Tres dies després de jugar a Europa, el Barça rep el Valencia (16.00 hores/Gol) a la recerca d'un triomf amb un alt valor psicològic. L'objectiu és aconseguir la sisena victòria en sis partits però, sobretot, es tracta de plantar-se la propera jornada al camp de l'Atlético, com a mínim, amb els mateixos punts que el rival. Les matalasseres reben diumenge l'Sporting de Huelva, i tot fa pensar que voldran revenjar-se de la humiliació europea sumant tres punts més abans del gran duel del 29-O.

EL CALENDARI APRETA
«Arribar invictes no ens pot fer perdre el cap. El Valencia sempre ha estat un rival fort que ens ha costat de superar» ha explicat la jove migcampista Patri Guijarro, que dimecres va ser titular davant l'Avaldsnes i no tem que el calendari tan atapeït passi factura: «Portem anys patint acumulacions de partits i l'equip ja està mentalitzat. Estem treballant bé». De moment, Aitana, Fabiana i Røddik continuen sent baixa per lesió en un Barça que recuperarà Alexia, Andressa, futbolistes a les quals l'entrenador va donar descans a la Champions.

Fran Sánchez creu que el nom del rival ja és una motivació per si sola: «El nombre de partits fa que hi hagi desgast, però plantejar un partit davant d'un rival d'aquesta entitat ho fa més senzill, sobretot a nivell emocional. Les jugadores saben que no serà fàcil». El tècnic veu el Valencia com un rival «que ha tingut molts canvis, incorporacions i baixes respecte al bloc de l'any passat. Està en procés de conjuntar-se, té bones jugadores i amb el seu nivell anirà cap amunt».

Els números globals de les visites valencianistes a can Barça són positius. De nou partits, les blaugrana n'han guanyat set i només han encaixat quatre gols. L'estadística, no obstant, s'està torçant darrerament. El 2014, el Valencia es va apuntar un 1-2 que va trencar una ratxa d'imbatibilitat a casa que durava dos anys i mig. I el desembre passat, en ple pont de la Puríssima, el Valencia va fer que volessin els únics punts de la temporada de la Joan Gamper amb l'1-1 final. Els altres que van volar a casa se'ls va endur l'Atlético, però al Miniestadi. Tant a la segona volta a Paterna com a les 'semis' de Copa, el Barça va vèncer les 'txes' per la mínima.

NOU TÈCNIC I INICI IRREGULAR
La bona notícia pel Barça és que, de moment, el Valencia que enguany entrena Jesús Oliva s'assembla poc a l'equip que la temporada passada va acabar tercer. L'inici ha estat força irregular, amb només dues victòries per la mínima i set punts de quinze possibles. A aquestes alçades ja ha perdut dos partits -els mateixos que en tota la campanya anterior- i tan sols ha aconseguit cinc gols, tres d'ells obra de la seva golejadora, la internacional Mari Paz Vilas. L'exblaugrana Sandra Hernández, que aquest estiu ha aterrat al club, ja s'ha estrenat amb una diana que va suposar el triomf davant l'Sporting de Huelva.

«A la segona part contra l'Atlético vam fer el que tocava i ens mereixíem més» ha manifestat Georgina Carreras, una de les catalanes del Valencia, que lamenta com la «mala sort amb les lesions» ha llastrat el seu equip des de la pretemporada. Per 'Gio' «el Barça té un equipàs al qual es plantarà cara» i malgrat assumir que l'empresa és «molt complicada» es mostra optimista: «Res és impossible».

Aquest nou Valencia ha hagut de reforçar la porteria després que el PSG s'endugués la xilena Christiane Endler, la menys golejada de la lliga passada. Al seu lloc està jugant de titular l'holandesa Vreugdenhil, vinguda del Den Haag, a la qual s'hi afegeix l'arribada de Noe Bermúdez, costa-riquenya que vestia els guants del Levante. A la davantera hi han hagut tres incorporacions: l'exespanyolista Lombi, la internacional russa Nadya Kárpova i Andrea Esteban, també ex del Levante. I en defensa, una històrica de l'Atlético de Madrid, Marta Carro, retorna a la màxima categoria després d'aconseguir l'ascens amb el Madrid.

Sis de sis. De moment, la Lliga no té secrets per al Barça, que continua mantenint el pas ferm amb un nou triomf, en aquest cas sobre el Valencia. Duggan i el seu golàs al primer temps, i una acció aïllada de Martens que ha acabat Alexia, han rescatat un equip més treballador que brillant, on avui han manat les individualitats i el desequilibri de les cracs quan el futbol no ha estat fluid. Si l'Atlético guanya demà l'Sporting, el gran duel entre els dos màxims aspirants es viurà amb total igualtat al capdamunt de la classificació.

La millor manera d'afrontar sense pors una altra aturada de seleccions i després la visita el camp de l'Atlético era guanyar un conjunt incòmode i demostrar que, de moment, el Barça no ha trobat rival en aquesta Lliga. La Real i l'Athletic li van fer suar els punts, és cert, però en cap moment es van veure a prop de fer trontollar l'equip. Avui, el Valencia ha fet patir la Ciutat Esportiva, però més demèrits blaugrana i per l'estretor del resultat que no pas pel seu potencial.

Les valencianistes han aprofitat fonamentalment algunes pèrdues del Barça al migcamp per armar les seves transicions. Durant els primers vint minuts, Carol Férez i Lombi han posat a prova Paños i la defensa, avui amb Unzué al lateral dret i Bussaglia de nou com a pivot per davant de les centrals. El Barça ha marcat el ritme, més per voluntat i bon to físic que per precisió i clarividència, però li ha estat suficient per rondar el gol.

DUGGAN ES TREU L'ESPINA
Martens ha estat a punt de provocar que s'inaugurés el marcador en una jugada des de l'esquerra on ha marxat de tothom i ha assistit enrere a Bussaglia. La rematada de la francesa, venint en cursa, ha estat interceptada per la cama de Joyce quan l'esfèrica anava molt ben dirigida. En l'acció següent, Vicky ha pogut rematar molt a prop del pal dret de l'holandesa Vreugdenhil. La màquina del Barça començava a funcionar.

El gol ha arribat al 28' gràcies a la tenacitat de l'equip, que ja feia estona que empenyia. Després d'una possible retenció de pilota d'Alexia des de terra que l'àrbitre no ha considerat com a tal, Duggan s'ha endut una pilota a trompicons i sense pensar-s'ho dues vegades ha engaltat un xut des de la frontal que ha clavat per tot l'escaire. És la tercera diana de l'anglesa, que ha semblat treure's l'espina dels darrers dos partits, on estava treballant de valent sense massa fortuna. Fins al descans, el Barça ha seguit pressionant a dalt i fent mal per les bandes, però la manca de finor en l'última passada i en les centrades d'Andressa massa passades han evitat que hi hagués ocasions realment clares.

SEGONA PART PER OBLIDAR
L'espessor s'ha accentuat a la segona meitat i el partit s'ha posat perillós. A l'equip li costava lligar tres passades seguides i el Valencia s'ha adonat que si persistia, tindria les seves opcions mentre el resultat seguís igual. Patri i Bárbara han rellevat Vicky i Andressa, mentre que Jesús Oliva ha retirat la golejadora Mari Paz Vilas tot just al 67' en una decisió sorprenent.

I quan feia gairebé mitja hora que el Barça estava perdut i cada jugadora feia la guerra pel seu compte, Martens s'ha posat la disfressa de rescatadora i ha decidit el matx. L'holandesa s'ha esmunyit per la banda amb la velocitat i facilitat de sempre, ha remuntat la línia de fons i ha donat el gol fet a Bárbara, que malgrat tot ha rematat als peus de la portera. El refús l'ha acabat caçant Alexia que, amb un xut col·locat, no ha perdonat. Als últims compassos, el Barça ja s'ha sentit alliberat i amb espais per córrer al contraatac davant un Valencia desesperat i a contrarellotge. El tercer gol, no obstant, no ha arribat. Hauria sigut un càstig excessiu.

Com és habitual, ara toca èxode. Aquesta vegada fins a catorze jugadores de la plantilla marxaran a jugar amb els seus països. Deu ho faran amb l'Espanya de Jorge Vilda, que també ha convocat tres jugadores de l'Atlético per enfrontar-se a Israel. Els pròxims dies seran companyes abans de veure's les cares en la següent i vital jornada.

FITXA DEL PARTIT
Barcelona. Paños, Leila (Melanie, 85'), Mapi León, Torrejón, Unzué, Bussaglia, Losada (Patri Guijarro, 59'), Alexia, Martens, Duggan (Mariona, 73') i Andressa Alves (Bárbara, 64').
Valencia. Vreugdenhil, Ivana, Sandra, Joyce, Mari Paz (Aguado, 67'), Carol Férez (Peiró, 83'), Carro, Lombi, Karpova (Szymanowski, 46'), Paula Sancho (Navalón, 80') i Cubedo.
Gols. 1-0, Duggan (28'). 2-0, Alexia (76').
Àrbitra. Marta Huerta. Cap targeta.
Ciutat Esp. Joan Gamper (St. Joan Despí).

Toni Duggan ha aplanat el camí de la victòria sobre el Valencia amb un d'aquells golassos que expliquen el motiu del seu fitxatge. «Sabíem que el Valencia és molt fort al darrere i que ens caldria alguna gran jugada per trencar la resistència defensiva» ha explicat la davantera després del partit i de sumar la seva tercera diana a la Lliga i quarta com a blaugrana. «Encara caldrà un temps per aconseguir que ens comportem com un bloc perquè som moltes individualitats noves, però l'important és que estem guanyant en Lliga i Champions».

«La imbatibilitat ens dóna confiança» assegura l'anglesa, que creu que l'equip té marge per progressar: «A l'equip tenim la convicció que podem ser encara deu vegades millors. Contra més partits juguem, més ens coneixerem i serem millor conjunt».

FRAN SÁNCHEZ: «ENS HA FALTAT FLUÏDESA»
L'anàlisi de Fran Sánchez també ha coincidit en què el Barça pot donar més de si: «Ens ha faltat fluïdesa i frescor en els duels d'un contra un. Ens han superat molts cops en això, però no sempre es pot estar en el punt òptim de precisió ni tenir un control absolut de partit davant rivals tan bons». Malgrat tot, el tècnic ha destacat la «bona organització» de les seves jugadores, així com «l'actitud d'esforç, treball i de no encaixar gol» i ha desvelat el motiu pel qual Martens ha començat actuant avui a la banda dreta i el posterior intercanvi de costat amb Andressa als vint minuts: «Al principi buscàvem crear jugades per l'exterior aprofitant la cama natural de les futbolistes, i quan hem vist que no funcionava hem tornat al que estem fent habitualment i s'han sentit més còmodes».

Per Alexia, l'autora del 2-0, el triomf «ha costat». «No hem estat tan efectives com podem arribar a ser, però s'ha tirat el partit endavant i és el que compta. A les últimes dues setmanes portem molta canya» ha recordat la molletana, que afirma sentir-se «molt còmode» en la posició d'interior que està ocupant regularment aquesta temporada: «L'entrenador em posarà on cregui que donaré més rendiment i on l'equip es beneficiï més, i allí treballaré». Després de guanyar les sis primeres jornades, el Barça es presenta al duel davant l'Atlético en la situació desitjada, segons Alexia: «La intenció era arribar almenys empatades al partit al camp de l'Atletico i allà anirem a treure avantatge».

El CANVI DE MARI PAZ VILAS, PER RAONS «FÍSIQUES»
El Valencia ha assumit la derrota amb un punt de frustració, ja que han tingut el marcador obert fins a gairebé les acaballes. «Potser el Barça avui no ha estat tan intens ni ha pressionat com altres vegades, però quan arriba a porta et fa mal» ha dit l'entrenador 'che', Jesús Oliva, que ha destacat «les recuperacions ràpides després de pèrdua» de les seves jugadores. «Hem intentat entrar amb Nadia per banda dreta i tapar Martens amb una lateral esquerrana, però és difícil parar-la» ha explicat Oliva, qui ha justificat el canvi a mitjans del segon temps de la golejadora i jugadora franquícia, Mari Paz Vilas, per motius físics: «Mari Paz podia jugar un màxim de 60 o 70 minuts. Té l'isquiotibial tocat i no volíem arriscar. Li hem estalviat uns quants minuts perquè pugui estar amb la selecció i amb el club en condicions».

Sandra Hernández, que avui retornava a can Barça després de la seva marxa el passat estiu, ha destacat que el Valencia «mai ha perdut la fe» i durant la primera part «ha sortit amb ganes, ha aguantat i plantat cara». «Després hem abaixat el ritme i la intensitat i s'ha notat» ha admès Sandra, que marxa amb la sensació «de saber que es podia haver fet més». La mitjapunta canària ha alabat el seu exequip i creu que, com el Valencia, «encara està en fase de formació perquè s'han incorporat molts fitxatges». «El Barça és el Barça i sempre ho serà. Enguany poden arribar molt lluny».