90'
30'
22' 
Ja cauran, ja. Fa temps que al Levante Las Planas li arriba aquesta cantarella malèfica, que ressona com un superstició inevitable. Se sospitava que les planenques, cobertes per innocència del recent ascendit, no podrien aguantar la mirada dels titans del Grup Nord. Però resulta que, a manca d'una jornada, les de Ferran Cabello estan a un sol punt d'atrapar el segon ascens consecutiu. Deportivo, Osasuna i DUX Logroño han relliscat pel camí. I l'únic poderós que resisteix la irreverència planenca és l'Espanyol, l'últim obstacle a batre per un equip que ha ostentat liderat durant 21 de les 29 jornades disputades abans del duel decisiu contra les 'periques'.
«Quan vaig marxar, ni molt menys pensava que estaria en aquest punt». Letti Sevilla (Barcelona, 1997) necessitava una temporada com aquesta. Als seus 24 anys, ha carregat amb un descens amb el Sant Gabriel i un altre amb l'Espanyol després de sis temporades desfilant per la corda fluixa: «Sempre hem estat en aquest punt de patir massa. Ara és un altre objectiu en què vols pujar i tot el procés per aconseguir això et porta molta alegria i felicitat».
Però a més de recuperar l'alegria, de la que en dona mostres durant l'entrevista per videotrucada amb copiosos somriures, també ha acumulat més protagonisme que mai. És la tercera futbolista més utilitzada per Ferran Cabello en Lliga (2.329 minuts), només per darrera de Laia Parera i Elena Julve.
En un equip tan «alegre», paraula recurrent que utilitza per definir el tarannà del Levante Las Planas, Letti representa la mesura: «Quan intentes atacar molt i marcar molts gols, arriba un punt on has de trobar un equilibri entre mantenir la porteria a zero i atacar quan es pot atacar, no a totes hores». Les planenques, màximes golejadores amb diferència de la categoria (61, el següent és el Barça B amb 52), han trobat en la contenció de l'ex de l'Espanyol el contrapès imprescindible a la seva rauxa natural.
Letti també ha trobat a faltar la pilota i a l'equip de Ferran Cabello ha passat d'objecte estrany a element troncal: «És un plantejament totalment diferent. Aquest any he aconseguit trobar aquest equilibri entre fer una jugada més vertical i una altra de més possessió».
DE LA URGÈNCIA HISTÒRICA DE L'ESPANYOL AL RENAIXEMENT DEL LEVANTE LAS PLANAS
«Seria millor jugar-se l'ascens contra un altre equip, perquè hi ha moltes emocions en joc. Però totes som professionals: elles van a pel que van, jo vaig a pel que vaig i serem amigues igualment... després d'una temporada, segurament», acaba bromejant Letti.
El seu passat a l'equip blanc-i-blau afegeix una càrrega sentimental al xoc per a la migcampista barcelonina. En el partit d'anada, en el seu retorn a la Dani Jarque, el Levante Las Planas es va imposar amb solvència (2-4) davant un Espanyol en caiguda lliure. Però Letti rebutja el precedent abans de retrobar-se a Sant Joan Despí: «Crec que no serveix per res l'anada. L'Espanyol s'ha reforçat molt bé, no té res a veure la seva segona volta amb la primera».
Si per a les 'periques' l'ascens és una obligació històrica, fins al punt que figures de pes com 'Lombi' o Baudet han titllat de «fracàs» quedar-se sense la glòria de Primera Divisió, per a les planenques seria una «recompensa». Una consigna transmesa des del club: «En cap moment ens ha donat aquesta responsabilitat: anem a per totes, però no sentim aquesta pressió. La nostra feina ja està feta».
La història recent del Levante Las Planas és la d'una progressió meteòrica. Després de trepitjar la Primera Divisió per última vegada el curs 2012/13, amb una supervivent en la plantilla actual com Sandra Alberola, el club va tenir una travessia pel desert fins a acabar tocant fons en la 2018/19. Aquella temporada l'equip va jugar a Preferent de Catalunya, aleshores la quarta categoria, i aquesta tarda està a un sol punt d'aterrar a Primera Divisió.
D'aconseguir l'ascens i seguir la temporada vinent a Sant Joan Despí, Letti entraria al selecte club de futbolistes que han estat a Primera Divisió amb tres equips catalans diferents: Sant Gabriel, Espanyol i Levante Las Planas. Una circumstància de la que no n'era conscient la migcampista i que darrerament només han viscut futbolistes com Baudet i Sara Serna.
UNA ODA AL FUTBOL CATALÀ
La temporada del Levante Las Planas, a l'espera de l'última jornada, ha acabat sent tan engrescadora com ho va ser l'estiu. Recent ascendit de Primera Nacional, el club va fer bullir l'olla amb un reguitzell d'incorporacions de primer nivell, moltes d'elles amb experiència a la màxima categoria: Irina Uribe, Elena Julve, Alba Mellado, Esther Solà, Yasmin Mrabet, les germanes Garrote o la pròpia Letti.
«Em va seduir el projecte, sobretot. És un club de barri, però em van agradar molt les jugadores que venien». Un projecte autòcton, en què el 80% de les futbolistes són catalanes: «Ja no només és que siguin bons talents, sinó que a nivell empresarial tens un plus si viuen aquí. Moltes vegades, els clubs miren fora quan aquí tenen opcions molt bones».
A Letti se li ha fet llarga la setmana, més encara quan el partit es va traslladar de dissabte a diumenge i el club va anunciar que les entrades s'havien esgotat. Sigui quin sigui el desenllaç, la migcampista barcelonina ha abraçat una serenor i una joia que li havia estat esquiva: «Sóc una persona molt alegre i intento transmetre-ho a l'equip. Amb els meus actes, intento ser un exemple per a les més joves».
Només queda una jornada i el Levante Las Planas ja no escolta la cantarella. Els pronòstics d'una caiguda imminent, esperant sempre a la següent cantonada, s'han ofegat en la regularitat planenca. «Ens ha ajudat que ningú no comptés amb nosaltres. Ningú no parlava del Levante, però quan no pares de guanyar ja pregunten qui és aquest equip». I més que preguntaran si les de Ferran Cabello, quatre temporades després de llanguir a Preferent, acaben atrapant la Primera Divisió.
