El futbol és l'escola informal dels guionistes. Una font inesgotable per extreure escenes inspiradores. Només cal treure el cap per la Primera Divisió i donar un cop d'ull a la jornada del cap de setmana. Un dels personatges, de nom Real Sociedad, despullat de bona part de les seves figures a l'estiu, segueix donant guerra a la segona posició amb el seu triomf sobre el Betis (0-3). Un triomf que obliga el Barça, el rei d'aquesta història, a superar l'antiheroi que vesteix de blanc, el Real Madrid, si vol que la seqüència tingui un final feliç.
L'escenari de la comtessa és el Johan Cruyff, un castell inexpugnable que es vestirà de gala, omplert com es preveu que estigui d'actors de repartiment per animar al colós blaugrana. Es tracta només d'una batalla, per decidir una Lliga sense opositors. Que aviat s'haurà de distreure amb altres menesters, com la classificació per la Champions i la crua baralla pel descens.
Perquè la guerra entre Barça i Real Madrid es lliura durant tot el mes de març. Després del duel de Lliga, s'apujarà el teló per un doble enfrontament continental maridat amb les bombolletes de la Champions. Un a l'Alfredo Di Stéfano, l'altre a l'imponent Camp Nou.
Les xifres del colós blaugrana poden fer d'aquesta una narració previsible. Sense girs dramàtics dels esdeveniments. És el que té traçar una línia immaculada de 32 victòries en 32 partits, golejant per inèrcia a casa i a fora. A Espanya i a Europa. Però tot superheroi que s'apreciï té la seva kriptonita. I aquesta temporada, la del Barça és el Real Madrid.
Si bé l'equip merengue no ha apartat a les blaugranes del seu camí triomfal, han estat l'equip que millor ha competit. El desembarcament d'Alberto Toril a principis de desembre ha capgirat el rumb de la nau blanca, encallada abans a la part baixa de la taula de la mà de David Aznar, propulsada ara per arribar a temps a Europa. Aquest relleu ha estat el punt de partida perquè el Real Madrid ho guanyi absolutament tot fins ara. Sigui Lliga, Copa de la Reina o Champions.
Tot menys els dos enfrontaments contra el Barça, esclar. Un a la Lliga (1-3) i l'altre a les semifinals de la Supercopa d'Espanya (0-1), amb gol d'Alexia en l'últim sospir. Però el Real Madrid és l'equip que ha sabut reduir a les mínimes revolucions la seva trituradora de gols i de bon joc.
I en una temporada on ambdós equips s'enfrontaran cinc vegades, a l'espera que no en siguin sis per caprici de la Copa de la Reina, l'horitzó del Real Madrid és seguir afinant. Seguir-se acostant-se a l'excel·lència del Barça. Un Barça que semblava afeblit, castigat pel degoteig de baixes durant l'aturada, però que en l'última jornada davant l'Alavés es va encarregar d'esvair qualsevol conjectura (0-6).
Al llarg d'aquesta setmana, a més, el conjunt culer s'ha encarregat d'apujar l'autoestima dels seus seguidors amb l'anunci de fins a tres renovacions. I no qualssevol: Mapi León, Marta Torrejón i Asisat Oshoala. Totes fins al 2024. Per seguir estirant el xiclet d'un equip irrepetible, campió de tot la passada temporada i opositor a reincidir en la glòria. Guanyar l'etern rival, fer-ho al Johan Cruyff davant la parròquia blaugrana i amb el trofeu de Lliga com a conseqüència és precisament això. Una possibilitat deliciosa, servida en safata de plata.