El futbol és l'escola informal dels guionistes. Una font inesgotable per extreure escenes inspiradores. Només cal treure el cap per la Primera Divisió i donar un cop d'ull a la jornada del cap de setmana. Un dels personatges, de nom Real Sociedad, despullat de bona part de les seves figures a l'estiu, segueix donant guerra a la segona posició amb el seu triomf sobre el Betis (0-3). Un triomf que obliga el Barça, el rei d'aquesta història, a superar l'antiheroi que vesteix de blanc, el Real Madrid, si vol que la seqüència tingui un final feliç.

L'escenari de la comtessa és el Johan Cruyff, un castell inexpugnable que es vestirà de gala, omplert com es preveu que estigui d'actors de repartiment per animar al colós blaugrana. Es tracta només d'una batalla, per decidir una Lliga sense opositors. Que aviat s'haurà de distreure amb altres menesters, com la classificació per la Champions i la crua baralla pel descens.

Perquè la guerra entre Barça i Real Madrid es lliura durant tot el mes de març. Després del duel de Lliga, s'apujarà el teló per un doble enfrontament continental maridat amb les bombolletes de la Champions. Un a l'Alfredo Di Stéfano, l'altre a l'imponent Camp Nou.

Les xifres del colós blaugrana poden fer d'aquesta una narració previsible. Sense girs dramàtics dels esdeveniments. És el que té traçar una línia immaculada de 32 victòries en 32 partits, golejant per inèrcia a casa i a fora. A Espanya i a Europa. Però tot superheroi que s'apreciï té la seva kriptonita. I aquesta temporada, la del Barça és el Real Madrid.

Si bé l'equip merengue no ha apartat a les blaugranes del seu camí triomfal, han estat l'equip que millor ha competit. El desembarcament d'Alberto Toril a principis de desembre ha capgirat el rumb de la nau blanca, encallada abans a la part baixa de la taula de la mà de David Aznar, propulsada ara per arribar a temps a Europa. Aquest relleu ha estat el punt de partida perquè el Real Madrid ho guanyi absolutament tot fins ara. Sigui Lliga, Copa de la Reina o Champions.

Tot menys els dos enfrontaments contra el Barça, esclar. Un a la Lliga (1-3) i l'altre a les semifinals de la Supercopa d'Espanya (0-1), amb gol d'Alexia en l'últim sospir. Però el Real Madrid és l'equip que ha sabut reduir a les mínimes revolucions la seva trituradora de gols i de bon joc.

I en una temporada on ambdós equips s'enfrontaran cinc vegades, a l'espera que no en siguin sis per caprici de la Copa de la Reina, l'horitzó del Real Madrid és seguir afinant. Seguir-se acostant-se a l'excel·lència del Barça. Un Barça que semblava afeblit, castigat pel degoteig de baixes durant l'aturada, però que en l'última jornada davant l'Alavés es va encarregar d'esvair qualsevol conjectura (0-6).

Al llarg d'aquesta setmana, a més, el conjunt culer s'ha encarregat d'apujar l'autoestima dels seus seguidors amb l'anunci de fins a tres renovacions. I no qualssevol: Mapi León, Marta Torrejón i Asisat Oshoala. Totes fins al 2024. Per seguir estirant el xiclet d'un equip irrepetible, campió de tot la passada temporada i opositor a reincidir en la glòria. Guanyar l'etern rival, fer-ho al Johan Cruyff davant la parròquia blaugrana i amb el trofeu de Lliga com a conseqüència és precisament això. Una possibilitat deliciosa, servida en safata de plata.

Qui va dir que calia escapar de les rutines no s'equivocava de frase, s'equivocava de rutines. Alexia Putellas va estrenar el Johan Cruyff amb el primer gol. Seva va ser també la primera diana del Camp Nou en el derbi. La primera en aixecar una Pilota d'Or a casa nostra. El botxí del Real Madrid a les semifinals de la Supercopa. La jugadora de les primeres vegades ha completat aquesta dolça seqüència amb el gol que ha obert les portes a la setena Lliga del Barça, la tercera consecutiva, en un Johan Cruyff de rècord amb 5.430 espectadors i davant l'etern rival blanc. L'epifania de la molletana, ara, també val un títol.

El Real Madrid aterrava al feu barcelonista amb una immaculada ratxa de set victòries seguides, les últimes cinc sense encaixar gol. Però no hi ha bon moment que valgui quan es trepitja el Johan Cruyff. La gespa es converteix en brases. La pilota, en un objecte estrany. I la grada, en aquesta gran cita, està pintada de blau i grana i afinada amb les goles d'una afició que ha acudit en massa per admirar l'enèsima gesta del Barça.

Hi ha un moment en què el rival pot arriba a creure's supervivent. De reencarnar-se en els 28 de l'Endurance, la tripulació encapçalada per Shackleton a l'Antàrtida que va descobrir que l'infern no estava fet de flames, sinó de blocs de gel. Aquest moment l'ha tingut el Real Madrid a la primera part, protegit en camp propi, alimentant-se de la impotència blaugrana. Però aleshores s'ha manifestat l'esperit de sempre.

El xut d'Alexia des de fora l'àrea ha trobat en la cama d'Ivana la complicitat necessària perquè la pilota petonegés la xarxa. La molletana s'ha dirigit cap a la grada, convertida en un terratrèmol, posseïda pel frenesí. I el partit ha entrat en trànsit abans que es desmaiés la primera part. Perquè només dos minuts després, la capitana del Barça ha controlat com els àngels dins l'àrea, ha retallat cap a dins i ha creuat la pilota lluny de l'abast de la felina Misa.

Aquesta ha estat la seqüència de la conquesta blaugrana. La de la tercera Lliga consecutiva. La setena en total. I la segona que ha pogut celebrar jugant a casa. La generositat del marcador ha permès al Barça celebrar el títol durant el partit. Quan la pilota encara estava en joc, sempre en peus de les de Jonatan Giráldez.

Però el Barça, incapaç de frenar en qualsevol circumstància, tampoc ho anava a fer en el duel transcendental contra el Real Madrid. Arribada l'hora de partit, Patri ha tret a relluir el seu canó per perforar la porteria merengue. Poc després, de nou amb el partit en trànsit, Peter s'ha fet l'harakiri després d'introduir-se en pròpia porteria una centrada enverinada de Hansen.

L'acústica de l'estadi ha estat una simfonia eterna per al Barça, que ha seguit insistint per eixamplar la ferida del seu etern rival. I per despullar-lo, també, de l'aurèola d'equip que millor sap competir al colós blaugrana a còpia de gols. Després de rondar els dominis de Misa, Jenni, de qui s'ha rumorejat un traspàs a l'equip madrileny, ha fet les delícies del públic amb un batzac al primer pal.

Una diana per notificar la golejada més amplia des que el Real Madrid es diu Real Madrid. Per escriure, també, el primer gran episodi des de que ha nascut el duel entre ambdós equips en el futbol femení. Un episodi del que Jonatan Giráldez ha volgut fer partícip al màxim de futbolistes des de la banqueta, amb les entrades d'Engen, Pina, Melanie i les del filial Maria Pérez i Ona Baradad.

«Cada home té el seu temps i només mentre segueixi sent seu es mantindrà viu», escrivia Michael Ende a Momo. Amb la tercera Lliga seguida sota el braç, amb la gesta del triplet de nou a l'horitzó, el Barça se sap dominador del seu temps. I Alexia, la reina de les grans ocasions.

Les circumstàncies han rendit un homenatge a l'excel·lència del Barça. La victòria de la Real Sociedad ha obligat a les blaugranes a certificar la Lliga sobre la gespa del Johan Cruyff amb un triomf; amb el Real Madrid com a rival; i amb una graderia de rècord, acolorida per un mosaic i amb els pulmons de 5.430 persones a ple rendiment per transportar les futbolistes cap a la setena Lliga de la història. La tercera consecutiva, símptoma de l'hegemonia culer. I la segona, després de molts anys, que s'ha pogut celebrar a casa.

«Aquesta Lliga la fa especial el dia, tot el que estava previst. Sabíem que hi seria tota l'afició. Les últimes lligues, o les hem guanyat fora o cadascuna a casa amb la pandèmia. Teníem ganes de viure-ho amb la nostra gent. També ho feia especial que era contra el Real Madrid», ha explicat Alexia Putellas, la futbolista que té el do d'aparèixer els dies assenyalats.

No ha fet una excepció en la jornada en què el seu equip podia atrapar la Lliga, amb un doblet que ha obert les aigües per tombar l'etern rival: «Feia uns dies dèiem que ens aniria bé viure aquest tipus d'emocions. Ens ho preníem com una final. Imagina't no guanyar amb la festa que havia muntat el club. Hi havia aquesta emoció de no poder-los fallar i al final ha sortit rodó».

El Barça, amb la molletana al capdavant, ha donat una volta triomfal al Johan Cruyff per exhibir el trofeu de Lliga davant l'afició. Després s'han reunit totes, les sanes i les lesionades, i Alexia i el seu entrenador, Jonatan Giráldez, han fet uns breus parlaments. Quan ha acabat el del tècnic gallec, les futbolistes s'han afanyat per fer una pinya sota seu i fer-lo volar.

«Sóc un afortunat d'entrenar aquest equip. És cert que hi ha molta pressió perquè has de guanyar, però m'agrada el que visc cada dia. M'agrada aquesta pressió. M'agrada treballar amb les millors. De la nostra professió fem la nostra passió», ha expressat Giráldez, rendit a l'aspecte que ha presentat el feu barcelonista: «Quan juguem al Johan, sempre és especial. Amb el mosaic i tota la gent cridant des de l'inici ha estat preciós des de dins. Crec que la gent s'ho ha passat bé durant els 90 minuts. Mirant enrere com havíem aconseguit les últimes Lligues, volíem guanyar davant l'afició».

El de Vigo, que sempre defuig la grandiloqüència en les seves intervencions, també el dia que ha guanyat la Lliga, ha posat en valor la feina que es fa entre bambolines: «Hi ha moltes hores de treball. El que veieu és nomes el rendiment que l'equip pugui tenir al camp. Cada dia ens aixequem amb la intenció de millorar el que fem. És un dels facilitadors que tenim com a equip».

Remant a contracorrent, Giráldez també ha destacat el treball defensiu el dia que ha etzibat una maneta al Real Madrid: «Quan parlem de treball defensiu, analitzem el que fem com equip. Totes ataquem i totes defensem. Hem de tenir en compta que davant nostre teníem jugadores de molt nivell. A Esther li agrada molt moure's per darrere la nostra línia de migcampistes, i tant Pereira com Mapi ens han ajudat a intervenir en aquests duels directes. A nivell col·lectiu, hem fet 90 minuts d'exhibició defensiva».

En última instància, Alexia ha concedit un detall que s'ha viscut de portes endins abans del partit: «Les lesionades normalment arriben més tard i aquesta vegada hi eren totes. Això diu molt de l'equip. A sobre, han dit unes paraules i estàvem totes amb la pell de gallina. Som un equip, les lesionades i les que tenim la sort de jugar».

La gesta a la Lliga és només el punt de partida abans d'encarar el tram decisiu de la temporada. El repte més immediat és la Copa de la Reina, amb els quarts de final a Zubieta previstos per dimecres a les 20.45 hores. Però després s'apuja el teló de la Champions, amb un doble enfrontament contra el Real Madrid que tindrà el colofó en el partit de tornada al Camp Nou. Tot plegat, en un més de març que promet emocions fortes per al Barça.