la setmana vinent, en l'últim compromís del 2021, el Madrid visitarà el fortí del Johan Cruyff.

En canvi, el conjunt del barri de Vallecas, un dels històrics del futbol femení espanyol, es troba immers en una travessia pel desert en les últimes temporades. Sota la presidència de Martín Presa, l'equip femení s'assembla més a un destorb que a un motiu d'orgull per a l'entitat. I, en aquest context, les futbolistes s'han malacostumat a fer miracles sobre la gespa, cansades d'esperar un canvi de rumb des dels despatxos que no arriba mai.

D'aquesta manera, el Rayo lluita cada temporada amb ungles i dents per sobreviure a Primera Divisió. En cada inici de curs, tothom el col·loca en les travesses per descendir de categoria, però l'equip madrileny no es mou de l'elit. En la que hi ha estat en la major part de la seva història, a excepció de dues temporades a Segona Divisió; en la que ha guanyat tres Lligues; i en la que ha arribat a disputar fins a tres vegades la Champions.

Darrerament, però, l'únic que disputa la Champions és el Barça, que viu una lluna de mel permanent en els últims temps. Amb un ple de victòries en les primeres 13 jornades de Lliga, classificat com a primer de grup pels quarts de la Champions i màxim candidat a repetir el triplet del curs passat, rebrà al Johan Cruyff un Rayo en zona de descens.

El conjunt de Miguel Ángel Quejigo ha marcat nou gols en competició domèstica. Una xifra que diverses jugadores del Barça, de forma individual, igualen o superen: Oshoala (11), Martens (10), Jennifer Hermoso i Alexia (9). La classificació no enganya, tan sols és un reflex de les dues realitats tan abismals que conviuen en aquesta Lliga. L'or del Barça i la pirita, l'or dels pobres, del Rayo.

Els protagonistes d'aquesta història no són les jugadores. Tampoc els entrenadors. Ni tan sols alguna pancarta desplegada entre els aficionats. Qui ha acaparat els focus en el partit entre Barça i Rayo han estat els serveis mèdics del conjunt blaugrana, que s'han hagut de desdoblar per atendre a les futbolistes del seu equip i les del rival. Perquè el conjunt de Vallecas, maltractat en els últims temps per la nefasta gestió del seu president, Martín Presa, juga cada jornada sense metge, fisioterapeuta ni delegat. Per no tenir, no disposen ni de les instal·lacions ni del material esportiu bàsic per competir en igualtat, el més mínim exigible per a un club de la màxima categoria del futbol espanyol.

El 14è triomf consecutiu del Barça en una Lliga que ja li pertany des del primer dia. El gol 100 de l'equip aquesta temporada, aconseguit amb un partit d'antelació respecte la temporada passada i marcat per una de les grans promeses de La Masia com Jana Fernández. La samarreta commemorativa que ha rebut Jennifer Hermoso pels 200 partits amb l'elàstica blaugrana. Tot això ha quedat en una bonica anècdota, ofegat pels crits d'uns pocs aficionats del Rayo desplaçats al Johan Cruyff, que han alternat càntics d'ànim a les futbolistes amb d'altres com 'Presa, vete ya' o 'Rayo sí, Presa no'.

Aquests aficionats, els del Barça i els telespectadors que han seguit el partit, han estat testimonis del partit de la vergonya. Pel Rayo, el partit de cada jornada. Contra el colós blaugrana, amb l'extra de visibilitat que injecta, tothom ha pogut veure com les assistències mèdiques del conjunt culer han atès fins a tres ocasions a jugadores de l'equip rival en la primera meitat.

El primer esperpent ha arribat ben aviat, al minut 5, quan Isadora ha requerit els serveis de l'entitat blaugrana. El segon, al minut 34, en la millor oportunitat del Rayo en tot el partit. En un u contra u d'Iris amb Gemma Font, la jugadora visitant ha rebut un fort xoc que ha requerit un nou desplegament. El penúltim episodi ha arribat cinc minuts després, en un impacte entre les testes de Jana i, de nou, Isadora, en què s'ha produït la tragicòmica imatge de veure desdoblar-se a l'equip mèdic del Barça per atendre a ambdues jugadores. I, ja al segon temps, Bores ha estat l'última en rebre l'atenció dels professionals de l'equip local.

Més enllà d'això, a nivell estrictament futbolístic, el Barça ha escenificat una lluita permanent contra la dignitat del Rayo. En un duel de realitats paral·leles, les futbolistes de Miguel Ángel Quejigo han tornat a demostrar una excepcional capacitat d'abstracció de la decadent realitat que l'envolta i han competit tot el partit contra el totpoderós Barça.

Les de Jonatan Giráldez només han aconseguit perforar en una ocasió la porteria de Larqué en el primer temps. Un fet noticiable tenint en compte les xifres monstruoses d'aquest equip. Ha estat un gol especial, per això. El número 100 del Barça aquest curs, obra de Jana després de rematar amb el cap una falta servida per Hansen.

A banda d'això, com és habitual, el Barça ha embotellat el seu rival ben a prop de la seva àrea. Però ha tingut dificultats per trobar l'últim passadís que el conduís als dominis de Larqué. La portera del Rayo, que l'ha salvat el travesser en un cop de cap de Jenni Hermoso, ha intervingut menys del que es podia esperar. Sobretot en jugades a pilota aturada, la via més promiscua que ha trobat el Barça per fer mal a un Rayo que també ha enviat un avís per a navegants. Ha estat un u contra u amb Gemma Font, que s'ha beneficiat del mal control d'Iris per resoldre una situació compromesa en una de les poques tardes en què la portera tindrà protagonisme.

L'entrada d'Alexia i Rolfö al segon temps no han desfet el nus d'un Barça que, a més, ha vist com el Rayo, cada vegada més crescut, ha col·leccionat una sèrie d'acostaments a l'àrea de Gemma Font en forma de transicions. Fins al punt d'acompanyar el partit del Barça de paraules com incomoditat o, fins i tot, d'un cert patiment per la fragilitat del resultat. Sobretot quan al minut 72, el Rayo ha empatat momentàniament l'encontre abans que s'invalidés el seu gol per fora de joc.

Ha hagut de ser una vella roquera com Melanie Serrano, que ha entrat al terreny de joc al minut 74, l'encarregada de pacificar un partit que s'encaminava de forma perillosa fins al final. La de Sevilla ha rebut tota sola una passada de Torrejón al punt de penal i, gairebé a plaer, ha injectat anestèsia a la rebel·lió madrilenya.

Si en la prèvia del partit es destacaven els ecosistemes antagònics de Barça i Rayo, un cop ha rodat la pilota les diferències s'han escurçat molt més del que es preveia. Jennifer Hermoso, ex del Rayo, s'ha acabat pujant al carro realitzador amb una diana de penal a les acaballes. També Aitana, amb un xut beneficiat per algun rebot afortunat. I el Barça, en un partit estranyament incòmode al seu feu, ha acabat somrient (4-0) en el partit de la vergonya.

El Barça-Rayo ha consistit en la disputa de dos partits en un de sol. D'una banda, s'ha vist a un equip blaugrana amb més dificultats de les habituals per la consistència i la competitivitat del seu rival. Però, al final, les de Jonatan Giráldez han tenyit la tarda de color rosa (4-0), col·leccionant diverses xifres pel record: primera titularitat de Gemma Font aquesta temporada, celebració dels 200 partits de Jenni, gol número 100 de la temporada, partit 499 i gol número 30 de Melanie Serrano... I, el més important, 14è triomf en tantes jornades a la Lliga.

D'altra banda, s'ha vist als serveis mèdics del club desdoblar-se per atendre tant a les seves futbolistes com a les del rival. Una circumstància dantesca, que només ha fet que subratllat la precària situació d'un Rayo a qui els dirigents del seu propi club li posen pals a les rodes per competir i que tenen el propòsit de dilapidar una secció històrica de l'entitat.

«No ha estat un dels nostres millors partits, això està clar», ha començat dient el tècnic del Barça, Jonatan Giráldez, que ha seguit amb els detalls de les dificultats: «Hem controlat pràcticament tot el partit. Amb l'1 a 0 donava la sensació que, amb alguna transició, hi havia cert perill del Rayo. És complicat quan intentes atacar un bloc tan baix, amb pocs espais per rebre entre línies i crear situacions d'avantatge per fora. Però a la segona part hem estat una mica millor, sobretot a nivell posicional».

Per al tècnic de Vigo, el triomf, en número 14 en Lliga i el número 20 en totes les competicions, té més importància pel context: «Hem de donar valor a la victòria perquè portem molts partits. La càrrega de minuts de moltes jugadores, amb rotacions i canvis, no ha fet canviar la identitat de l'equip. I ens dona confiança per l'últim partit contra el Madrid». L'últim partit de l'any, per cloure un 2021 històric per a l'entitat.

Al costat de Giráldez, en sala de premsa, estava asseguda Gemma Font. Una de les protagonistes del xoc, perquè la tercera portera del Barça ha gaudit de la seva primera titularitat aquesta temporada. «És un partit especial, fa un any vaig debutar contra el Rayo», ha recordat la de Tagamanent, que no perd de vista aquell 20 de gener de 2021 en què va debutar a Primera Divisió contra l'equip de Vallecas en un partit plàcid (7-0).

Tanmateix, no és la primera vegada que disposa de minuts aquest curs. En la segona jornada, contra el Betis (0-5), va substituir Paños al minut 58 per lesió. En tot cas, Font ha explicat com és el seu dia a dia amb el rol de tercera portera: «Quan acumules dies sense jugar, és complicat tornar a jugar. Les porteres som un equip a part i entrenem per fer millors a les companyes i per fer-te millor a tu mateixa».

Més enllà de l'anàlisi futbolístic, ambdós protagonistes han estat requerits per la situació que viu el Rayo. «El Barça sempre estarà a favor de la professionalització del futbol femení. Sempre estarem en la posició d'ajudar a les jugadores perquè aquest esport tingui cada vegada més professionalització. L'únic en el que hem de centrar-nos és en el que depèn de nosaltres, i en aquest cas el Barça és exemplar», ha reivindicat Giráldez.

Per la seva banda, Font ha abordat el fet que les assistències mèdiques hagin atès a les futbolistes d'ambdós equips: «Sabem que la situació del Rayo és complicada, però els nostres doctors i fisioterapeutes estan disposats a ajudar a qui sigui. Sigui del nostre equip o de l'equip rival».

Més enllà del Rayo, el Barça tancarà el 2021, de nou al Johan Cruyff, rebent al Madrid entre setmana. L'última aturada de la ruta madrilenya, després de fer front a l'encontre davant el Real Madrid i davant l'equip de Vallecas.